9 de juny 2010

Final Four

Heu pensat quina edat tindreu d'aquí a sis anys?. Bé, doncs segurament que fins aleshores no tornareu a veure unes eleccions a Can Barça, de manera que aprofiteu ara i gaudiu de l'espectacle.


Permeteu-me fer una valoració de com veig el panorama en aquest tram final, tot esperant no equivocar-me de molt.
D'entrada dir-vos que crec que els quatre candidats que juguen aquesta Final Four estan capacitats i amb ganes de sobres per ocupar la presidència , alhora no hi han dubtes de que són autèntics barcelonistes i que tots coincideixen en aspectes claus com el tema Unicef, tolerància zero amb la violència, que cal reformar l'estadi, ...

Per a mi, la diferència entre ells és l'actitud amb la que estan abordant les eleccions.

Marc Ingla. Jo diria, sense entendre-hi molt, que aquesta candidatura és la que aglutina el suport econòmic més important. Malgrat tot, per a mi, el candidat ha estat anant de més a menys.
No és va deixar veure molt durant la pre-campanya i no s'està lluint gaire en els debats.
Tot i que pugui comptar amb un equip molt potent, dona la sensació com si el seu lideratge fos més conseqüència de la conveniència de trobar una equidistància entre tots els que li donen suport. El veig com aquell davanter que no acaba de convèncer.

Jaume Ferrer. A mi em cau bé. Sense tenir-ne cap dada, jo diria que ha estat un bon directiu, que ha de ser molt bo a la porteria, vigilant les finances, com a defensa o inclús al mig del camp.
Però no el veig atacant, com la punta de referència que ha de ser un president.
Fa uns mesos si que era vàlid el plantejament d'agafar el llegat Laporta i demanar que "Si tot funciona, no canviem res". Però en Rosell ho ha capgirat tot i ara va lider.
En Jaume està perdent el partit per golejada i segueix jugant a la defensiva.

Sandro Rosell. Pot agradar o no, però se li ha de reconèixer que ha fet molt bé els deures. Ha aconseguit suports, té un equip compacte al seu darrera i ha anat a buscar al soci.
És a dir, que porta l'avantatge dels gols marcats durant el partit d'anada. Jo diria que és conscient que està guanyant i alhora que en una relliscada ho pot perdre. Per això ho mesura més tot i va amb cautela durant aquest tram final.

Agustí Benedito. Està anant de menys a més. Potser pel fet de no haver aconseguit tant suport no hagi pogut fer una pre-campanya molt lluïda, però per sort per tots va poder passar el tall de les signatures i ara està lluitant de valent en la campanya.
Ell si que té clar que està en el darrer quart i amb el marcador en contra. Juga totes les pilotes que li arriben i no en dóna cap per perduda.
En Sandro li porta molt avantatge, però l'Agustí juga per aconseguir la remuntada.


1 comentari:

  1. Moltes gràcies Joan Laporta per fer-me viure els millors anys de la meva vida com a barcelonista; un somni fet realitat que ha de continuar si votem Jaume Ferrer. Sense cap mena de dubte, Joan Laporta és i serà per sempre el millor president de la història del Barça. Visca el Barça i Visca Catalunya. Clica:
    http://www.laporta2010.cat/en-primera-persona/carta-oberta-a-tots-els-socis-del-fc-barcelona

    ResponElimina