19 de nov. 2010

Un cràter a la lluna

Aquests dies he estat buscant un cràter a la lluna i us asseguro que és una tasca semblant a buscar un forat en un formatge emmental, ... el gruyère no en té de forats.

L'he buscat sobretot a Google Moon i a la pàgina de l'International Astronomical Union que m'ha recomanat en Xevi, però res, no tinc la certesa d'haver trobat el que cercava.
El cràter que em porta de bòlit és el que la societat anglesa "International Lunar Society" va dedicar al 1950 al científic vigatà Josep Pratdesaba.

Tinc la referència d'aquesta foto

... i també que el cràter es troba en la zona de libració, i per tant és complicat de veure.

Però el problema principal rau en el fet que aquesta societat anglesa va fer la catalogació a principis dels 50. No pel fet de que aleshores estaven al final de la postguerra, si no més aviat perquè encara ni tan sols ningú s'havia plantejat seriosament la possibilitat d'anar a la lluna, i per tant aleshores encara era una utopia imaginar cartografiar-la de prop o veure l'altre costat.
Bé, algú si que hi va pensar, però és una altra historia.

La qüestió és que en pocs anys els esdeveniments és van precipitar a una velocitat inimaginable i vet aquí que el dòlar es va acabar imposant al permetre fer unes noves i acurades cartografies lunars. Imagino que la NASA i col·laboradors devien respectar la nomenclatura dels cràters lunars fàcilment visibles, però que van batejar al seu gust els de la zona de libració o la cara oculta.
De manera que tot sembla indicar que el cràter ara té un altre nom. Però malgrat tot ha de seguir existint i jo seguia volen saber quin era.

Buscant per internet n'he trobat dues referències. La primera deien en un foro que el cràter Pratdesaba era ara el cràter Lyot. Ho he mirat i si, podria ser. Està a la zona de libració, però no s'ajusta del tot al mapa de la foto.
He trobat el cràter Lyot al Google Moon i també en aquest vídeo que va fer no fa molt la sonda japonesa Kaguya.




És xulo aquest cràter, oi?
Però no satisfet del tot he continuat cercant i he trobat aquesta altra referència sobre el cràter Brisbane, on al final veureu que diu : Brisbane G was once called Pratdesaba by Hugh Percy Wilkins and Antonio Paluzie-Borrell, but the IAU did not accept that name.
Sembla una referència més adient, però aquí no em quadren gaire les mides.

De manera que no n'he tret del tot l'aigua clara encara, però ha estat una cerca divertida i instructiva...

... i si en voleu saber més de'n Pratdesaba i l'estudi de l'astronomia en el darrer segle us animo a anar a la xerrada que farà en Pere Planesas a l'UVIC el proper dimarts 23/11/10 a les 19:00. Ens hi veiem.




Actualització: He trobat aquesta foto feta per l'Apollo15.

2 comentaris:

  1. La referencia que et vaig donar del cràter d'Amundsen, l'explorador del pol nord, trobo que pot ser la més adequada per localitzar el cràter Pratdesaba en la cartografia, ja que està molt a la vora.
    Es de suposar que aquest cràter continua a nom del seu titular.
    A la web http://perso.wanado.es/movipra , hi ha la referència de la "British Astronomical Association", la qual en la seva secció especialitzada en estudis lunars, va atorgar els noms de diversos astrònoms catalans a cràters de la Lluna a instàncies del Sr.Paluzie.
    A la web hi ha la descripció detallada del cràter Pratdesaba: situació, superfície i característiques morfològiques principals.

    ResponElimina
  2. Els cràters Brisbane i Lyot estan força junts, a uns 200 km.
    En quant a l'Amundsen, sí, encara conserva el nom però a una distancia força més gran dels anteriors, 900 km.
    Per les descripcions jo veig impossible distingir-los i per les coordenades (+636-725)de Wilkins tampoc, doncs no coincideixen amb l'actual sistema de coordenades que fa servir Google Moon, ni tan sols amb els seus mapes d'històrics.

    A la viquipèdia lunar (The moon-wikispaces.com) tenen molt clar que es tracta del Brisbane, doncs ho referencien varies vegades, però jo el veig massa petit. Si que coincidirien tots dos amb la proximitat amb el Mare Australe.

    Tinguem en compte que n'hi han molts de cràters a la lluna i no és tasca fàcil.

    Gràcies pel comentari Montserrat.

    ResponElimina