23 de set. 2010

Tardor

Les noies de vint anys,
que escriuen cartes llarguíssimes
al promès que serveix a Extremadura,
i les criatures
que als capvespres d'estiu
criden horriblement pel carrer
fins que és ben fosc
us poden dir quin dia i a quina hora
ha començat la tardor.
Ells, només, coneixen el secret
perquè l'arribada s'endevina
-jo també he estat criatura-
amb un estremiment tan subtil
que fa basarda,
i tot el que la gent coneix,
i tot el que la gent estima
o bé odia,
tot el que és la tardor per a nosaltres,
és només la seqüela
una mica insípida i rutinària
d'aquest contacte íntim
que fa llanguir la noia
que té el promès servint a Extremadura
i que deté la cursa folla del vailet,
un sol instant,
que ja no retrobarà mai més.

"Les quatre estacions. Tardor." El poble (1966)
de Miquel Martí i Pol.

2 comentaris:

  1. feliç entrada a la tardor, joan!

    ResponElimina
  2. El millor de que s'acabi l'estiu és que comença la tardor.
    Igualment!

    ResponElimina