8 abr. 2016

Un matí al Parlament

Feia molt temps que ho tenia a tasques pendents i ara ho vaig poder fer gràcies als amics d'ERC que m'hi van convidar, i a qui torno agrair.

L'altre dia vaig anar a un ple del Parlament de Catalunya. Més que per veure què hi deien, aquest continguts es poden seguir fàcilment per la xarxa, el que em feia gràcia de veure eren les formes, les maneres de tot plegat.



En podria escriure un post molt llarg de només un matí a la ciutadella, però segur que moltes coses ja son sabudes per tots. Em quedo amb una reflexió que tenia a l'entrar i que vaig reafirmar.
Si amb els governs d'en Pujol ens vam creure que teníem un Parlament, ara ja tenim clar que aquesta institució esta lligada de mans i peus per fer front a les nostres necessitats, i això allà es percep fàcilment. Alhora que també es veu que hi han diputats que s'esforcen per que això canviï i d'altres que breguen per que tot segueixi igual. Però ara hi ha molta gent que volem que aquest Parlament, el nostre, ho sigui de debò.

15 febr. 2016

Batucada

En els darrers mesos amb un grup de gent hem muntat un grup de batucada i després d'uns quants assajos hem fet ja un parell de bolos.
El tema és que alhora de posar-nos un nom no el varem goglejar i quan ja teníem una mica de material gràfic  ens vam plantejar pujar-ho a la xarxa, aleshors ens hem trobat que al facebook, twittet i instagram el nom ja estava ocupat per una altra batucada.

Doncs això, us deixo un parell de vídeos on hi sortim poc o molt i recomanar-vos que si us voleu posar un nom per qualsevol activitat que vulgueu dur a terme primer el goglegeu, que si no despres li agafes carinyo encara que ja estigui ocupat i costa molt buscar-ne un altre.







11 juny 2015

Reportatges televisius

1)   Gaire bé sense proposar-m'ho vaig acabar fent de figurant/víctima en un simulacre d'Incident amb Múltiples Víctimes d'un curs fet a la Fundació Universitària del Bages.
Podeu veure el reportatge del Canal Taronja aquí :  SIMULACRE ACCIDENT FUB
Us deixo també un selfie caracteritzat de "ferit lleu". 



... i 2)   Aquí vaig ser jo qui va proposar a la productora del programa Som Tecnològics si els interessava gravar un reportatge.  La cosa va quallar i en vam acabar gravant dos. Vaig donar un cop de mà en la redacció del guió, com enfocar la temàtica i aportar els contactes i indrets on fer la gravació.
Podeu veure els reportatges aquí :
EMPRESA I TIC: MONEDER.CAT 
Empresa i TIC: el xip d'identificació digital de Tracetech


22 abr. 2015

Votar en clau local o de partit a les municipals?

Com cada quatre anys quan s'acosten les eleccions municipals, enguany ja he tornat a escoltar l'etern debat sobre si en les eleccions per l'alcaldia del municipi la gent vota més pensant en si coneix personalment el cap de llista o més aviat se segueix decidint el vot en funció de les sigles de cada partit  mantenint els criteris ideològics que ens mouen per triar els governs.
Sospitant que les respostes a aquesta pregunta que fins ara he anat escoltant eren, poc o molt, deliberadament o sense intencionalitat, condicionades pels interessos electorals de qui les emetia, dedico avui doncs uns moments i un post a reflexionar sobre el tema i deixar l'afer endreçat.

A veure, la presa de decisions sempre ve condicionada per les referencies que tenim cadascú. Les quals sempre n'hi ha més d'una i alhora les jerarquitzem en funció d'uns valors. Com que és difícil eliminar referències, les estratègies de qui ens vols convèncer sempre van encaminades a que modifiquem la nostra escala jeràrquica de referències per tal que prioritzem la pregunta per a la qual ells son la millor resposta.
És a dir, tot és important i s'ha de tenir en compte, però sempre hi ha allò més important que ens acaba fent decidir.

Doncs bé, en política municipal passa el mateix. Si els interessats a l'alcaldia no aconsegueixen crear un debat local enfocat a la pregunta per la qual ells son la millor solució, els votants només tindran com a referència el que veuen als mitjans i votaran en conseqüència.

Si el seu partit esta en alça, el candidat murri potser no voldrà entrar en gaires debats locals per no donar peu als rivals amb partits a la baixa o sense partit. O potser, si és tan murri i es veu capaç voldrà jugar en els dos fronts.
Resumint, crec que la gent votarà el clau local o de partit en funció de la capacitat que tinguin tots els alcaldables de creat debat local.


Per cert, si sou d'una gran ciutat podria ser que aquesta reflexió us vingui una mica de nou, però penseu que en els municipis no gaire grans molta gent coneix personalment als alcaldables o bé a molta de la gent que va en les llistes.

6 jul. 2014

SALAFlyHard

Barcelona, barri de Sants. La SALAFlyHard  no té recursos per enganyar a públic. La proximitat que condiciona una sala petita com aquesta no permet amagar defectes de forma. Això fa que s'aprecii i es desfruiti molt de la feina dels actors, la qualitat del text, ... i també de l'olfacte dels programadors triant bones obres.
Aquesta sala és una aposta arriscada, valenta i decidida dels seus promotors, alhora que un luxe i visita obligada per a tothom a qui li agradi el teatre.
I si no sou gaire amants del teatre aneu-hi igualment i descobriu-lo.




Hi vaig anar a veure NEW ORDER, de @SergiPomper amb @SearchingSerge, Pablo Lammers, @conchamilla i Marta Domingo. Una bona obra sobre l'atur, els desnonaments, la crisi, ...que quan acaba i surts del teatre te la pots continuar trobant fàcilment pel carrer.





6 juny 2014

2ª Vetllada de cuina solidària

Em sembla que encara no era primavera quan en Manel de la Fonda Torres de Manlleu em va explicar que estava organitzant la 2ª Vetllada de cuina solidària i que bé, que encara li quedaven  temes per acabar de lligar i tota ajuda seria benvinguda.

L'acte es va celebrar el dia 5 de juny a l'Escola Hostaleria d'Osona amb tots els tiquets venuts. Aquell vespre vam degustar 25 tapes elaborades per 25 cuiners osonencs i tots el diners recaptats es van destinar a l'ADFO.
Un luxe poder fer-hi una petita col.laboració.







13 nov. 2013

VI Certamen Terra i Cultura Premi MIQUEL MARTÍ I POL 2013

Quantes vegades heu fet zapping a la tele i us heu preguntat com es que no fan mai res de bo. Bé, no fan res de bo a tele, però fora d'ella hi ha una cultura i un món que batega amb força.
I també hi ha gent que s'esforça a promocionar-ho, com ara el Celler Vall Llach fent el Certamen Terra i Cultura Premi MIQUEL MARTÍ I POL que ha arribat a la sisena edició #TerraiCultura

Per aquelles coses la vida vaig poder anar a l'acte d'entrega dels premis a la sala Monpou de la seu de l'SGAE a BCN. Un acte habitualment senzill, enguany es va voler vestir de gala amb motiu del desè aniversari de la mort del poeta osonenc i vam tenir, a més, el luxe de poder escoltar en directe els guanyadors de les anteriors edicions i un petit detall que ens van oferir al final des d'El Celler de Can Roca.



El guanyador van ser un treball de Toni Xuclà @tonixucla i Gemma Humet @gemmahumet amb la musicació del poema d'Espriu "Aquesta pau és meva".

Tot i que s'ha de dir que tots els finalistes tenien molts bons treballs: @ProjecteMut , @bikimel , @jmanuelgaleas i Rusó Sala.






Se m'ha acudit buscar les cançons a l'Spotify, aquesta cançó i altres guanyadors i premis especials d'edicions anteriors. Per si les voleu, n'he fet una llista.
També, com no, ens vàrem fer la foto amb el conegut viticultor que promociona el sarau.


Finalment només agrair a tota la gent que va treballar per fer possible l'esdeveniment. Moltes gràcies.

13 oct. 2013

Gravity (2013)


Aquesta setmana tenim la xarxa astroaficionada una mica alterada amb l'esperada estrena de la pel·lícula Gravity (2013). Jo, que sempre he tingut com a fons de pantalla a l'ordinador fotos com aquestes, doncs vaig fer també la peregrinació cap a un cinema i en 3D.

Gravity és una de les millors pel.lícules de l'espai que, segons el meu parer, només la superen la mítica 2001, A space odyssey (1968) i l'extraordinària Apollo 13 (1995).

Hi han hagut aquests dies diversos post de gent que hi entén més que jo comentant-la, con ara els blocs Eureka o Pols d'estels, i és que si bé la pel.lícula és molt fidel en la reproducció de la feina dels astronautes i naus espacials actuals, també s'agafa un munt de llicències cinematogràfiques considerables. En els post citats en podeu veure uns exemples.

Ara bé, la meva pregunta és si ja que s'ha volgut reflectir amb tanta fidelitat la realitat, calien aquestes llicències per poder explicar la mateixa història amb el mateix dramatisme?
Jo crec que potser no i és això el que fa de Gravity només una bona cinta enlloc d'una obra mestre.

Fer servir un transbordador que no s'ha construït mai com l'Explorer no és cap problema, però potser no calia posar l'ISS en la mateixa òrbita que el Hubble. Ni tan sols un transbordador com el Columbia hagués pogut fer la maniobra d'anar d'un lloc a l'altre, molt menys doncs amb una motxilla propulsora com les que es feien servir a mitjans dels 80.

No és problema si no hi ha prou pressupost per fer els efectes de fer surar els cabells de la Bullock tal com farien realment en l'espai, però com és que l'ISS te una soyuz i no hi ha ningú a l'estació? El mateix podríem dir de la Tiangong.  
I així podríem anar qüestionant si cadascuna d'aquestes llicències ( no crec que siguin errors) s'hauríen d'haver evitat o no. Pel públic en general potser passaran desapercebudes però fan que un aficionat a l'astronàutica li costi més ficar-se dins la pel.lícula.

Bé, en tot cas no oblidem que fins hi tot Apollo 13 té llicències per tal de fer més atractiva la narració, clar que no son tan evidents com aquí i cal  que sigui el propi James Lovell qui ho expliqui en la versió comentada del DVD per adonar-se'n.

Pel que fa a la critica purament cinematogràfica, doncs no sabria què dir-vos, a mi m'ha agradat molt tot.



3 set. 2013

Txarango


Carcassonne, 31-8-2013

Tot i que no se m'hi veu gaire surto a la foto. Sí, vam anar fins a Carcassonne al sud de França per veure als Txarango en concert ja que en la gira d'enguany, Music&Revolution2013,  toquen per arreu d'Europa però no al principat. I sí, va valdre la pena. Molt.

Si ja els coneixeu no deixeu escapar l'oportunitat de veure'ls en concert, i si encara no en sou fans doncs aprofiteu i ...  Benvinguts al llarg viatge.


4 maig 2013

Punt i final

La Caixa de Manlleu va ser una institució centenària, el seu successor tan sols haurà tingut tres anys de vida.

Talment com una efímera piulada ...





actualització 28-5-2013





21 des. 2012

Tot escoltant a Genís Roca

L'altre dia el Consell Empresarial d'Osona va organitzar a un nova sessió del Cicle de Conferències a la sala Sert de l'edifici d'El Sucre a Vic. En aquesta ocasió hi vaig assistir doncs sempre és interessant escoltar a Genís Roca parlant d'internet i sobretot si a més hi havia també en Jordi Molet director d' El9nou.



La xerrada va estar molt bé per part d'ambdós ponents  i en vaig poder treure alguns apunts interessants.

L'endemà  www.el9nou.cat donava la noticia de les conferències ...





A veure, no voldria pas anar contra els amics d'El9nou, ja sabem que les noticies sempre són interpretables i om pot no coincidir sempre amb totes les interpretacions, però aquesta vegada em sembla a mi que qui va fer la crònica només va voler escoltar una part del que s'hi deia.
En fi, el tema no té pas gaire rellevància i segueixo considerant a EL9Nou com un dels millors actius que té la comarca, però el (ja sembla etern) debat de com adaptar els mitjans a la xarxa  no es pot anar demorant indefinidament.


Actualització 21/12/12 20:00  :-)


29 nov. 2012

TEDxPladelaCalma

A principis d'aquest setembre vàrem tenir una reunió de l'Osonosfera en la que es va decidir organitzar un event TEDx . No obstant, al mirar els actes que hi havien programats vam veure que ja n'hi havia un de previst a Vic, davant aquest fet ens vàrem posar en contacte amb les organitzadores i els vàrem oferir suport per ajudar a realitzar l'acte.

L'event porta el nom de TEDxPladelaCalma  i ha tingut lloc aquest dijous 29 de novembre a l'Institut del Teatre de Vic.





TEDxPladelaCalma = 3 organitzadores + un grapat de col.laboradors + 1 escenari adequat + 10 ponents + 100 persones de públic + moltes ganes d'ensortir-se'n.



10 nov. 2012

TEDxReus

Un TEDx...  vindria a ser quelcom així com un bloc en viu i en directe.


Comença quan un grup de gent amb empenta demanen la llicència a www.ted.com per poder fer servir la marca. També es podrien fer sense, quelcom similar als actes que hem fet des de l'Osonosfera en els darrers anys, però la dimensió internacional de la marca TEDx  mola molt i atrau complicitats.


Doncs bé, el americans només concedeixen la llicència d'ús si et compromets a una serie de requisits, un d'ells és que el teu primer acte ha d'estar restringit a 100 persones de públic. També cal  buscar un fons o indret xulo, maco, ...que convidi a estar-hi. Tal com fem els blocaires quan donem forma al nostre bloc per fer-ho atractiu.


També hauràs de buscar a algú que et vingui (de franc, tot el TEDx es fa de manera altruista) a fer les ponències. S'han d'emetre en streaming i , atenció, gravar les ponències (posts) en el format dels famosos vídeos.


Tot plegat, convé amanir-ho amb uns quants ... gestos, que facin més inoblidable una vetllada on es posa en escena la generositat de compartir coneixement.







Del TEDxReus en podeu veure moltes més coses a la seva web i recordeu que cada dia se n'organitzen arreu del món. Com ara el que faran el proper dia 29 de novembre a Vic...

7 oct. 2012

V Premis Blocs Catalunya 2012




El passat divendres 5 es va celebrar a Reus l'entrega del V Premis Blocs Catalunya 2012 organitzat com cada any per stic.cat. Malgrat la davallada de recursos, és va tirar endavant un any més aquesta trovada de gent vinculada al món blocaire.
Com ja sabeu, era finalista amb el bloc de Camí de Mart. Finalment el guanyador en la categoria de Universitats, recerca i ciència/Blocs personals va ser per Astronomia des de l'Empordà.

Enhorabona Francesc!

Podeu veure la relació sencera de guanyadors aquí.

18 set. 2012

Finalista Premis Blocs Catalunya 2012

L'altre bloc meu  Camí de Mart ha estat nominat finalista als Premis Blocs Catalunya 2012, que organitza cada any l'associació STIC.cat, en la categoria de Ciència/Blocs personals.
La nominació és fa per votació popular entre tots els blocs inscrits, de manera que moltes gràcies a tots el que l'heu votat.

Els altres blocs finalistes en aquesta categoria son: Bloc de camp, Astronomia des de l'Empordà, Per què el cel és blau? i Els ocells al camp i la Conca de Barberà. Un jurat decidirà ara quins són els guanyadors i l'entrega de premis es farà el proper 5 d'octubre a Reus. Molta sort a tots!



5 set. 2012

15 anys

 15 anys de subscriptor de National Geographic



24 ag. 2012

The Newsroom

A principis del 2009 vaig mirar per internet d'una manera compulsiva i addictiva les 7 temporades de la famosa serie de televisió The West Wing. Després d'allò no en vaig  trobar cap altre més d'atractiva i vaig tornar a deixar d'interessar-me per les series de TV. Fins ara.

A finals d'aquest mes de juny el guionista i creador de TWW, Aaron Sorkin estrenava al canal HBO una nova serie titulada The Newsroom.




The Newsroom és una gran obra imprescindible i obligada per a tothom que tingui interes pel periodisme, però també ho es per a tothom que encara compri diaris o miri telenotícies, ... o fins hi tot per a qui ja no els mira.

També podríem dir que un virtut/defecte és potser la semblança amb TWW. Sorkin trasllada un esquema semblant de les oficines de l'ala oest de la Casa Blanca a la redacció d'un telenotícies lider del prime time d'una televisió per cable americana.
D'un president demòcrata a un carismàtic presentador republicà. Si, perquè no s'acaben aquí els paral·lelismes, podríem seguir i jugar a veure si  Donna Mos tindria el seu equivalent amb Maggie, Josh Lyman amb Jim Harper, Sloan Sabbith per Sam Seaborn, Charlie Skinner fa un rol semblant a Leo McGarry o fins hi tot si Mackenzie ha de ser Abigail Barlett o C.J Creg o ambdues alhora. ...

Potser les comparances son una mica  forçades, però la sensació de dejà vu hi és present ja que Sorkin es copia a si mateix, tot i que ho fa amb elegància i frescor.
Per altra banda si a TWW ens ensenyava com funciona la política nord-americana real fent servir un univers fictici paral·lel, aquí fa servir en cada episodi una noticia real de rellevància (crisi nuclear Japó, mort Bin Laden, ...) per ensenyar-nos com és (o com hauria de ser) el món del periodisme de qualitat.

El doble salt mortal de fer que un presentador republicà critiqui als republicans no sempre és creïble i en ocasions s'hi entreveu la ideologia del guionista, així com també un excessiu pes dels triangles amorosos dels personatges serien dues critiques que també voldria destacar de la serie.

De manera que si no heu vist TWW ara teniu l'oportunitat de gaudir per primer cop del seu enginy i si n'éreu addictes com jo, aleshores us espera una bona nova dosi de talent.



Tinc entès que aquest darrer diumenge d'agost s'emet el desè i darrer capítol de la primera temporada i que HBO ja ha confirmat que n'hi haurà una segona.


12 jul. 2012

Caixa Manlleu, dos anys després.

foto: Adrià Costa de www.osona.com

Fa un parell d'anys vaig ser conseller en l'assemblea que va  aprovar la dissolució de la centenària entitat. Us ho vaig explicar en aquest bloc i ho podeu recuperar clicant en l'etiqueta caixa manlleu.

Aquest dimecres la capçalera www.osona.com del Grup Nació Digital van organitzar un debat a Vic en l'auditori Unnim amb el títol "Com i per què va desaparèixer Caixa de Manlleu".

 L'enllaç us portarà a l'article on s'explica el que es va dir en la xerrada/debat, però jo el que volia és dir-vos el que en penso tot plegat.

A veure, el meu pas per Caixa Manlleu va ser molt curt, just per participar en l'assemblea de dissolució, i tinc que dir que el tracte sempre em va semblar tot molt correcte, formal i com cal.
El tema doncs, és si vaig fer bé donant el meu vot, (1 entre 60 consellers) per aprovar la fusió per formar Unnim.
En el seu moment vaig estar informant-me, preguntant i no vaig trobar cap argument en contra. Una caixa petita com la de Manlleu era viable en un entorn amb moltes caixes, on podien associar-se i compartir serveis per tal de competir amb les grans. Si hi havia el procés de fusions que es promovia des de Madrid, una caixa petita li seria impossible competir sola en un mercat copsat per gegants financers. Un fet sabut de sempre, semblava que és feia realitat amb l'excusa de la crisi del totxo.
Si, Caixa Manlleu patia els errors del totxo i potser també hi van haver alguns interessos personals en les preses de decisions, però no crec que siguin fets rellevants en aquesta història.
Bé, seguim, com ja sabeu tot és va precipitar. Una vegada fet l'esforç de crear Unnim tal com aconsellava tothom, la classe política va anar canviant les regles del joc precipitant l'adquisició de la nova criatura en mans del BBVA per 1 trist euro.

Calia fer desaparèixer Caixa Manlleu? no ho se.
Si s'havia de competir directament contra La Caixa, per exemple, en un entorn de macro-entitats, doncs si que calia. La pregunta potser és si hi havien altres alternatives, altres models de negoci o altres entorns que no fossin aquests que descrivim. No se si és van avaluar altres possibilitats, tant des de les directives bancaries com des de la classe política.
En tot cas, queda clar que Caixa Manlleu ja no hi és, si realment existeixen altres alternatives o altres entorns correspondrà a qui tingui la capacitat i empenta ocupar-los des d'un nou projecte, ja sigui empresarial o de país.



9 maig 2012

Acte de l'Osonosfera al Cirvianum


Fantàstics els ponents @gguix @claudiavf1 @laurasegarra3 @faixeda @xuriguera , i també el moderador @dieguezdevic.

... i aquí teniu l'Storify ... i les més i millors fotos de Jordi Vila de @MIDigital