Catosfera'10 o #cdigital2010

Aquesta darrera setmana s'ha tornat a celebrar a Granollers una nova edició de la Catosfera o CDigital.

Hi havia programada en l'agenda una Trobada d'Esferes i com que van convidar a l'Osonosfera, uns quants blocaires de la comarca ens hi hem apropat. Com a portaveu hem tingut a l'Adriana i l'hem acompanyada en Carles, en Josep, en Joan i jo mateix. En la trobada moderada per Víctor Pàmies han participat també la Maresmesfera, la Penedesfera i Pratencs. S'ha parlat sobre les inquietuds i els problemes que tenen aquestes associacions de blocaires, en Víctor n'ha fet un bon resum.

Després he aprofitat per assistir a dues ponències, la primera sobre el paper de la premsa en l'actual entorn 2.0.
La segona ha estat sobre emprenedors 2.0 i la crisi. D'aquesta , que ha acabat amb en Marc Vidal fent de Marc Vidal, m'he quedat amb la resposta de'n Pau d'EyeOS sobre com ha canviat la situació actual, ha dit : "No ho se, jo abans de la crisi feia el batxillerat".

També ha estat interessant que en Pau admetés que fa un temps van desestimar la petició de col·laboració d'una gent que estaven desenvolupant una idea, no ho van considerar tan interessant com el que estaven fent.


A més dels enllaços també ha postejat sobre la trobada en Jordi Serra des d' Stol.cat

Lluna plena

Tornem a tenir lluna plena i alhora vídeo en aquest bloc.
Mira, podem afegir una nova influencia del nostre satèl·lit natural, la de fer sortir vídeoclips.

El vocable vídeoclip no se si ja està obsolet o no, jo és que soc de la generació del Mikimoto.




... aquesta penya són una canya ...

Caixa de Manlleu, punt i seguim

Dilluns 25, mentre feia el sopar escolto per la radio que les caixes de Girona, Terrassa, Sabadell i Manlleu suspenen les seves assemblees generals convocades pel dia 8 de febrer a l'espera de que la Comissió Europea doni llum verda al FROB.

És a dir que fan el mateix que les que s'havien de fusionar amb Caixa Catalunya.

Dimarts 26, jo estava convocat a la seu de Caixa Manlleu per presenciar un sorteig davant notari. Amb la fusió de totes les assemblees sobren molts consellers i , una vegada assignats els que tenen més càrrecs, es fa per sorteig la designació dels que seguiran en funcions una vegada s'hagi aprovat el procés de fusió. No vaig poder anar-hi.

Dimecres 27, mentre esperava la presentació d'Apple de l' iPad, decideixo esperar a rebre la carta oficial de Caixa Manlleu dient que es cancel·la la assemblea abans de escriure aquest post, més que res per veure quants dies passen entre la noticia a la premsa i la notificació. Minuts després rebo una trucada de la direcció de Caixa Manlleu.

M'expliquen lo de la cancel.lació, es disculpen per notificar-ho després que la premsa, em demanen l'e-mail i em diuen que en el sorteig he quedat setè, és a dir que per formar part de la nova assemblea haurien de tenir un mal de panxa els sis consellers que han quedat davant meu.

Dijous 28, llegeixo a la premsa que el President de la Diputació de Girona qüestiona la fusió, la Diputació de Girona té un pes molt gran en la assemblea i al consell administratiu de Caixa Girona. Una mica amb relació a allò que vaig dir de la territorialitat.

Al mateix dijous a Osona.com em trobo amb la noticia El FROB aprovat, ara a correr!

Estava pensant ....

Estava pensant que m'equivocava al dir que les eleccions al parlament de la propera tardor serien les primeres dospuntzeristes a casa nostra, no hi comptava que pel mig hi haurien les de can barça.

Estava pensant també que en aquests moments el barça està en la primera línia de l'atenció mundial després del que va fer la temporada passada i amb l'expectativa de que farà enguany. Penso que com que això de l'internet fa que tot es pugui veure arreu del món, podria ser que també generin cert interès les eleccions a la presidència blaugrana.
Pensava també a quanta gent, a quants indrets amb poca o nul.la cultura democràtica pot arribar aquesta campanya, aquests missatges electorals. Quanta gent es pot arribar a preguntar, com és que també hi ha democràcia en un club esportiu?
Penso que no tinc ni idea de com funciona l'accés a la presidència en clubs més mercantilitzats com ara els que cotitzen en borsa o els que son comprats per xecs àrabs, ni què en poden pensar les seves afeccions del que es fa per aquí.

Estava pensant que segur que en les candidatures hi conviuran bojos de l'internet amb escèptics convençuts, però dubto que ningú prescindeixi dels recursos que ofereix la xarxa, encara que nomes sigui per la seva gratuïtat.
Però penso que no s'haurà de veure només que hi diu el candidat al seu twitter, si no que en dirà Twitter del candidat. Hi haurà cap candidat que aconsegueixi involucrar gent en la seva campanya més enllà dels seus partidaris directes? Recordem que algunes de les iniciatives de suport a l'Obama no van sortir del seu equip, si no que eren iniciatives espontànies alienes de gent que s'hi va voler involucrar pel seu compte.
Com és fa això d'involucrar a la gent? És pot fer aquí a casa nostra?
Prendreu partit vosaltres? Fareu servir el vostre bloc, el twitter o facebook per difondre el missatge del candidat que considereu millor?

Estava pensant també que potser tampoc n'hi ha per tant. De fet, és només un club ... no?

origen de la foto

Ubicació

És important on ubiquem el compostador. Per triar el lloc ideal tenim dos sistemes.

Per una banda el més acadèmic. Hem de tenir en compte que per poder realitzar el procés de compostatge cal un cert grau d'humitat. Si deixem el compostador tot el dia al sol se'ns assecarà i per contra si està sempre a l'ombra podem tenir una excessiva humitat. Un indret on tingui unes hores de sol és ideal, i si està una mica arrecerat de la pluja o vent millor.
Si us fixeu en la foto veureu que no té base, que està en contacte directe amb el terra. Això facilita el procés i és molt recomanable.
També es útil que estigui aprop de la cuina per no haver de fer una gran passejada cada cop que reciclem, que estigui en un lloc ventilat, que puguem accedir-hi pels costats i també es convenient que tinguem en compte els criteris paisatgístics de la nostra llar. Que quedi dissimuladet, que no canti molt vaja.

L'altra opció , o sistema McGyver, consisteix en posar-ho on bonament es pugui i solventar els inconvenients amb més o menys gracia.



Estic convençut que per molt que busqueu no trobaren en tota la blogosfera ningú que aconselli alhora de fer un bloc posar fotografies de les seves deixalles.
I jo aquí, amb tota aquella fe del món ...

Osonosfera

Aquest divendres vam tenir reunió de l'Osonosfera al Casino de Vic.

Al final vam assistir tan sols quatre blocaires. Aquestes reunions acaben sent una mica diferents en funció dels qui hi assistim.
A vegades ens reunim per fer feina. Són els dies en que anem amb preses, tenim alguns projectes i cal avançar, a veure qui pot fer què i qui coneix a qui podria fer tal cosa. Aquests dies surts amb la sensació de que no has perdut el temps.

Altres vegades tampoc sembla que tot sigui tan urgent. Tornem a parlar de a veure qui podrà anar a la Catosfera a Granollers, de que el portal no funciona, que els blocs inscrits no hi surten, que ningú s'atreveix a remenar-hi per por de que peti el poc que en queda, ,... (la gent fliparia dels pocs coneixements d'informàtica que tenim els blocaires) però pel mig van sortint altres temes, que si sabeu res del Nexus One, que si heu vist el nou bloc que he començat, que per on creieu que poden anar les eleccions a can barça, ...
A mi també m'agrada quan es així. En l'entorn del dia a dia costa trobar gent amb qui parlar de tot això, com a molt algun comentari sobre el Facebook i poca cosa més. Francament, poder parlar un cop cada quinze dies del mundillo 2.0 sense tenir davant un ordinador està molt bé.
Aquests dies deixa de ser tan rellevant si has aprofitat el temps o no.

Territorialitat

Quan vaig rebre la carta on s'ens explicava breument les característiques de la nova fusió hi va haver un fet que no em va agradar i que potser ha estat dels que més m'han preocupat de tot aquest afer. La nova caixa tindrà el domicili social a la Plaça Catalunya de Barcelona.

Això d'entrada és preocupant. Vivim en un país on, al meu parer, pateix d'una excessiva centralització en la seva capital. Tot flueix cap a barna. Ens queixem de que l'estat espanyol és excessivament jacobí i alhora s'apliquen polítiques semblants a casa nostra. Així doncs era positiu que hi haguessin entitats financeres que no tenien el punt de vista de la capital. Amb la migració dels serveis i la direcció de la nova entitat cap a Barcelona s'hagués perdut la perspectiva de país que es té des de fora de l'àrea metropolitana.

M'ha agradat veure que no hagi estat l'únic en tenir aquesta preocupació. Caixa de Manlleu, potser no tant les de Sabadell i Terrassa, però si la de Girona han mogut fitxa al respecte doncs compartien aquesta inquietud.
Si bé el domicili social estarà al centre de Barcelona, es mantindran operatives les seus històriques i es crearan unes comissions territorials que han de repartir la feina d'una manera més descentralitzada.

Per la nova caixa es crearà una nova marca comercial però en els territoris històrics es mantindran les marques antigues, és a dir que a Osona es continuarà dient Caixa de Manlleu, amb el nou nom en petit al costat. Peró les oficines que l'entitat osonenca té fora de la comarca adoptaran la nova marca comercial.
El mateix passarà amb les altres oficines de les altres caixes.

És a dir que tindrem cinc rètols diferents, però semblants, per a la nova entitat. Els de màrqueting tindran feina.

origen de la foto

Tarjeta groga 2.0

Ahir Sandro Rosell va fer una intervenció al twitter de cara a la seva presentació com a candidat a la presidència del Barça.

Sandro ha obert un compte al Twitter @sandrorossell i va anunciar que el dimecres 20-1-10 a les 21:00 respondria a les preguntes dels seguidors. Va aconseguir crear molta expectativa i se n'ha fet ressò la premsa.
No és el primer candidat que mou fitxa de cara a la cursa presidencial blaugrana, el mateix dia que el Barça va guanyar la sisena copa se'm va fer seguidor al twitter un altre candidat @jaumeguixa, i no són els únics.
Sandro parteix amb avantatge i ho sap. És el candidat a tenir en compte. La seva participació amb Laporta li va donar notorietat, i alhora seguidors i detractors. Potser per això ha de calcular més bé la seva estratègia per administrar aquest recurs.
Fins ahir el veia molt més ferm que en Guixà, però avui , al mirar l'ús que en fan ambdós de les eines 2.0 s'ha girat una mica la meva percepció.
Prefereixo el model d'ús de la xarxa de formigueta , de dia a dia, d'anar construint un missatge front al model de "us responc només de 9 a 10 i lo més interessant ho deixo per la campanya".

Clar que amb això que dic no n'hi ha prou. Jo no voto a les eleccions blaugranes, de manera que estic comentant només l'ús de la xarxa per part dels candidats. El camí a la presidència s'ha de construir sobre un discurs amb contingut i després defensar-ho als mitjans, tradicionals i dospuntzeristes. Si només s'utilitza la xarxa com a eina de màrqueting durant la campanya, doncs ... no.
Espero que qui ho faci així no sigui president.

La gent i la terra

Com suposo ja sabreu, la principal diferència entre els bancs i les caixes està en la distribució dels beneficis, doncs recordem que estem parlant d'empreses que han de tenir beneficis per continuar existint. Mentre que en els bancs es reparteixen entre els accionistes, a les caixes es destinen a l'obra social. Així doncs una de les preocupacions al sentir el tema de la fusió és què passarà amb l'Obra Social de Caixa Manlleu.

Era bastant normal que totes les caixes implicades volguessin mantenir la seva aportació a les institucions i entitats a les quals donaven suport. No oblidem que una bona part dels consellers de l'Assemblea General provenen d'aquestes institucions i entitats vinculades a la historia del territori on es desenvolupen les activitats de les caixes.
Quedava però, lligar alguns serrells produïts per alguns diferents criteris d'aplicació d'aquests fons que tenien cadascuna de les caixes. Sembla que la voluntat de tothom ha permès a Caixa Manlleu aconseguir blindar en els nous estatuts clàusules que assegurin una continuïtat en la tasca feta fins ara per la seva Obra Social.

No oblidem que Caixa Manlleu és molt més petita de tamany que les altres tres i això haurà fet més dures les negociacions.

foto cortesia d' iso 101 Photoblog

Números i persones

Una de les preguntes que em faig, i que difícilment trobaré resposta degut a que aquesta sempre vindrà condicionada pel punt de vista que es tingui, és si realment ha estat la crisi mundial la que ha propiciat tots aquests moviments de fusions bancaries o bé era la situació de bonança fictícia la que ho ha estat endarrerint durant tots aquests anys?

En tot cas, esta clar que la Caixa de Manlleu al ser la més petita de les caixes catalanes ha hagut sempre d'espavilar-se molt per competir amb altres gegants financers.
Tot i que sempre ha tingut un ratis bons, el seu escàs tamany li ha estat un obstacle alhora d'afrontar determinats projectes i les despeses d'estructura, inherents a tota activitat financera, hauran esdevingut una feixuga càrrega.
Si bé al moure't només dins la comarca potser aquestes diferències no es notaven molt, els que en som clients ho percebíem més clarament quan sortíem del seu àmbit històric.

En l'aspecte de gestió econòmica, sembla que amb un major tamany es podran aprofitar d'una economia d'escala i els clients n'hauríem de sortir beneficiats.

En quant a les persones, siguem sincers, en aquests temps de dificultats i incertesa costa una mica posar-se en la pell i preocupar-se per un col.lectiu de treballadors que segurament té unes condicions laborals millor que les teves.
No obstant, això no treu que també sigueixin sent treballadors. Pel que ens van explicar, amb la fusió es produirà un excés de personal que es pensa ajustar via pre-jubilacions i que, al durar el procés de fusió un pocs anys, amb les baixes vegetatives s'acabi d'ajustar les plantilles.
Quedarà però, veure la postura que prenen els representants dels treballadors en l'Assemblea.

origen de la foto

... et voilà!

Muntat i a punt per funcionar. Per la tapa de d'alt s'hi tiren els residus orgànics i per abaix es recull el compost mesos desprès.

L'Ala Oest de l'Ajuntament de Vic

Un article sobre el tema de l'empadronament de Vic va propiciar un intercanvi d'un parell de twitts on vaig ressaltar que l'articulista feia servir una referència de The West Wing i vaig dir que em repassaria la serie per veure si hi trobava una similitud més directa al "cas Vic".

Després d'una estona repassant apunts i capítols m'he fet la pregunta de què carai estic buscant.

Sovint per entendre una situació és una bona praxis fer un pas enrrera i veure el problema amb més perspectiva. Comparar-ho amb situacions de ficció basades en plantejaments reals pot ajudar a aquest exercici de reflexió.

Buscava doncs, una situació on un alcalde d'una petita ciutat amb el suport de l'equip de govern i amb una voluntat de continuar el treball modèlic realitzat per integrar l'alt percentatge d'immigració del municipi, opta davant d'unes circumstancies determinades emprar unes mesures controvertides. Controvertides fins al punt que es crea un debat a nivell d'estat i fins hi tot internacional. A més les enquestes entre la gent li semblen favorables, però alhora s'ha d'enfrentar a grups d'activistes convençuts de la incongruència d'aquestes mesures i amb un bombardeig incessant de retrets per part de polítics de quasi tots els colors.

Sense fer un repas exhaustiu, desisteixo de trobar-hi cap referència que em pugui servir.
Desisteixo també de trobar res semblant al 13D, unes agrupacions d'activistes que per iniciativa pròpia i amb l'oposició de les administracions decideixen muntar un referèndum per l'autodeterminació.

Davant d'això penso primer que els guionistes nord-americans tampoc tenen tanta imaginació. De fet posats a comparar, segurament hauríem d'adonar-nos que ells tenen un país jove amb una democràcia veterana i nosaltres un país vell amb una democràcia encara tendre, amb molts serrells per anar polint.

Espero almenys que tot això serveixi per contribuir a aquesta tasca.

origen de la foto

Em pregunto que passarà al Febrer perquè hagi de tornar a sortir la nostre comarca referenciada a tota la premsa ...

Caixa Manlleu

Bé, doncs vaig anar a la reunió informativa que ens va oferir la direcció de la Caixa de Manlleu per presentar-nos el projecte de fusió amb les altres tres caixes per tal de crear-ne una de nova i més gran.

Per poder tirar endavant el procés cal l'aprovació de dos terceres parts de l'Assemblea General que en el cas de la Caixa de Manlleu la formem un total de seixanta consellers en representació dels impositors, treballadors, entitats i administracions.

L'exposició de les causes i conseqüències va estar ben feta. De fet en el meu cas hi havien quatre aspectes que em generaven dubtes i que és el que volia que m'expliquessin, eren els referents a la gestió econòmica, al personal, l'obra social i la repercussió territorial. Entraré en aquests detalls en posteriors posts.

Així doncs el proper dia 8 de febrer de 2010, seixanta persones hem de votar si una entitat centenària osonenca deixa d'existir i passa a formar part de la nova Caixa d'Estalvis Unió de Caixes de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa.

Cafetera

Un twitt d' @jcomajoan rebut l'altre dia mentre escrivia el post del muntatge del compostador, em va fer recordar que tinc a tasques pendents des de fa mooooolt temps solventar el tema de la cafetera a casa.

Ni cort, ni peresos, ... he estat fent un estudi exhaustiu de com està el mercat de les cafeteres domèstiques monodosi que fan cafetonets amb escuma.
Per fer-vos l'exposició dels resultats he pensat que era millor comptar amb la col·laboració d'aquesta noia que s'explica tan bé.





.

Però bé, el tema és: Quina cafetera han triat el meu compostador i la meva butxaca?

Pandora ? no, no ...

Avui anant a treballar m'ha vingut al cap el comentari que em va deixar kika al post d'Avatar. He aturat el cotxe un moment i he fet aquesta foto amb el mòbil.

Pandora? No, no, ... són les muntanyes d'Osona surant en mig dels núvols.

Ser conseqüent

Just l'endemà d'escriure el post sobre l'ús dels blocs per part dels càrrecs electes per explicar les seves decisions, vaig rebre una trucada de Caixa de Manlleu on em convocaven a una reunió informativa per explicar-nos el procés de fusió amb les altres caixes.

La primavera passada em va tocar participar, al sortir el meu nom en un sorteig, en l'assemblea de compromissaris de clients de Caixa de Manlleu, on em vaig presentar i vaig sortir com a conseller per assistir a l'assemblea general. L'assemblea d'aquesta caixa, a l'igual que totes les altres, està formada per representats dels treballadors, organismes públics, entitats relacionades i, el que seria el meu cas, representants dels clients.

No és molta feina, doncs l'assemblea es reuneix una vegada a l'any i bàsicament s'exposen els resultats de l'exercici i s'hi aprova la gestió dels dirigents. Altra cosa és que vulguis analitzar amb detall el munt de dades que et faciliten i que, malgrat soc capaç d'analitzar un balanç comptable, mirar-s'ho tot detingudament representaria un munt d'hores de feina amb el resultat més que probable d'arribar a les mateixes conclusions que et resumeixen.

Doncs bé, enguany tindrem una assemblea extraordinària per aprovar el procés de fusió que va començar poques setmanes després de la darrera assemblea ordinària i que haureu pogut seguir a través dels mitjans de comunicació.

No entraré pas a explicar-ne els detalls, entre altres coses perquè poden haver-hi temes de confidencialitat i segur que tampoc seria capaç d'avaluar-los correctament, però si que després d'escriure l'altre post m'ha semblat ser conseqüent i comentar la raó del meu vot.
El meu no és un vot molt decisiu i tampoc voldria comparar-me, ni molt menys, amb la responsabilitat que tenen els càrrecs públics. Però ja que represento a una part del clients de la caixa en l'assemblea, trobo assenyat argumentar en propers posts la meva postura.

De pas, tant si en sou clients com si no, també podeu dir-hi la vostre.

origen de la foto

Falten peces

Una de les coses més fotudes de muntar-te tu mateix qualsevol trasto tipus Ikea és quan et trobes amb que falten peces i comences a qüestionar-te si ho estas fent bé.
Quan és al revés, i resulta que en sobren sempre et pots aplicar la llegenda urbana que diu que n'hi posen de més per si de cas.
Aleshores si que et mires detingudament el procediment gràfic universal (és a dir només dibuixos i sense lletra) i repasses si has seguit tots el passos.

Amb el compostador em van faltar dues peces que afortunadament vaig poder suplir amb unes altres que vaig trobar per casa.

L'estri és de plàstic, reciclat això si.

Que en vagin aprenen

Acabo de llegir al bloc de Carles Banús, regidor de l'Ajuntament del petit poble de Tavèrnoles (Osona) les explicacions sobre la seva postura a favor de la creació d'un polígon industrial conjuntament amb els municipis de Folgueroles i Vic. No és que sigui un tema que em cridi molt l'atenció ni que m'afecti molt més que a vosaltres, però trobo exemplar l'ús de les eines 2.0 per part d'un representant electe, el bloc en aquest cas, per explicar la seva postura.

És una llàstima que encara hi hagi molta gent que es dedica a la política que menysté aquest mitjà. A mi m'agrada que s'expliquin, que ho facin amb un llenguatge planer i entenedor, sense arengues ni soporífers discursos institucionals. A més aquestes eines permeten una comunicació directe, sense la distorsió que podria provocar el passar a traves d'un mitja de comunicació convencional.
És cert també que som quatre gats els que llegim blocs, però tampoc crec que hi hagi molta més gent que acabi decidint el seu vot en funció de les campanyes electorals i bé que s'hi gasten diners.

Hem entrat en any electoral i en Carles no és l'únic polític que té bloc, n'hi han molts més i jo crec que la blogosfera serà un dels fronts més actius i transcendentals dels propers comicis, i no diguem ja dels de l'any que ve. Per tant, val més que en vagin aprenen, que intentar copiar l'Obama no funcionarà.

Avatar

Vaig anar al cine a veure Avatar en 3D, la darrera peli de James Cameron, de la que suposo haureu llegit un munt de posts en la blogosfera.

Potser sí que aquesta pel·lícula és un punt i apart en el món del cinema. No us comentaré gaire res de l'argument, que per altra banda amb poques línies ho tindria tot dit, doncs l'interes del film recau sobre tot en la seva espectacularitat visual.

Hi han però un parell de detalls que m'han cridat l'atenció, malgrat no vagin més enllà de pinzellades anecdòtiques. El primer d'ells és el vídeo-blog ( o vídeo-log com en diuen) que va editant el protagonista per a reportar les seves experiències, i que gracies a les dates dels posts em vaig fixar en quina època futura se situa la acció.

L'altra és el fet que Cameron enfronta una organització amb comandament piramidal contra una comunitat que té la capacitat d' "endollar-se" al seu entorn creant una "internet biològica". Llàstima que no s'aprofundeixi en aquest concepte per que seria interessant, però el director sembla decidit a oferir-nos un argument molt simple en una peli de més de dues hores amb la intenció (potser) de que tinguem el màxim de neurones disponibles per poder apreciar i gaudir de l'espectacular policromia visual que li permeten els actuals recursos cinematogràfics.

No vaig trobar interessant en canvi el paralelisme de conduir un avatar amb rotllos tipus Second Life o tot el món dels videojocs.

El 3D està molt, molt currat, realment et fiques dins el planeta dels Na'vi i a més és la primera vegada que no em molesta haver de llegir els subtítols.

El que no acabo d'entendre és perquè si ets blau en un entorn de coloraines ets dels bons, i si ets negre i tens la sang àcida i fosforita has de ser dels dolents.

Compostador

L'Ajuntament amb la col·laboració del Consell Comarcal ha tingut una iniciativa per fomentar la generació de compostatge casolà.

En una reunió informativa una tècnica del consell ens va explicar com realitzar tot el procés i els que ho varem trobar interessant ens hi varem apuntar.
Fa pocs dies ens van trucar per que anéssim a recollir el compostador i resulta que és de "tipus IKEA ", és a dir que te l'has de muntar tu mateix.

Quan tingui un moment m'hi poso i ja us aniré explicant com va l'experiència de fer compostatge casolà. La cosa va per llarg, doncs trigarem encara uns mesos en poder veure el resultat.

Vaja amb el suecs, nomes començar l'any i ja porto dos posts referenciant-los. Deu ser conseqüència d'una jornada a la que vaig anar on hi va haver una ponència sobre la seva estratègia low-cost.

Comencem

Passeu, passeu que veureu el piset. De moment encara no he tingut temps de posar-hi gaires mobles, just un vídeo del Bruce que m'hauria pogut portar de l'Ikea si no fos perquè no m'agrada anar-hi.

Més aviat és que no vull perdre alguns bons hàbits, i malgrat que aquest no serà un bloc de temàtica mensual com ho va ser el seu predecessor Gramàtica extraterrestre, voldria mantenir el costum de posar periòdicament un bon vídeo.
Canviaré la periodicitat, no serà cada principi de mes com fins ara, sino que intentaré que apareguin quan hi hagin nits de Lluna Plena.

No se molt bé de què anirà aquest bloc, sincerament. Potser em veureu perdut durant un temps, doncs no neix amb intenció de desenvolupar una idea. Més aviat és un llançar-se a la piscina sense mirar si hi ha aigua. O millor dit, cremar les naus per tal de no tenir més remei que aventurar-se en noves exploracions.

Som-hi doncs,