27/01/2012

Camí de TV3

Aquest diumenge al vespre vaig veure que per la tele anunciaven que el programa d'aquest dijous del Banda Ampla de TV3 aniria sobre temes de l'espai i l'exploració de l'univers.

Se'm va acudir fer un tweet que resulta que algú del programa va veure i va anar al meu perfil del twitter, d'allí cap aquest bloc i d'aquí cap a l'altre bloc Camí de Mart. Com a conseqüència em trucaven el dimarts a veure si volia anar al programa, i vaig dir que si.









.


A l'acabar el programa la Lídia em va dir que va ser ella qui va veure el tweet, qui va seguir el fil i al trobar el bloc va dir " ... aquest l'hem de fer venir."
Ha estat una experiència molt maca participar en el programa i agraeixo a tot l'equip l'atenció rebuda, i una abraçada també a tots els altres convidats amb qui varem compartir una agradable estona.

A la sortida l'Ana Bru, que és qui té la concessió de Virgin Galactic a Catalunya i que també va venir com a convidada, em va donar la seva targeta per si m'animava a fer un vol a l'espai amb l'Space Ship Two. A casa ja m'han dit que m'ho tregui del cap.


23/01/2012

Cafeteres

EnllaçRecordeu aquest entranyable post d'ara fa un parell anys?

Doncs vinga, per a tots aquells que encara no teniu una cafetera, Carolina us presenta un nou videorama ...





... eps!, que aquesta vegada hi ha una segona part i una tercera amb les conclusions.

20/01/2012

Apple Education Event

Apple va fer l'altre dia la keynote sobre les seves novetats en educació. Trobo molt bé que aquesta empresa faci un esforç per donar una empenta al sector, que li convé.

Les novetats van ser en software i són un renovat lector de llibres digitals iBooks2, un nou i molt fashion editor de llibre digitals iBooks Author i una eina que crea un espai per crear aules virtuals, seguir cursos, ... que en diuen iTunesU.


Podeu veure la keynote sencera en aquest vídeo.

Fins aquí la part que considero positiva. Ara bé ...

... sense haver provat cap d'aquest productes, que estic segur que estaran molt ben fets com tots els que fan la gent de Cupertino, hi veig algunes petites salvetats en això de "voler revolucionar l'educació".
Si, ara toca la meva part rondinaire.

Hi veig tres grans problemes per a que l'iPad sigui la sol.lució per la digitalització personalitzada de l'educació:
1) és massa car (sobretot aquí) com per a que la canalla vagi amunt i avall amb ell.
2) un iPad brilla com un ordinador, no és tinta electrònica i per tant cansa la vista si se'n vol fer un ús equivalent a substituir els llibres.
i 3) és un sistema privatiu tancat on només hi poden accedir aquella (petita) part de la població que també tenen un aparell d'Apple.

La keynote d'ahir no soluciona cap d'aquest tres problemes, només ho podríem considerar com una revolució en l'ensenyament dins d'un dels camps de distorsió de la realitat de l'enyorat Steve Jobs.

El millor de tot, i això és precisament el que m'agrada d'Apple, és que podrien haver obert un camí per a on tothom hi vulgui anar.

18/01/2012

SOPA: Hollywood contra Silicon Valley

No se si algú s'estranyarà si dic que jo les pelis les segueixo llogant al videoclub de tota la vida. Quasi mai les miro a la tele i molt poques vegades en miro per internet. Si es creen lleis com la Sinde o la SOPA per protegir-les de visionats "il.legals" via la xarxa, a mi no es pas que m'afecti gaire.
No obstant, estic en contra d'aquests tipus de lleis perquè son l'eina i l'excusa perfecte per a represaliar altres coses.
Per una banda tinc ganes de veure com s'ho farà la xarxa per burlar la llei Sinde i per altra banda penso també que estaria bé que la gent deixi de dedicar tantes hores a consumir les clàssiques super-produccions i miri altres continguts.




En volten moltes per la xarxa, però jo he tret el dibuix de SOPA de la Mafalda del bloc Bloctecnia. Us recomano veure la resta.

17/01/2012

La biografia d'Steve Jobs

He començat a llegir la biografia d'Steve Jobs. De moment porto només els primers capítols i després d'haver vist la pel.lícula Piratas de Silicon Valley aquest estiu i llegit fa poc el llibre d'Sculley, doncs bé, en aquesta famosa biografia no hi ha gaire res més de nou respecte del que va passar als anys 70 i 80. Tinc ganes d'arribar als següents capítols per veure com va anar als 90 i a la primera dècada dels s XXI.
Ja faré una actualització del post amb un comentari al respecte.

Però si he escrit el post abans de acabar el llibre, és per recordar que aquest dijous 19 hi ha keynote, la primera després de la seva mort. No soc un fanboy d'Apple, però si que ho era de les keynotes del Jobs, i molt.
Hi ha qui diu que aquesta setmana Apple entrarà en el món dels llibres de text educatius i que ho farà amb la mateixa empenta com ho va fer amb la industria musical ara fa una dècada. Veure'm com va.


Actualització : Jo diria que gaire bé el 90% del que s'explica en el llibre ja ho sabia, tot i així ha estat un d'aquells llibres que m'han atrapat fins al final.
La darrera part del llibre coincideix amb els anys en que jo he seguit d'aprop tot el món d'internet i tot el que s'hi explica, excepte coses més personals d'ell, és com si ja ho hagés vist des de primera fila, tot molt proper.
També ha estat molt bé poder anar buscant per internet o mirant pel Youtube tot allò que s'hi va explicant.

12/01/2012

Explicar-nos bé

Sempre he pensat que, com a país, ens expliquem molt malament als de fora i que ara no estem aprofitant gaire bé això d'internet per fer-ho millor.
Per això m'ha fet gracia anar a la biblioteca i demanar aquest llibre que tenia a tasques pendents des de feia temps.


01/01/2012

Sortida del Sol per Any Nou

Santuari de Bellmunt, Osona. (1.246m) 1/1/2012

















30/12/2011

Una història fascinant

Veig que el nombre de posts escrits aquest any ha minvat força respecte a altres anys anteriors. La causa és sens dubte l'augment de la meva activitat en altres mitjans com el twitter, el G+ o el facebook, i en els darrers mesos el nou bloc.
M'haureu de disculpar però em fa por que durant el proper any també serà així, sobretot pel que fa a Camí de Mart doncs és un tema que em té força enganxat.

És que és una història realment fascinant, a veure on podeu trobar res semblant ...

Tenim un protagonista memorable, el robot més sofisticat construït mai.
És el relat d'un viatge sense retorn a un altre món, que podem seguir gaire bé en temps real per que és una història que està passant ara mateix, en aquest moment.
És una història èpica, en que es va a buscar evidències que poden capgirar la percepció de l'univers que té tota la humanitat. Anem tan lluny per saber més coses de nosaltres mateixos.
És una història llunyana, molt i molt llunyana que per veure (o imaginar) on passa només hem d'aixecar el cap una nit i mirar el cel estrellat.

Passen coses, moltes coses, si no cada dia, si que quasi bé hi ha quelcom a explicar cada setmana.
És un relat amb els seus moments vibrants, com ara l'enlairament, o increïblement emocionants com serà l'arribada a Mart. Seran uns minuts d'infart.
Hi ha emoció, drama i tragèdia, recordem que la sonda russa que també havia d'anar a Mart va fallar i a mitjans de gener es desintegrarà contra l'atmosfera terrestre.
És una història ben planificada, seqüenciada, amb un guio definit i calculat, sotmès a milers imprevistos que en qualsevol moment poden posar a prova l'enginy del(s) protagonista (es), l'MSL Curiosity (i l'equip que el fa anar).

Hi han hagut al llarg de la història relats semblants, però no hem tingut la ocasió de viure'ls tan detalladament com ara amb les eines 2.0, i per tant comprendreu que m'ho estigui passant pipa amb el bloc.
De totes maneres, si voleu, ens seguirem veient per aquí. Bon Any Nou!

24/12/2011

Bon Nadal

Que cadascú trobi el Nadal que està buscant ...


15/12/2011

Eliyahu M. Goldratt (1947-2011)

Fa unes setmanes vaig saber de la mort del Dr. Eli Goldratt i tenia pendent escriure'n un post abans de final d'any, doncs és un dels autors que més m'ha influenciat.

Mireu, jo vaig estar treballant uns anys com a comptable i sobretot en comptabilitat de costos. Durant aquests anys hi havia quelcom a la feina que no m'acabava de quadrar del tot, fins al punt en que vaig acabar dubtant de mi mateix.
Va ser gràcies al llibre La Meta (The Goal, 1984) del Dr. Goldratt que vaig endreçar alguns conceptes i redefinir la meva manera de veure que és i com funciona una empresa.
El llibre és una novel.la on s'explica la Teoria de les Limitacions (T.O.C. Theory Of Constraints), aquesta teoria en certa manera vindria a ser com una mena de sopa d'all , però que va molt bé per endreçar les idees.
A més també va publicar altres llibres com No es questión de suerte ( Its not luck, 1994) o Cadena Critica (Critical Chain, 1997).

No entraré pas en detall de tot això però per si en voleu un tastet al Youtube hi he trobat la versió en pel.lícula de La Meta, ... un pel carrinclona però vaja, 100% recomanable doncs la TOC també es pot aplicar a altres aspectes de la vida.

05/12/2011

Recondita armonia

Aquest cap de setmana han dedicat l'Òpera en Texans del Canal 33 a una de les millors obres de Puccini, Tosca.

Ha estat un programa fantàstic, simple, elegant, superb, .... brutal! com dirien ells.
Però, alerta! aquesta vegada hi hem trobat un però, ... un PERÒ a més en majúscules. Resulta que s'han deixat, ai las! ni més ni menys que de mencionar-hi el recondita armonia!
D'ençà que vaig saber que aquest diumenge tocava Tosca que la musiqueta ha estat voltant pel meu cap i a mesura que anava passant el fabulós programa aquest immemorable fragment no sortia per enlloc.
A veure, no és que jo hi entengui gaire d'òpera, més aviat no hi entenc gens ni mica, però és que aquesta ... aquesta me la sabia!
Tot seguit li vaig comentar al @ramongener pel twitter, i em va contestar que si, que tenia raó però que en 30 minuts no hi cabia tot.

Bé, com que ja sabem que a la tele no hi ha temps per tot però al blocs si, doncs uns poso el recondita armonia i ara podem discutir, si voleu, si aquesta és la millor versió que hi ha al Youtube.

Tot seguit, com no, també us enllaço el magnífic programa. ;-)





27/11/2011

Camí de Mart

Benvolguts amics i amigues,

com que tot el tema del viatge de l'MSL Curiosity cap a Mart estava agafant molt protagonisme en aquest bloc, he decidit fer un petit canvi per posar una mica d'ordre i evitar confusions.

Així doncs a partir d'ara tot el que publiqui sobre aquesta temàtica ho podreu llegir al meu nou bloc





... i així fons de pantalla continuarà divagant sobre temes d'us de la xarxa amb més tranquilitat.
Els 18 post que hi havien escrits sobre el tema els he traslladat al nou bloc. S'han perdut alguns comentaris amb el canvi, però espero que us agradi el nou format.

Ens hi veiem!!

15/11/2011

Els avis i els iPads

Els nostres avis, o pares pels que ja tenim una edat, van néixer a la primera meitat del segle passat.

El més grans potser encara recorden haver viscut una guerra, però segur que tots recorden haver crescut en les penúries de la post-guerra com les que varem veure a Pa Negre.
Així com també poden recordar escoltar la ràdio en família, o la primera vegada que varen anar al cine, en blanc i negre abans de l'emoció de veure la primera peli en color.
Anaven creixent quan, poc o molt, van començar a escoltar la musica rock o folk que venia primer de l'estranger i després es va copiar aquí. Això mentre descobrien el turisme, les turistes i les vacances.
També van veure l'arribada de la televisió, l'arribada de l'home a la lluna i l'arribada dels vehicles utilitaris, per poc després veure com apareixia la musica en estèreo i la tele es tornava en color.
Sí, i també van passar d'una dictadura a una democràcia. D'anar en bicicleta a poder agafar l'avió.
Alguns d'ells encara s'han atrevit a comprar-se un mòbil, a remenar l'ordinador i a navegar per internet.

A aquesta generació, que ha viscut tot això, creieu que els pot impressionar gaire un iPad o qualsevol dels trastos de l'Steve Jobs?

14/11/2011

Informació de valor

En una societat saturada d'informació com és aquesta en la que estem, on qualsevol (afortunadament) pot aportar dades a la xarxa, jo m'atreviria a fer servir una classificació per aquest allau de dades, sense prejudici que se'n puguin fer més per a altres usos.

Primer hi han aquelles dades que directament esquivem i que evitem perdre-hi temps focalitzant-hi la nostre atenció. No tan sols em refereixo a l'spam, sinó també a aquella informació que per conjuntura d'espai o temps no volem.
Després vindria la informació que, bé, podríem dir que ens entreté o que no ens molesta. Que ens distreu i que, com a animals socials que som, ens serveix per veure que passa al nostre voltant, ja sigui proper o llunyà.
Finalment tenim aquella informació que ens arriba i que fem servir per a prendre decisions, que ens aporta valor.

Una noticia com ara la de la fallada de l'il·luminació de les pistes de l'aeroport és una informació que per a cadascun de nosaltres pot quedar encabida en qualsevol dels tres grups segons la nostra situació personal.
Penso que qui vulgui guanyar-se el sou en tot això d'internet ha de focalitzar els seus esforços en oferir informació del tercer grup si vol pretendre aconseguir els diners dels receptors.


Abans fer això era tasca complicada i per tant calia vendre la informació empaquetada en grans paquets on hi havia ( ... i encara hi ha) varietat informativa amb l'esperança que alguna o altra noticia quedés situada en el tercer grup i així deixar al client satisfet.

Mirar una pantalla és més incomode que llegir un paper i això limita molt el temps d'atenció del possible client, de manera que l'estratègia de vendre grans paquets informatius perd eficàcia a internet.

Caldria anar a buscar altres estratègies per afinar la punteria i col.locar la noticia en la forma adequada per crear valor.
Els rss, unes mètriques adequades, el feedback, la geolocalització, la segmentació, l'inmediatessa, la traçabilitat en el temps, infinitat de punts de vista, ... podrien ser aspectes que permetessin afinar una eina per poder oferir un flux informatiu de valor.

08/11/2011

e-Periódico

A partir d'avui dimarts es posa en marxa l'edició digital de pagament e-Periódico.

Podeu accedir a la portada i als continguts de la secció Gran Barcelona de manera gratuïta, però per a la resta cal pagar. De moment, i com a promoció, només valdrà 2,99€ pels tres primers mesos.
Aquesta és l'aposta de la gent d'El Periódico per tal d'aconseguir rendibilitzar l'edició digital de la seva capçalera i poder oferir periodisme de qualitat. Si en sou subscriptors, a més podeu socialitzar-ne els continguts, és a dir, podreu enviar als vostres amics aquelles pàgines que considereu interessants. També hi ha una app molt xula per a l'iPad, of course, i admeto que l'aplicació web també està molt ben aconseguida.

Tot això, i més, és el que ens varen explicar l'@Enric_Hernandez i el seu equip aquest dilluns als blocaires convocats a la seva redacció.


Jo, pels que no ho sapigueu, no tinc cap vinculació amb el sector de la premsa. M'hi varen convidar com a blocaire i afeccionat al món del 2.0.

Després de les explicacions hi va haver un debat molt interessant. Tot i que molts dels convidats no ens coneixíem personalment, de seguida varem coincidir en algunes opinions.
A veure, e-Periódico és una bona eina per a consumir a través de la xarxa els continguts que ofereix la redacció d'El Periódico en un format com el del paper. La gent acostumada a aquest tipus de format, tindrà doncs una molt bona opció, sens dubte.
L'edició en paper és un format conseqüència de les limitacions que ofereix la pròpia impressió en tinta. És a dir, no deixa de ser una forma de vendre continguts empaquetats, que té els seus avantatges, com ara l'amigabilitat del tacte i lectura del paper.

Passa però, que els frikis del 2.0 de seguida varem començar a demanar si podia fer això, si podia fer allò altre,... i els nostres amfitrions ens varen haver d'aturar i dir-nos que de moment es feia el que es podia i que, com a eina a desenvolupar, tot aniria venint.

Des de la meva opinió, la gran diferència conceptual entre les dues bandes de la taula estava en que mentre ells encara veuen el seu ofici basat en vendre continguts empaquetats, nosaltres estem ja totalment immersos en consumir fluxos d'informació.
Admeto també la meva incapacitat per definir quin dels dos models pot sostenir una iniciativa empresarial periodística a la xarxa.

Tot i que potser e-Periódico encara no és ven bé allò que els geeks voldríem, si que és un pas endavant important i és molt d'agrair a la gent d'El Periódico que hagin fet aquesta aposta, ... i també que hagin volgut compartir l'engegada amb nosaltres i conèixer la nostra opinió.


Una salutació molt gran per a la gent d'El Periódico en aquesta nova singladura i també pels companys blocaires que ens varem trobar al voltant de la taula de la seva redacció.


També ho han explicat:

- emartinborregon's notes d'Edu Martín @emartinborregon
- La lupa de Dídac Boza @didacboza
- llumperlaCLARAboia de Clara Chinchilla @c_chinchilla
- Saül Gordillo @saulgordillo ha fet un Storify i un post a seu bloc d'El Periódico en xarxa.
- També la noticia a ElPeriódico.cat
- Blog personal d'un pratenc qualsevol de Francesc Gelabert @fgelabert
- Álvaro Martínez @alvaromartinez al seu bloc : L'ePeriódico no tanca el problema, però obre la via


07/11/2011

Reunió de blocaires a El Periódico

La relació de la premsa amb el món 2.0 és un tema encara no resolt del tot. Potser per això és d'agrair, i en el meu cas un luxe participar, que els responsables d' El Periódico, encapçalats pel seu director @Enric_Hernandez, hagin convocat a una quinzena de blocaires i tuitaires aquest dilluns per la tarda a una reunió en la seva redacció per explicar-nos i comentar la posada en marxa de l'edició digital de pagament e-Periódico.

Només d'arribar ja m'hi he trobat a @fgelabert i @trinamilan ...











... i de què hem estat parlant durant dues hores i mitja? Doncs deixeu-me que això us ho expliqui, però en un altre post...

04/11/2011

El debat de l'Osonosfera ...

... vist des del meu mòbil.
















.... per sort a l'Osonosfera també tenim en Jordi Vila, que ha fet més i molt millors fotos.


Bonus track : de tot plegat n'he fet un Storify.

03/11/2011

El debat de l'Osonosfera

A la reunió de blocaires osonofèrics de després de vacances ens vam proposar fer un altre debat com el de la tardor passada. Aleshores el tema d'actualitat eren les eleccions i varem fer una taula rodona per parlar sobre l'ús de les xarxes socials.

Enguany ens va semblar debatre l'ús que en poden fer les empreses d'aquestes xarxes socials i de les eines 2.0. Ens va semblar adient també fer-ho en col.laboració amb el nou centre Vic Integració Tecnològica de Vic dedicat a les noves tecnologies.
Després d'unes quantes reunions i unes quantes hores més dedicades a moure fils ha arribat el dia. Aquest dijous 3 a les 20:00 a l'auditori del VIT tindrem una taula rodona on quatre ponents moderats per @Hugo_pardo ens exposaran la seva aposta en l'ús de les xarxes socials per millorar la seva activitat empresarial. Vindran responsables 2.0 de Banc de Sabadell, Yslandia, Gaufix i Carol Bruguera. Després tindrem l'ocasió de parlar-ne tots plegats.

Ho podreu seguir via twitter i G+ amb el hashtag #empresa2_0, i segurament també via l'streaming de l'e-week, doncs la nostra iniciativa obre la setmana digital vigatana.

Us hi esperem!

Presentació a La Terrassa d'El 9 TV.

01/11/2011

Castanyes i carbasses

Sempre m'ha agradat fer la castanyada, és una festa de les quatre grans junt amb cap d'any, el carnaval i St. Joan, que una mica marquen les estacionalitats de l'any.
La tardor, el foc a fora, el pa amb tomàquet i botifarra, torrar castanyes, moniatos, panellets, moscatell, la nit, els amics...

En els darrers anys, a més ha anat prenent força el tema del hallowen , així com també el "conflicte" entre les dues formes de celebrar la data de Tot Sants.
Si bé jo en un principi era dels defensor aferrissats del la tradició pròpia, amb el temps he anat flexibilitzant una mica la meva postura fins a arribar al punt en que em sembla bé el mestissatge resultant d'agafar dels altres allò que ens pot servir per millorar.
Enguany hem decorat com mai el sopar de la castanyada amb carbasses, taronges i altres suports d'espelmes per crear un ambient més càlid i confortable, i ens va quedar molt bé. (disculpeu la qualitat de les fotos).
De fet això de buidar carbasses i posar-hi un llum a dins ja es feia per aquestes contrades antigament.

Malgrat tot, em segueixen fent molta pena aquella gent que es limita a agafar tots els tòpics d'una festa forania i ignorar tot allò que tenim aquí de tradició de la nostra terra. Pobres.