24 de maig 2010

Sandro Rosell

He anat a veure la presentació de la candidatura a la presidència del FC Barcelona que ha fet a Vic el candidat Sandro Rosell.

M'ha agradat, tot i que no m'ha convençut, m'ha agradat força.

De fet, tampoc és rellevat que em convenci o no, doncs no soc soci i per tant no el puc votar. Però això no treu que els simpatitzants, que deia en Nuñez, també podem dir-hi la nostra.

Anem per parts, m'ha agradat molt la posta en escena. Està fent una campanya molt bona. Amb un sofà al més pur estil Millan-Corbacho, en Sandro ha convidat a tots els assistents que han volgut a pujar a d'alt l'escenari a fer-li les preguntes que consideressin oportunes.
Un format elegant i simple en aparença, però contundent i espectacular en resultats al permetre que el contingut del seu discurs arribi d'una manera distesa i amb molta complicitat a l'audiència.
Malgrat les aparences del format, no crec que hi hagi molt de marge per a la improvisació i més aviat diria que han dedicat forces hores a practicar amb la gent de El Terrat.
Perquè això si que ho té en Rosell, s'ho està currant molt, no tan sols coneix molt bé el club, sino que s'ho està agafant amb molta professionalitat i entrega, i això es nota. Ho transmet.

Encara que no sigueu socis, o inclús encara que no us agradi molt el futbol, us recomano que si teniu oportunitat aneu a veure una de les seves presentacions. Valen la pena, passareu una estona entretinguda i aprendreu coses del Barça que desconeixeu.
Si teniu intenció de formar part d'una candidatura a les pròximes eleccions municipals, a més és obligatori prendre'n apunts.
Veient presentacions com aquestes queden ridícules i prehistòriques les arengues que s'estilaven en antuvi.

I si ho ha fet tan bé, perquè no m'ha convençut?

A veure, hi ha un fet per a mi important. L'era Laporta ha estat increïble, de lo millor de la historia del Barça i em és impossible creure que el president no hi hagi tingut res a veure. Sandro Rosell s'ha enfrontat a Laporta i, ... buf!, costa de cedir-li la confiança.

El discurs de Rosell és coherent i ho fa bé, amb entrega, però li falta quelcom i em sembla que avui he pogut veure que és.
És fàcil dir a Osona que no s'és espanyol (sí, ho ha dit, fluixet, però ho ha dit), d'enarborar la bandera de la catalanitat en un lloc com l'Atlàntida de Vic. Però això no convenç. És maco veure al Ronaldinho fent malabars amb la pilota durant els entrenaments, però on convenç de veritat és marcant gols al Bernabeu.
Si Rosell vol acabar convencent ha de defensar els nostres colors en camp contrari, en terra hostil, allà on no puguem tenir cap dubte de a quin bàndol juga.

1 comentari:

  1. Jo, com a soci del Barça, votaré la candidatura continuista. Si Rosell guanya les eleccions, tindrem temps de "vaques flaques" i temps difícils, i sinó ja ho veureu; recordeu-vos-en del que us dic. A més a més no oblideu que dins de la directiva de Rosell hi ha familars Nuñistes; a part, "l'expecident" Nuñez (el qual portava sempre gent del PP a la llotja) ja ha donat suport i la seva signatura al Sandro. Per cert, un Sandro Rosell que volia fer fora l'entrenador que va guanyar 2 lligues i 1 Champions i que volia vendre Ronaldinho, tot això abans que el Barça guanyés res. Rosell volia portar Scolari, un entrenador mediocre; menys mal que Laporta va fer el que havia de fer.
    Quan les coses van bé, és millor no tocar-les. Amb Joan Laporta, el club està a dalt de tot: Unicef, boixos nois fora, campions de tot, seccions basquet, etc van molt bé. Recordeu-vos-en com estava el club quan Laporta va entrar de president el 15 de juny de 2003, quan en Jan va guanyar les eleccions amb la majoria més gran de la història que cap altre president ha tingut.
    Jo vaig haver d'anar a votar en contra de la moció de censura que volien fer a Joan Laporta l'estiu de 2008, i gràcies als qui vam lluitar en favor de Laporta, vam aconsseguir guanyar les 6 copes (no hase falta que te dises nada más).
    Els qui critiquen Joan Laporta, ho fan perquè el president vol la independència de Catalunya, o sigui, és a dir: els espanyols, els qui se senten espanyols, els quals ja tenen i defensen la seva independència espanyola.

    Visca el Barça, visca Catalunya lliure i visca Joan Laporta.
    P.D. siusplau, que algú agafi el Nuñez i el torni a posar dins del sarcòfag amb les boles de naftalina, que fins ara tot va molt bé. NO necessitem signatures del Nuñez pel Sandro (ni al Sandro tampoc el necessitem).

    ResponElimina