que aixequi el dit el que encara no coneix als Manel
molt bé
i ara que tornin a aixecar el dit els que pensen que soc un impresentable per no haver-los posat fins ara
doncs vinga, que ja sabeu que la lluna plena fa sorgir clips en aquest bloc
28/02/2010
27/02/2010
He tingut la sort d'anar a un concert dels 4t 1ª
No perquè costi molt trobar-ne entrades, doncs més aviat hi hagués cabut més gent damunt de l'escenari del teatre. Un escenari ambientat com si fos un saló de casa, amb coixins i sofà, ocupat per una trentena justa de persones, public i musics inclosos en aquest recompte.
La sort ha estat haver llegit el post de Saül Gordillo on els recomanava i explicava la seva experiència amb els 4t 1ª (quart primera), aquest nou grup musical que actua en llocs adient a la seva musica intimista, llocs com ara el saló de casa.
Sense micròfon, a pocs metres de distancia, amb un grapat de bones cançons és increïble com uns musics convençuts del que estan fent aconsegueixen transmetre unes sensacions que a mi m'han fet pensar en la frescor i la proximitat que transmeten els blocs.
Després, al rato d'haver sortit penses en com podran mantenir-se fent concerts en aquest format. Son bons, aviat tindran més gent als concerts, ja no podran continuar fent-los sense micro i hauran de tocar damunt de l'escenari amb el public abaix, com fa tothom. Aleshores potser perdran aquest efecte d'amplificador de sensacions que dona la proximitat i que tant adient va a la seva musica.
No ho se, però de moment jo ja he tingut la sort d'anar a un concert dels 4t 1ª (quart primera).
La sort ha estat haver llegit el post de Saül Gordillo on els recomanava i explicava la seva experiència amb els 4t 1ª (quart primera), aquest nou grup musical que actua en llocs adient a la seva musica intimista, llocs com ara el saló de casa.
Sense micròfon, a pocs metres de distancia, amb un grapat de bones cançons és increïble com uns musics convençuts del que estan fent aconsegueixen transmetre unes sensacions que a mi m'han fet pensar en la frescor i la proximitat que transmeten els blocs.
Després, al rato d'haver sortit penses en com podran mantenir-se fent concerts en aquest format. Son bons, aviat tindran més gent als concerts, ja no podran continuar fent-los sense micro i hauran de tocar damunt de l'escenari amb el public abaix, com fa tothom. Aleshores potser perdran aquest efecte d'amplificador de sensacions que dona la proximitat i que tant adient va a la seva musica.
No ho se, però de moment jo ja he tingut la sort d'anar a un concert dels 4t 1ª (quart primera).
26/02/2010
Què NO ha de ser l'Osonosfera
Pot ser un bon exercici pensar el què no hauria de ser una associació com l' Osonosfera.cat abans de definir que ha de ser.
Home, d'entrada se m'acudeixen algunes coses.
Jo descartaria convertir una esfera territorial en una organització excessivament altruista. Està bé potenciar l'ús de la xarxa i tal, però la gent que s'hi acosti ho ha de fer sobretot amb la voluntat d'aprendre, de compartir els seus coneixements alhora que adquireix experiències que li poden ser útils.
No ha de ser una associació excluient, però si que n'ha d'excloure aquells continguts que per la seva naturalesa impedirien que s'hi pugui incloure a tothom.
Tampoc ha de ser propietària, ni responsable dels continguts dels blocaires que decideixin formar-ne part.
No considero interessant que adopti formats semblants a altres ja existents. Poso per cas les capçaleres de premsa digital. És fàcil que amb el contingut que s'hi bolca a una esfera d'aquestes, s'acabi creant un portal que recordi o imiti els models de diaris digitals, amb publicitat inclosa. Al meu entendre seria un error.
Pot ser més profitós per tothom cercar complicitats amb les entitats ja existents a la xarxa i destinar l'esfera a descobrir noves formes de comunicació.
Penso que tampoc fora bo que el col.lectiu eclipses a l'individu. En una esfera el protagonista ha de ser el blocaire, fins al punt en que el principal suport haurien de ser els blocs o eines gestionades individualment, deixant a les col.lectives com a simples punts de trobada o aparadors.
Segur que hi han més coses, però per aquest post ja està bé.
I torna a ser divendres, i torna tocar tallar, o amagar segons conviccions, una nova pota a la Vella Quaresma.
Passen rapides les setmanes.
Home, d'entrada se m'acudeixen algunes coses.
Jo descartaria convertir una esfera territorial en una organització excessivament altruista. Està bé potenciar l'ús de la xarxa i tal, però la gent que s'hi acosti ho ha de fer sobretot amb la voluntat d'aprendre, de compartir els seus coneixements alhora que adquireix experiències que li poden ser útils.
No ha de ser una associació excluient, però si que n'ha d'excloure aquells continguts que per la seva naturalesa impedirien que s'hi pugui incloure a tothom.
Tampoc ha de ser propietària, ni responsable dels continguts dels blocaires que decideixin formar-ne part.
No considero interessant que adopti formats semblants a altres ja existents. Poso per cas les capçaleres de premsa digital. És fàcil que amb el contingut que s'hi bolca a una esfera d'aquestes, s'acabi creant un portal que recordi o imiti els models de diaris digitals, amb publicitat inclosa. Al meu entendre seria un error.
Pot ser més profitós per tothom cercar complicitats amb les entitats ja existents a la xarxa i destinar l'esfera a descobrir noves formes de comunicació.
Penso que tampoc fora bo que el col.lectiu eclipses a l'individu. En una esfera el protagonista ha de ser el blocaire, fins al punt en que el principal suport haurien de ser els blocs o eines gestionades individualment, deixant a les col.lectives com a simples punts de trobada o aparadors.
Segur que hi han més coses, però per aquest post ja està bé.
I torna a ser divendres, i torna tocar tallar, o amagar segons conviccions, una nova pota a la Vella Quaresma.
Passen rapides les setmanes.
22/02/2010
Salvador Espriu
iniciativa a la catosfera
google
em cal un poema de salvador espriu
segur que tinc sort
BARALLA DE DOS CECS CAPTAIRES
Salvador ESPRIU, Obres completes, 1. Poesia, 2a ed., Edicions 62, Barcelona, 1973.
em cal un poema de salvador espriu
segur que tinc sort
BARALLA DE DOS CECS CAPTAIRES
Per negocis rivals
de cantonada,
estrategs de la nit
ara combaten.
Un inútil fanal
il·luminava
aquell odi brutal
de mans i plagues
blanquinoses dels ulls
sense mirada.
S’escometen tots dos,
garrots enlaire:
ferocitat atroç
de brontosaures.
Aguditzen sentits
d’oïda i tacte,
cautelosos, subtils,
per situar-se
en el terreny potser
més favorable
al resultat final
de la topada.
No falla ni un sol cop
l’endevinada
de l’ombra contra l’ombra.
S’esbotzaven
els cranis afaitats
—pedra picada—
i fins el moll de l’os
de l’espinada.
Després de llarga estona
de baralla,
un d’ells cau fent un crit
als peus de l’altre
i no es belluga més.
Tot ple de nafres,
el vencedor s’ajup
orientant-se
per la sang que s’escola
del cadàver.
La roba va palpant
amb molta pausa,
davalla vers l’infern
de les butxaques
i el buida del pecat
de la xavalla.
Salvador ESPRIU, Obres completes, 1. Poesia, 2a ed., Edicions 62, Barcelona, 1973.
21/02/2010
20/02/2010
Osonosfera.cat, un pas més
Deixo pels que van ser-hi en els inicis lo d'explicar com un grapat de blocaires fa un parell d'anys van tenir la bona pensada d'agrupar als blocaires d'Osona. Algun d'ell potser inclòs explicarà les peripècies d'organitzar la primera i la segona trobada d'osonosferics fetes ja sota la marca de l'Osonosfera.
Jo avui només volia explicar-vos que aquest divendres ens vam trobar uns quants blocaires al Casino de Vic i casualment aquesta vegada en Joan tenia ja apunt el que havíem acordat que haurien de ser els estatuts. Així doncs els onze presents vam acabar formant el que seria l'assemblea constituent i signant el que seran els estatuts de la nova associació osonenca.
Neix amb els onze socis inicials que vam poder anar a la reunió i oberta a que us hi podeu incorporar tots aquells que sou blocaires i us sentiu vinculats d'alguna manera a la comarca d'Osona.
Bé, ... i ara què? Doncs seguim sense tenir resolt el tema del portal, amb una iniciativa de convocar uns premis per blocs educatius que s'està gestant i, sincerament, seguim sense tenir massa clar que carai ha de ser una esfera territorial.
Ja miraré si faig un post reflexionant una mica més a fons sobre el tema, que ara se'm fa tard i avui només volia deixar constància del naixement de la criatura.
De moment l'associació Osonosfera.cat ja té onze socis, t'hi vols afegir?
Jo avui només volia explicar-vos que aquest divendres ens vam trobar uns quants blocaires al Casino de Vic i casualment aquesta vegada en Joan tenia ja apunt el que havíem acordat que haurien de ser els estatuts. Així doncs els onze presents vam acabar formant el que seria l'assemblea constituent i signant el que seran els estatuts de la nova associació osonenca.
Neix amb els onze socis inicials que vam poder anar a la reunió i oberta a que us hi podeu incorporar tots aquells que sou blocaires i us sentiu vinculats d'alguna manera a la comarca d'Osona.
Bé, ... i ara què? Doncs seguim sense tenir resolt el tema del portal, amb una iniciativa de convocar uns premis per blocs educatius que s'està gestant i, sincerament, seguim sense tenir massa clar que carai ha de ser una esfera territorial.
Ja miraré si faig un post reflexionant una mica més a fons sobre el tema, que ara se'm fa tard i avui només volia deixar constància del naixement de la criatura.
De moment l'associació Osonosfera.cat ja té onze socis, t'hi vols afegir?19/02/2010
Unnim
Com ja sabeu des de fa una setmana, les quatre caixes que es fusionen anunciaven la marca de la nova entitat, es dirà Unnim.
Jo no vaig saber-ho fins a la mitja tarda del divendres quan vaig engegar l'ordinador. Primer vaig mirar el mail, on n'hi havia un de la Caixa de Manlleu de les 8:44 informant del tema. Després miro el twitter i veig que els d' el9nou.cat estan contents perquè gracies al twitter de CaixaSabadell han pogut avançar-se i donar primers la noticia del nom de la nova marca.
Trobo bé que els professionals entrin en aquestes curses per les primícies informatives, però personalment no voldria entrar a usar la xarxa per a veure si m'entero abans que els altres de ves a saber què. M'agrada la xarxa perquè permet una varietat molt gran de punts de vista i això aporta molta llum. Intentaré que el seu ús no em porti cap a una voragine devoradora d'informació caducable, en prefereixo un consum més pausat.
Vaig veure que algú deia que el nou logo recordava al de terra.es i se'm va acudir tornar a entrar en aquest portal de Telefònica i, buf!, em va venir una sensació d'olor a naftalina.
... i com que ja és divendres toca amagar, o tallar segons costums, la primera cama de la Vella Quaresma, doncs vinga, som-hi!
Jo no vaig saber-ho fins a la mitja tarda del divendres quan vaig engegar l'ordinador. Primer vaig mirar el mail, on n'hi havia un de la Caixa de Manlleu de les 8:44 informant del tema. Després miro el twitter i veig que els d' el9nou.cat estan contents perquè gracies al twitter de CaixaSabadell han pogut avançar-se i donar primers la noticia del nom de la nova marca.Trobo bé que els professionals entrin en aquestes curses per les primícies informatives, però personalment no voldria entrar a usar la xarxa per a veure si m'entero abans que els altres de ves a saber què. M'agrada la xarxa perquè permet una varietat molt gran de punts de vista i això aporta molta llum. Intentaré que el seu ús no em porti cap a una voragine devoradora d'informació caducable, en prefereixo un consum més pausat.
Vaig veure que algú deia que el nou logo recordava al de terra.es i se'm va acudir tornar a entrar en aquest portal de Telefònica i, buf!, em va venir una sensació d'olor a naftalina.
... i com que ja és divendres toca amagar, o tallar segons costums, la primera cama de la Vella Quaresma, doncs vinga, som-hi!
18/02/2010
Seny i rauxa
Bé amics, amb l'ajuda de la Vella Quaresma recupero per fi el control del bloc usurpat pel Rei Carnestoltes.
Gràcies a en Jordi, Dan, Kika, Dolo, Anna, Miquel (ho sento Miquel però no hi han fotos meves) i Alasanid pels comentaris deixats durant la meva absència.
Així doncs, mort i enterrat sa majestat, és hora de treure's la mascara, o potser de tornar a posar-se-la, i que la rauxa deixi pas al seny ... o no.
De fet no he tingut mai clar aquest dos conceptes, fins al punt en que sospito que realment formen una sola paraula. És viable la rauxa sense el seny? és útil el seny sense la rauxa?
Com a mostra d'agraïment, i també per a recordar a qui li convingui aquesta tradició nostrada, tindrem a bé de tenir aquí durant les properes setmanes a la Vella Quaresma. Cada divendres li amagarem una cama i ens servirà com a recompte per saber quan falta per les vacances de setmana santa.
Ja se que n'estic fent una versió particular, però va bé tornar a paganitzar vells costums de tradició popular.
El dibuix l'he tret d'un bloc de l' xtec.cat
17/02/2010
14/02/2010
12/02/2010
08/02/2010
AQUEST BLOC QUEDA CLAUSURAT !
Doncs sí, mentre duri el meu regnat
aquest bloc queda clausurat
i el babau del blocaire
a pastar fang he enviat.
Total, per lu que s'hi deia
tampoc cal esquinçar-se les vestidures,
per parlar de caixes i deixalles
val més fer-ne foc d'encenailles.
Si us escandalitzeu
amb aquesta rima malsonant, penseu
que teniu una crisi
de la que no en sortireu.
Si encara no enteneu
que esta passant
cal que em busqueu
al millor carnaval d'ara en endavant.
I aquest no és altre
que el Carnaval de Terra Endins,
si dubteu,
consulteu
i que argumentin doncs les femelles
és millor, si o si, que estigui ben endins.
Signo, rubrico i el que em faci falta:
LO PUTO REI CARNESTOLTES
Àpali!
05/02/2010
Història d'una renúncia ( ... i III )
Després de la renúncia d'Obama de tenir un programa lunar, s'especula ara de quina nacionalitat serà el proper astronauta que trepitgi la lluna.
No ho se, però el que si que ja tothom comença a lamentar és que segurament nosaltres no ho veurem.
El russos després de la caiguda de l'URSS s'han limitat a treure suc a la tecnologia seixantera que disposaven i convertir-se en els low cost de l'orbita baixa. Ara, amb els beneficis obtinguts per la venda de recursos naturals dels darrers anys semblen que han renovat l'interes en desenvolupar nous projectes, però sense la necessitat de demostrar al món el potencial del seu sistema adopten postures més pragmàtiques. L'esforç d'anar a la Lluna no sembla que els atrau.
L'ESA europea no té programa espacial tripulat propi i difícilment tots els seus països membre es posaran d'acord en tenir-ne un.
Queda la Xina. La Xina té unes ganes boges de demostrar al món el seu potencial tecnològic i la seva gran avantatge és que no els cal superar al programa Apollo, en tindrien prou amb fer just un pas menys, amb una sola missió lunar ja farien.
Tenen un programa espacial tripulat que avança de forma lenta, però fins ara ferma. Amb l'ajuda dels russos han aconseguit sortir a l'espai i preparen la seva primera estació espacial. La seva política de pas a pas, sembla que els dona bons resultats.
Jo imagino que la primera pregunta que haurà fet l'Obama abans de prendre cap decisió haurà estat : Quines possibilitats té la Xina d'arribar a la Lluna?.
Sí els xinesos haguessin estat aprop no se si haguessin renunciat al Constellation.
Ni la Índia, amb el seu projecte de nau, ni el Japó prendran el relleu lunar.
Però, i si hi anesim tots junts?
Sembla una bona idea. Afrontar els reptes de l'exploració tripulada a l'espai profund tal com fem amb l'Estació Espacial Internacional. Ajuntant esforços i compartint els beneficis que s'obtenen a l'ampliar els llindars del coneixement. Bonic, però també hi renuncien.
Clar que potser pensareu que millor gastar-se els diners en ajudar a la gent en temps de crisi que malbaratar-los en aventures espacials. Si voleu podem entrar en aquesta discussió, però abans mireu-vos aquests enllaços que representen de forma gràfica el pressupost federal dels EUA . Si no trobeu el de la NASA millor que ho amplieu.
La partida que hi ha a l'esquerra si que es veu bé. Per a mi, la gran renúncia d'Obama és no haver canviat aquesta desproporció.
No ho se, però el que si que ja tothom comença a lamentar és que segurament nosaltres no ho veurem.
El russos després de la caiguda de l'URSS s'han limitat a treure suc a la tecnologia seixantera que disposaven i convertir-se en els low cost de l'orbita baixa. Ara, amb els beneficis obtinguts per la venda de recursos naturals dels darrers anys semblen que han renovat l'interes en desenvolupar nous projectes, però sense la necessitat de demostrar al món el potencial del seu sistema adopten postures més pragmàtiques. L'esforç d'anar a la Lluna no sembla que els atrau.
L'ESA europea no té programa espacial tripulat propi i difícilment tots els seus països membre es posaran d'acord en tenir-ne un.
Queda la Xina. La Xina té unes ganes boges de demostrar al món el seu potencial tecnològic i la seva gran avantatge és que no els cal superar al programa Apollo, en tindrien prou amb fer just un pas menys, amb una sola missió lunar ja farien.
Tenen un programa espacial tripulat que avança de forma lenta, però fins ara ferma. Amb l'ajuda dels russos han aconseguit sortir a l'espai i preparen la seva primera estació espacial. La seva política de pas a pas, sembla que els dona bons resultats.
Jo imagino que la primera pregunta que haurà fet l'Obama abans de prendre cap decisió haurà estat : Quines possibilitats té la Xina d'arribar a la Lluna?.
Sí els xinesos haguessin estat aprop no se si haguessin renunciat al Constellation.
Ni la Índia, amb el seu projecte de nau, ni el Japó prendran el relleu lunar.
Però, i si hi anesim tots junts?
Sembla una bona idea. Afrontar els reptes de l'exploració tripulada a l'espai profund tal com fem amb l'Estació Espacial Internacional. Ajuntant esforços i compartint els beneficis que s'obtenen a l'ampliar els llindars del coneixement. Bonic, però també hi renuncien.
Clar que potser pensareu que millor gastar-se els diners en ajudar a la gent en temps de crisi que malbaratar-los en aventures espacials. Si voleu podem entrar en aquesta discussió, però abans mireu-vos aquests enllaços que representen de forma gràfica el pressupost federal dels EUA . Si no trobeu el de la NASA millor que ho amplieu.
La partida que hi ha a l'esquerra si que es veu bé. Per a mi, la gran renúncia d'Obama és no haver canviat aquesta desproporció.
04/02/2010
Història d'una renúncia ( II )
Per intentar entendre la decisió d'Obama he hagut de repassar alguns conceptes.
Totes les missions tripulades a l'espai, excepte les del programa Apollo, s'han fet en orbita baixa donant voltes a la terra a pocs centenars de quilometres d'alçada.
Només les nou missions Apollo van abandonar la influencia gravitatòria de la terra i la protecció dels Cinturons Van Allen. De fet aquest projecte és una anomalia històrica, un esforç desmesurat que va anar fins a uns límits inimaginables.
L'arquitectura del programa Apollo no és casual. Hi ha unes lleis físiques que permeten molt poc marge. Cada quilo de massa posat en la superfície de la lluna requereix molts de quilos de coet, de combustible, d'instal.lacions de llançament, de fabriques de components, de personal, etc. Amb menys no s'hi arriba i per poder disposar-ne més l'esforç necessari es multiplica exponencialment.
I aquest és el gran dilema. S'ha de tornar a fer un gran esforç econòmic per repetir la gesta? Ja que és fa la despesa, no és millor anar més enllà? Però es que resulta que si volem anar més enllà la factura és dispara astronòmicament.
Sí, s'ha avançat molt en materials des d'aleshores i el vostre iPhone té una capacitat de calcul superior a CM de l'Apollo però les lleis de la física no perdonen i segueixen sent les mateixes.
Hem d'assumir que amb els coneixements actuals poc lluny s'anirà. Potser per això Obama decideix cancel·lar un programa massa fantasiós com el Constellation, deixar el terreny conegut que és l'orbita baixa en mans privades i augmentar el pressupost de la NASA en el camp de la investigació.
Penso que podria ser que la clau que obri la porta a l'exploració a l'espai profund pot estar en descobriments que surtin d'iniciatives com ara el LHC o similars, de la mateixa manera que Einstein i la relativitat, o la mecànica quàntica van obrir l'espai proper.
Queda el gran dubte de si aquesta investigació es podrà focalitzar correctament sense un objectiu definit com podria ser el retorn a la Lluna o un viatge a Mart.
Innovar més que trobar respostes consisteix en buscar preguntes.
Totes les missions tripulades a l'espai, excepte les del programa Apollo, s'han fet en orbita baixa donant voltes a la terra a pocs centenars de quilometres d'alçada.
Només les nou missions Apollo van abandonar la influencia gravitatòria de la terra i la protecció dels Cinturons Van Allen. De fet aquest projecte és una anomalia històrica, un esforç desmesurat que va anar fins a uns límits inimaginables.
L'arquitectura del programa Apollo no és casual. Hi ha unes lleis físiques que permeten molt poc marge. Cada quilo de massa posat en la superfície de la lluna requereix molts de quilos de coet, de combustible, d'instal.lacions de llançament, de fabriques de components, de personal, etc. Amb menys no s'hi arriba i per poder disposar-ne més l'esforç necessari es multiplica exponencialment.
I aquest és el gran dilema. S'ha de tornar a fer un gran esforç econòmic per repetir la gesta? Ja que és fa la despesa, no és millor anar més enllà? Però es que resulta que si volem anar més enllà la factura és dispara astronòmicament.
Sí, s'ha avançat molt en materials des d'aleshores i el vostre iPhone té una capacitat de calcul superior a CM de l'Apollo però les lleis de la física no perdonen i segueixen sent les mateixes.
Hem d'assumir que amb els coneixements actuals poc lluny s'anirà. Potser per això Obama decideix cancel·lar un programa massa fantasiós com el Constellation, deixar el terreny conegut que és l'orbita baixa en mans privades i augmentar el pressupost de la NASA en el camp de la investigació.
Penso que podria ser que la clau que obri la porta a l'exploració a l'espai profund pot estar en descobriments que surtin d'iniciatives com ara el LHC o similars, de la mateixa manera que Einstein i la relativitat, o la mecànica quàntica van obrir l'espai proper.
Queda el gran dubte de si aquesta investigació es podrà focalitzar correctament sense un objectiu definit com podria ser el retorn a la Lluna o un viatge a Mart.
Innovar més que trobar respostes consisteix en buscar preguntes.
03/02/2010
Història d'una renúncia ( I )
Sempre he trobat interessant l'astronàutica i precisament vaig descobrir el potencial del món dels blocs cercant informació sobre aquest tema. La pàgina de la NASA sempre ha estat interessant de visitar, però espesa de remenar i difícil d'entendre del tot a no ser que en fossis un bon coneixedor del tema. Descobrir els blocs va ser com obrir la llum en una habitació mig fosca. No tan sols aporten informació actualitzada, si no que la comenten, opinen, debaten i a més pots preguntar.
Doncs bé, tota aquesta blogosfera temàtica s'ha vist sacsejada aquesta setmana amb la presentació dels pressupostos de l'administració Obama per la NASA pels propers anys.
El rebombori ve degut a que Obama manté la jubilació dels transbordadors espacials per enguany i no preveu construir cap altre coet per enviar astronautes a l'espai, ni a la Lluna ni tan sols en orbita baixa. Sí, així de fort. Cal, però, matitzar-ho.
La jubilació de l'Space Shutle estava prevista i el dubte era si s'allargaria o no. Doncs no. Aquestes poc segures, molt cares i poc eficaces naus ja tenen els seus anys i urgeix retirar-les tan bon punt hagin acabat la construcció de l'Estació Espacial Internacional.
L'anterior president, G.W. Bush va deixar a l'Obama moltes factures per pagar i un projecte gens factible anomenat Constellation que preveia la creació de coets i naus per tornar a la Lluna i anar a Mart. Aquest projecte es cancel·la totalment.
Doncs bé, a partir de l'any que ve i per primera vegada des que Alan Shepard es va convertir en el primer astronauta nord-americà, el govern dels EUA no tindrà un propulsor propi, ni operatiu ni en projecte, per enviar els seus astronautes a l'espai.
Això si, seguiran tenint astronautes doncs preveuen continuar participant en el projecte de l'ISS fins almenys a final de la dècada.
Com s'ho faran doncs per anar a l'estació espacial? us preguntareu.
Doncs bé, els funcionaris astronautes ianquis utilitzaran de moment les naus ruses Soyuz, ja que la NASA ha reservat totes les places disponibles en aquestes naus que són les que porten i tornen les tripulacions permanents de l'estació.
Més endavant confien que l'aportació de fons que faran permeti a la industria privada nord-americana tenir a punt un coet i una càpsula aptes per enviar tripulants a l'estació situada en orbita baixa. Naus com ara la Dragon de l'empresa Space-X.
Aquest vídeo d'animació al You Tube és del poc que quedarà del programa Constellation, una vegada els Congrés americà aprovi els pressupostos presentats per Obama.
Doncs bé, tota aquesta blogosfera temàtica s'ha vist sacsejada aquesta setmana amb la presentació dels pressupostos de l'administració Obama per la NASA pels propers anys.
El rebombori ve degut a que Obama manté la jubilació dels transbordadors espacials per enguany i no preveu construir cap altre coet per enviar astronautes a l'espai, ni a la Lluna ni tan sols en orbita baixa. Sí, així de fort. Cal, però, matitzar-ho.
La jubilació de l'Space Shutle estava prevista i el dubte era si s'allargaria o no. Doncs no. Aquestes poc segures, molt cares i poc eficaces naus ja tenen els seus anys i urgeix retirar-les tan bon punt hagin acabat la construcció de l'Estació Espacial Internacional.
L'anterior president, G.W. Bush va deixar a l'Obama moltes factures per pagar i un projecte gens factible anomenat Constellation que preveia la creació de coets i naus per tornar a la Lluna i anar a Mart. Aquest projecte es cancel·la totalment.
Doncs bé, a partir de l'any que ve i per primera vegada des que Alan Shepard es va convertir en el primer astronauta nord-americà, el govern dels EUA no tindrà un propulsor propi, ni operatiu ni en projecte, per enviar els seus astronautes a l'espai.
Això si, seguiran tenint astronautes doncs preveuen continuar participant en el projecte de l'ISS fins almenys a final de la dècada.
Com s'ho faran doncs per anar a l'estació espacial? us preguntareu.
Doncs bé, els funcionaris astronautes ianquis utilitzaran de moment les naus ruses Soyuz, ja que la NASA ha reservat totes les places disponibles en aquestes naus que són les que porten i tornen les tripulacions permanents de l'estació.
Més endavant confien que l'aportació de fons que faran permeti a la industria privada nord-americana tenir a punt un coet i una càpsula aptes per enviar tripulants a l'estació situada en orbita baixa. Naus com ara la Dragon de l'empresa Space-X.
Aquest vídeo d'animació al You Tube és del poc que quedarà del programa Constellation, una vegada els Congrés americà aprovi els pressupostos presentats per Obama.
01/02/2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
