4 de febr. 2010

Història d'una renúncia ( II )

Per intentar entendre la decisió d'Obama he hagut de repassar alguns conceptes.

Totes les missions tripulades a l'espai, excepte les del programa Apollo, s'han fet en orbita baixa donant voltes a la terra a pocs centenars de quilometres d'alçada.
Només les nou missions Apollo van abandonar la influencia gravitatòria de la terra i la protecció dels Cinturons Van Allen. De fet aquest projecte és una anomalia històrica, un esforç desmesurat que va anar fins a uns límits inimaginables.
L'arquitectura del programa Apollo no és casual. Hi ha unes lleis físiques que permeten molt poc marge. Cada quilo de massa posat en la superfície de la lluna requereix molts de quilos de coet, de combustible, d'instal.lacions de llançament, de fabriques de components, de personal, etc. Amb menys no s'hi arriba i per poder disposar-ne més l'esforç necessari es multiplica exponencialment.

I aquest és el gran dilema. S'ha de tornar a fer un gran esforç econòmic per repetir la gesta? Ja que és fa la despesa, no és millor anar més enllà? Però es que resulta que si volem anar més enllà la factura és dispara astronòmicament.
Sí, s'ha avançat molt en materials des d'aleshores i el vostre iPhone té una capacitat de calcul superior a CM de l'Apollo però les lleis de la física no perdonen i segueixen sent les mateixes.

Hem d'assumir que amb els coneixements actuals poc lluny s'anirà. Potser per això Obama decideix cancel·lar un programa massa fantasiós com el Constellation, deixar el terreny conegut que és l'orbita baixa en mans privades i augmentar el pressupost de la NASA en el camp de la investigació.
Penso que podria ser que la clau que obri la porta a l'exploració a l'espai profund pot estar en descobriments que surtin d'iniciatives com ara el LHC o similars, de la mateixa manera que Einstein i la relativitat, o la mecànica quàntica van obrir l'espai proper.

Queda el gran dubte de si aquesta investigació es podrà focalitzar correctament sense un objectiu definit com podria ser el retorn a la Lluna o un viatge a Mart.
Innovar més que trobar respostes consisteix en buscar preguntes.

2 comentaris:

  1. Toni5/2/10

    Molt interessant aquest tema... M'has obert una nova finestra a la xarxa... seguirè alguns dels blocs que detallès.. Merci..

    ResponElimina
  2. Per poc que t'hi aficionis veuràs que hi ha molt de contingut.

    Salut!

    ResponElimina