20 de juny 2010

Entorns educatius ( i II )

L'educació dels nens no és responsabilitat de les escoles, sinó dels pares.

Fa temps que tinc més o menys clar que la canalla és mouen en tres entorns educatius diferents, tres llocs on aprenen.
Per una banda l'entorn familiar, peça clau i pal de paller de l'educació, moltes vegades excessivament protector i on és pot fallar massa fàcilment.
Després tenim l'escola, que té sobretot la funció de garantir l'adquisició d'uns coneixements mínims. Els nens, punyeteros, aprenen ràpid que, any rera any, els mestres passen i la vida segueix.
L'entorn social. Aquí hi podem posar tota la resta, els amics, el carrer, la tele, .... És amb els seus cants de sirena el més llaminer i alhora el més dur. També és, tinguem-ho clar, el que acabarà guanyant, doncs sempre arriba un dia en que deixem l'escola i abandonem la llar materna per abordar la societat que ens envolta.

De tots tres la canalla en reben lliçons i models a seguir. Crec jo que una de les principals causes de fracas educatiu (problemes personals específics al marge) és la estanqueïtat entre els tres entorns.
Quan una canalla percep que els tres entorns tenen cadascun les seves normes diferents i no estan interrelacionats, aleshores comencen a sortir problemes degut a que acabem obligant-los a que hagin d'escollir-ne un. Quin creieu que té les de guanyar?

Hi han recursos que ens permeten trencar aquest aïllament entre els diferents entorns i mostrar a la canalla que l'esforç a l'escola serveix per a alguna cosa. La tasca que fan les ampes i les seves activitats com ara les festes de finals de curs en són un de molt important.

Un altre recurs també poden ser els blocs de les escoles, que permeten dur a casa d'una manera àgil continguts i experiències pròpies dels centres educatius.



La Terrassa d'El9TV, a partir del minut 11:00

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada