13 de març 2010

Misión eclipse

Tal com explica en Toni Ibañez [facebook i twitter] en el seu bloc sobre Misión Eclipse, cal tenir les coses molt clares per voler guanyar aquest concurs de LV.

Una de les coses que he trobat interessant d'aquesta historia, al marge que l'amic Xevi Luri [facebook] hagi decidit embolicar-s'hi, ha estat veure com els concursants ferien servir les eines 2.0.
Normalment en els concursos televisius acaba sent el regidor qui, triant o descartant fragments de vídeo, ens acaba definint el perfil dels concursants i de la historia que protagonitzen. A més, poc o molt, tot s'acaba subordinant als interessos de la productora.

Ara però, podem tenir als deu candidats controlant els seus propis mitjans, malgrat aquests siguin blocs, feisbucs, twitters i videos youtuberos.
I aquí és quan la cosa comença a posar-se interessant. El concurs surt de l'entorn del mitjà que el promociona i s'escampa per l'univers dospuntzerista començant a mostrar tota la seva varietat cromàtica d'opinions i punts de vista: explicacions sobre com funciona el sistema de votació, interes en evitar que els seguidors es passin, descobrir detalls dels atrevits concursants, fotos atractives, ...

Amb aquest contingut i amb la voluntat de divulgació científica dels participants és on tot això s'aparta d'altres formats similars que haguem vist fins ara, malgrat tingui la parafernàlia pròpia d'un concurs.

No oblidem, però, que LV segueix tenint la paella pel mànec al ser ells qui paguen el bitllet cap a l'Illa de Pasqua. No fos cas la força del dospuntzerisme acabés eclipsant la poderosa premsa escrita.


6 comentaris:

  1. Hola Joan,

    En gran mesura comparteixo el que dius, però LV està fent un esforç per adaptar-se als nous temps i a les noves eines 2.0, la qual cosa té el seu mèrit. En aquest concurs, han anat rectificant sobre la marxa certes coses i crec que les solucions que han donat són acceptables. El que a mi més em preocupa és que tot recaigui sobre les votacions, com si això fos la base fonamental del concurs. Aconseguir una turbamulta de gent que et voti una i una altra vegada com si es tractés d'una cursa esbojarrada ho trobo certament manicomial. Aquest plantejament només serveix per a treure l'atenció sobre els vídeos i els mèrits de cada concursant. Votar, votar, votar... Aquesta és l'obsessió. I si no, cap a casa. A mi aquest joc em fa mandra, saps. Em fa mandra haver d'estar cada dia demanant el vots als meus contactes i amics, fotent spam com un desesperat, perquè jo respecto els meus amics i els meus contactes i no vull fer-me pesat. EStar votant-me tot el sant dia a mi mateix em sembla realment idiota. Per tant, ja pots comptar que no duraré gaire. I és una pena, perquè és més que evident que sóc el candidat idoni per a bloguejar aquest eclipse total a Rapa Nui. Ho sento pel Xevi.

    ResponElimina
  2. Sí Toni, gràcies a les teves eines 2.0 estic descobrint les teves habilitats que no vaig saber apreciar en el teu vídeo de presentació.

    Apreciant els esforços de LV per millorar que ens expliques i que trobo que estan molt bé, veig difícil que puguin arreglar el nyap del plantejament de les votacions, que coincideixo amb tu en que devaluen els vostres potencials.

    Posats a fer, i tenint en compte que els meus candidats preferits esteu la part baixa de la classificació, si us quedeu fora no estaria de menys que uníssiu els vostres potencials per oferir-nos un contraconcurs, que enlloc de ser competitiu fos col·laboratiu. Clar que no hi hauria el bitllet a l'Illa de Pasqua com element motivador, però vistos els presagis astrològics que augura la teva amiga, potser no es un premi tan llaminer. ;-)

    El que si que et puc dir es que, de moment, el teu bloc és de lo millor del concurs. (En Xevi no en té).

    Salut i molta sort!

    ResponElimina
  3. "Has dado en el clavo", com se sol dir en castellà! La concepció del 'global brain' internètic i de les xarxes socials (2.0) és una concepció -i una praxi- COL·LABORATIVA, mai competitiva. Aquí està per a mi la cagada del concurs: intentar usar les eines noves amb nocions velles. Et confesso que el meu objectiu no és guanyar aquest concurs. Jo ja he estat a l'illa. Esclar, que hi vull tornar, però en unes altres condicions, en plan tranki, sense la pressió de fer de corresponsal. El que es muntarà allà és una bogeria. Alguns dels amics i amigues rapanui ja tenen bitllet per a FUGIR fora de l'illa durant aquells dies... Els meus objectius en el concurs són uns altres. Suposo que ja els estàs veient. Tu i jo sabem que guanyarà una de les dos sares, això està cantat. Perquè són "bones comunicadores" (sic), joves, maques... pura imatge, vaja. No volen un astrònom com el Xevi, perquè ja en va un equip complet; ni volen un paio calb, massa gran i que sap massa coses... Jugarem uns quants dies més i festa. L'experiència haurà estat divertida.

    ResponElimina
  4. Nois, ni per un moment em vaig pensar que això del concurs generaria tanta discussió. No sé com acabarà, però amb això de que "Forocoches" s'hagi apuntat ja comença a semblar un concurs de televisió. I els comentaris de les votacions ja em fa por mirar-los; tot i que no he fet massa soroll i que vaig dels últims ja m'han dit quatre floretes.

    Però millor prendre-ho positivament: una experiència interessant i quan s'acabi, cap a casa!

    ResponElimina
  5. Xevi, els comentaris de les capçaleres digitals son el "vomitori" del dospuntzerisme i és difícil que no acabin fent olor a bilis.

    Ja em vaig pensar que tot plegat podria tendir cap al "chikilicuatrisme", però alhora sempre he tingut l'esperança que, ja sigui pel perfil dels que us hi presenteu o per la vesant científica del concurs, hi hagués fora de bastidors una tertúlia alternativa interessant.

    Toni, tu si que l'has encertat al dir que és un error usar eines noves amb nocions velles.
    Però bé nois, mentre el Tipex no ompli tota la pantalla de l'ordinador intenteu treure'n quelcom de profitós.

    ResponElimina
  6. Sincerament, jo estic per plegar. El meu fort no és la coprofàgia.

    ResponElimina