2 de març 2010

Laporta : Obama o Quixot ?

Segons com, sí que en Laporta fa recordar a l'Obama de principis de 2008, aquell senador negre que (pobret) volia ser president. Mira per on, ara tenim aquí a un futur ex-president del Barça que (pobret) vol entrar en política.

Però a vegades més aviat em fa recordar a Don Quixot.

Va ser realment espectacular l'expectativa que va crear amb l'inauguració de la seva web i aquest post s'afegeix als altres que s'han publicat ja a la blogosfera.
Malgrat tot encara no ha explicat a que juga, no sabem com voldrà entrar en el món de la política, ni sabem que en pensa de les escoles concertades, ni del quart cinturó, ni de les vegueries, ni quina serà la seva proposta sobre la immigració, ni ...

No obstant, al Jan Laporta abans de poder ni tan sols acostar-se a tots aquests molins, li espera un rosari d'obstacles que prometen més dificultats que les que es va trobar l'heroi de Cervantes en les seves singladures. No només la caverna mediatica descarregarà la seva ira contra ell, sinó que a més l'atacaran des d'aquí per l'esquerra, pel centre i per la dreta. I em sembla que aquestes embranzides seran proporcionals a les expectatives que vagi creant.

Malgrat tot, a mi em cau bé. Voler ficar-se en política en aquests temps de crisi, amb un discurs catalanista em sembla, si més no, digne d'admiració. Té pebrots, vaja.

Tinc clar que per poder governar cal quelcom més que un home amb carisme mediatic, calen el suport d'unes bases arrelades, cal una estructura social al darrera, cal molt de suport, cal molta gent, ...

Queda molt encara per decidir a qui votarem, però deixeu-me ara trencar un llança al seu favor, encara que sigui només pel valorar la seva iniciativa.

En quan a si crec que té possibilitats d'èxit, home, tot depèn de quants Sanchos Panza se li afegeixin en el camí cap als molins.

2 comentaris:

  1. Té pebrots i és valent, inteligent i llest. Ha portat el Barça al lloc més alt que es podia portar (tothom el va criticar per posar en Guardiola d'entrenador: que si era massa jove, sense experiència, bla, bla, bla). Només cal recordar com estava el club l'any 2003 gràcies al desastre del Nuñisme. Jo com a soci em sento molt orgullós d'ell, sobre tot per haver fet fora els violents de l'estadi i haver posat UNICEF a la samarreta. Espero que es presenti a la política, el meu vot el tindria, de la mateixa manera que sempre l'he votat com a president del Barça. Ja el votava fa molts anys quan jo era molt jovenet (i ell també) quan Laporta estava fent oposició al Nuñez amb l'Elefant Blau. Ens cal gent desacomplexada i llesta com ell, sobre tot en aquest país on els nostres pares encara viuen amb la por absurda al cos. Tinc bones sensacions, i crec que aquest home ens podria aportar coses que fa temps que volem. Espero que Reagrupament també entri al Parlament. Necessitem estar tots units en un sol objectiu, després ja farem polítiques de dretes o esquerres... Salut!!

    ResponElimina