7 de març 2010

Més reflexions sobre l'Osonosfera

L'altre dia vaig acompanyar a @JordiVilaToneu a una reunió amb l'associació d'empresaris TIC Osona per parlar-hi de l'Osonosfera.
En la sala de reunions hi va haver una cosa que em va decepcionar força : no tenien tobogan !!! per no haver no hi havia ni futbolin, ni maquines retro de matar marcianos, ni sofàs de coloraines, ni tan sols van arribar en patinet ... que lluny ens queda encara Silicon Valley i el Googleplex!!!

No. Ara seriosament, no fos cas que algú de TIC Osona se li acudís llegir aquest post, al marge dels temes que hi varem anar a tractar, de la visita en vaig treure alguna reflexió sobre organitzacions.

Tenim per una banda els models d'associacions de tota la vida, on uns socis aporten uns recursos (quotes) i els elegits (junta) decideixen com administrar aquests recursos. Aquest model ha funcionat (no sempre) i ha permès fer moltes coses (almenys fins ara).
Es dona en moltes associacions que els interessos dels seus membres poden ser contraris o dispars. En aquests casos el que es tendeix és a cercar denominadors comuns i anar per aquí.

Sempre he estat escèptic en aplicar el format d'associació clàssica a l'Osonosfera (format pre-crisi?)

Una esfera blocaire fa servir eines noves (noves tecnologies en diuen) que permeten trencar les limitacions tècniques que marcaven els formats de relació existents. Per tant, al ampliar-se aquestes limitacions una esfera ha d'aspirar també a cercar noves formes d'organitzar-se.
La disparitat d'interessos i opinions, lluny de ser un obstacle, haurien de ser la benzina que fa moure un nou motor organitzatiu.

Penso també que l'Osonosfera no ha de tenir recursos propis més enllà dels minims necessaris per mantenir la marca. Ha de ser un espai obert on tothom s'hi pugui acostar a fer propostes, a engrescar a gent per dur a terme projectes, però aquests projectes han de venir també amb la seva pròpia financiació.

De tot això no se'n va parlar a la reunió. Van ser uns comentaris aliens als temes que tractàvem els que, casualment, m'han fet reflexionar així.
El destí a vegades és capritxós.


2 comentaris:

  1. Hola Joan,
    A mi em va agradar molt poder ser en aquella reunió, entre dues "associacions".
    M'ha agradat molt la foto del post! ;)
    Tots ens unim amb algú per fer un camí plegats, i en aquest camí poden haver-hi moltes maneres d'arribar, no sempre tots els que van junts tenen les mateixes ideàs ni volen al final arribar al mateix lloc.
    No hi ha cap formula única, per sort, però tot acaba tirant endavant amb l'empenta i l'il·lusió que hi posen tots.
    A mi m'agrada molt i trobo molt encertada la frase "si vols arribar lluny ves ben acompanyat i si vols arribar ràpid és millor que vagis sol", m'encanta anar ben acompanyat!
    Gràcies per venir i visc-a la Xarxa Lliure!

    ResponElimina
  2. Cert, Jordi. A més, aquest és un camí que té l'atractiu que no ha fet mai ningú.

    ResponElimina