Hi estan agafant afició al tema a St Bartomeu del Grau.
31/03/2010
Compostador públic II
Doncs això, dos, que avui he tornat a passar-hi i he vist que han afegit un altre compostador públic. :-)
Hi estan agafant afició al tema a St Bartomeu del Grau.
Hi estan agafant afició al tema a St Bartomeu del Grau.
30/03/2010
Lluna plena, temps o rellotge
encara no fa uns mesos, quan buscava vídeos pel bloc, pensava que això de la musica en català estava en hores baixes
buf!!
amb tot el que s'està fent i mira que pensar això
buf!!
amb tot el que s'està fent i mira que pensar això
27/03/2010
Misión eclipse : malbaratan recursos
Continuem amb el seguiment del concurs que organitza la versió digital de La Vanguardia. La mecànica del concurs, com ja sabeu, consisteix en anar eliminant cada setmana un dels deu concursants inicials. Un jurat salva a un dels dos concursants que ha obtingut menys vots dels lectors del LV i així fins que només quedi el guanyador que tindrà com a premi fer de corresponsal de LV a l'Illa de Pasqua i informar-nos de l'eclipse total de sol que s'hi produirà el proper 11 de juliol.
Despres d'eliminar la setmana passada al Juan Roch i les seves fotografies astronòmiques, aquesta setmana LV prescindeix del concursant amb més capacitat blocaire, en Toni Ibañez. Això es el que tenen aquest concursos, enlloc d'anar sumant resten.
Al renunciar en Toni a seguir en el concurs perdem al concursant que aportava més contingut fora de l'entorn de la capçalera digital. Ja vaig dir que un dels atractius d'aquest circ era veure el rerefons que hi hauria en els mitjans 2.0 propis dels concursants. Fins ara ha estat força sucós, sobretot gràcies a les aportacions de'n Toni de qui trobarem a faltar la seva experiència blocaire. No en va en Saül Gordillo el defineix com a responsable de batejar a la comunitat blocaire catalana amb el nom de Catosfera.
Però bé, el nostre amic Xevi Luri segueix concursant i ara ja només queden vuit negrets (7+1 si voleu). En Xevi no és blocaire, però esta agafant soltura amb el Facebook. Per aquesta setmana ens ha fet un vídeo, que francament està molt bé. Es tractava de descriure el lloc on viuen, doncs el guanyador ens haurà de mostrar el que trobi a Rapa Nui.
Com també m'ha agradat molt el vídeo de l'Eudald Jordà fet des de St Joan de les Abadesses.
Com voleu que no tinguem crisi, si enlloc de cercar formules per crear valor i innovació seguim utilitzant formats ideals per a malbaratar recursos, com ara el fet de renunciar a les capacitats dels concursants eliminats.
En fi, per votar aquí.
Despres d'eliminar la setmana passada al Juan Roch i les seves fotografies astronòmiques, aquesta setmana LV prescindeix del concursant amb més capacitat blocaire, en Toni Ibañez. Això es el que tenen aquest concursos, enlloc d'anar sumant resten.
Al renunciar en Toni a seguir en el concurs perdem al concursant que aportava més contingut fora de l'entorn de la capçalera digital. Ja vaig dir que un dels atractius d'aquest circ era veure el rerefons que hi hauria en els mitjans 2.0 propis dels concursants. Fins ara ha estat força sucós, sobretot gràcies a les aportacions de'n Toni de qui trobarem a faltar la seva experiència blocaire. No en va en Saül Gordillo el defineix com a responsable de batejar a la comunitat blocaire catalana amb el nom de Catosfera.
Però bé, el nostre amic Xevi Luri segueix concursant i ara ja només queden vuit negrets (7+1 si voleu). En Xevi no és blocaire, però esta agafant soltura amb el Facebook. Per aquesta setmana ens ha fet un vídeo, que francament està molt bé. Es tractava de descriure el lloc on viuen, doncs el guanyador ens haurà de mostrar el que trobi a Rapa Nui.
Com també m'ha agradat molt el vídeo de l'Eudald Jordà fet des de St Joan de les Abadesses.
Com voleu que no tinguem crisi, si enlloc de cercar formules per crear valor i innovació seguim utilitzant formats ideals per a malbaratar recursos, com ara el fet de renunciar a les capacitats dels concursants eliminats.
En fi, per votar aquí.
26/03/2010
30 minuts
Si hi ha una hora blocaire per excel·lència aquesta és el diumenge al vespre. És una hora que es presta per postejar. Els blocaires cansats per les seves activitats durant el dia festiu i sense gaires ganes d'anar enlloc doncs l'endemà toca currar ( a la majoria) se'ns posa bé apalancar-nos davant l'ordinador mentre una tassa de té (en el meu cas) es va buidant i refredant al costat.
En aquesta hora TV3 emet el programa "30 minuts", no se si conscients d'aquest fet, però darrerament estan animant als internautes a crear tertúlia sobre els continguts de cada programa via twitter. Ja en vaig escriure fa uns dies sobre el tema quan van emetre el programa sobre la premsa.
Aquest diumenge promet, doncs els tema de debat és una de les institucions que més antipaties genera a la comunitat d'internet. Parlaran del l'SGAE i conviden a tothom a piular utilitzant el tag #30sgae. De fet ja fa uns dies que hi ha activitat en aquest hastag, fet que em fa augurar un bon xup-xup al twitter per aquest diumenge al vespre.
Jo soc dels que miro tranquil·lament el programa estirat al sofà, aquell element del mobiliari domèstic que hem abandonat al canviar la tele pel portàtil, i després m'incorporo a la tertúlia. Altres internautes son més multitasca i son capaços d'anar piulant mentre miren el programa per l'ordinador.
Vinga doncs, si voleu ens llegim diumenge al twitter.
Tornem a ser divendres i ara que ja hem amagat, tallat, esborrat, arrancat i censurat potes a la Vella Quaresma, avui senzillament li treure'm la pota que toca.
Bones vacances, als punyeteros afortunats que feu tota la setmana de festa!
En aquesta hora TV3 emet el programa "30 minuts", no se si conscients d'aquest fet, però darrerament estan animant als internautes a crear tertúlia sobre els continguts de cada programa via twitter. Ja en vaig escriure fa uns dies sobre el tema quan van emetre el programa sobre la premsa.
Aquest diumenge promet, doncs els tema de debat és una de les institucions que més antipaties genera a la comunitat d'internet. Parlaran del l'SGAE i conviden a tothom a piular utilitzant el tag #30sgae. De fet ja fa uns dies que hi ha activitat en aquest hastag, fet que em fa augurar un bon xup-xup al twitter per aquest diumenge al vespre.
Jo soc dels que miro tranquil·lament el programa estirat al sofà, aquell element del mobiliari domèstic que hem abandonat al canviar la tele pel portàtil, i després m'incorporo a la tertúlia. Altres internautes son més multitasca i son capaços d'anar piulant mentre miren el programa per l'ordinador.
Vinga doncs, si voleu ens llegim diumenge al twitter.
Tornem a ser divendres i ara que ja hem amagat, tallat, esborrat, arrancat i censurat potes a la Vella Quaresma, avui senzillament li treure'm la pota que toca.
Bones vacances, als punyeteros afortunats que feu tota la setmana de festa!
21/03/2010
Primavera
Heus ací:
una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets que van a l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
"Les quatre estacions. La primavera" El poble (1966)
de Miquel Martí i Pol.
una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets que van a l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
"Les quatre estacions. La primavera" El poble (1966)
de Miquel Martí i Pol.
20/03/2010
Més preguntes, més respostes
Començo a pensar que la meva adició als posts està per damunt de la meva astúcia.
En resposta a la vostre petició Marta, Ivette, David i Anna :
Com creieu que estan afectant els blogs, sociològicament parlant?
Els blocs no tenen una repercussió sociològica molt gran perquè som quatre o cinc les persones que els fem servir de manera habitual. Bé, potser som més de quatre, però la majoria de la població o no sap que són o no els tenen gaire en compte.
- El fet que qualsevol persona (sense ser periodista) pugui escriure, ‘contamina’ la feina del periodista?
No.
És cert que marquen un mínims. Fins ara la premsa tenia el monopoli d'emetre informació i com que no hi havia gaire on triar, si baixaves la qualitat no passava res. Avui els blocs marquen un mínim i si vols guanyar-te la vida explicant coses et caldrà fer-ho millor.
Potser el gran públic no sabrà exigir-ho, però els cercles propers al periodista si que llegeixen posts.
Els blocs no s'ha de veure (per part del món periodístic) com una amenaça, si no com una oportunitat d'obtenir informació valuosa del món que us envolta.
Els blocaires expliquem el que ens ve de gust a nosaltres, la premsa ha d'explicar allò que la gent necessita saber.
Altra cosa és que hi hagi una part de periodistes veterans que tenien fins ara una posició de confort fent una feina concreta i que ara reneguen dels blocs perquè han de tornar a moure el trasero per buscar-se la vida.
Jo no soc periodista, ni tinc cap mena de relació directe amb el sector, però crec que el problema de la premsa ve donat a que encara no ha assumit que la gent només pagarà per aquella informació que li doni valor. No com fins ara en que es pagava per un recull d'explicacions de fets que arribaven a la redacció.
En resposta a la vostre petició Marta, Ivette, David i Anna :
Com creieu que estan afectant els blogs, sociològicament parlant?
Els blocs no tenen una repercussió sociològica molt gran perquè som quatre o cinc les persones que els fem servir de manera habitual. Bé, potser som més de quatre, però la majoria de la població o no sap que són o no els tenen gaire en compte.
- El fet que qualsevol persona (sense ser periodista) pugui escriure, ‘contamina’ la feina del periodista?
No.
És cert que marquen un mínims. Fins ara la premsa tenia el monopoli d'emetre informació i com que no hi havia gaire on triar, si baixaves la qualitat no passava res. Avui els blocs marquen un mínim i si vols guanyar-te la vida explicant coses et caldrà fer-ho millor.
Potser el gran públic no sabrà exigir-ho, però els cercles propers al periodista si que llegeixen posts.
Els blocs no s'ha de veure (per part del món periodístic) com una amenaça, si no com una oportunitat d'obtenir informació valuosa del món que us envolta.
Els blocaires expliquem el que ens ve de gust a nosaltres, la premsa ha d'explicar allò que la gent necessita saber.
Altra cosa és que hi hagi una part de periodistes veterans que tenien fins ara una posició de confort fent una feina concreta i que ara reneguen dels blocs perquè han de tornar a moure el trasero per buscar-se la vida.
Jo no soc periodista, ni tinc cap mena de relació directe amb el sector, però crec que el problema de la premsa ve donat a que encara no ha assumit que la gent només pagarà per aquella informació que li doni valor. No com fins ara en que es pagava per un recull d'explicacions de fets que arribaven a la redacció.
19/03/2010
Misión eclipse : la vida continua
Reprodueixo un mail de'n Xevi :
Hola de nou! Gràcies als vostres vots he passat a la segona fase del concurs "Misión Eclipse" de "La Vanguardia". Ara cada setmana hauré de produir un vídeo (uf!) i sotmetre'l a votació. El procediment serà el següent: * Els divendres es publicarà el vídeo i s'obriran les votacions * La votació estarà oberta fins dilluns * El dimecres, entre els dos candidats menys votats el jurat n'eliminarà un. Doncs bé, ja tinc preparat el següent vídeo. En la primera fase es podia votar varies vegades (una vegada cada hora al final) des del mateix ordinador, però aquesta vegada diuen que canviaran el sistema i el faran més segur. En qualsevol cas us convido a votar-me si el vídeo us agrada. Moltes gràcies a tots i totes! Xevi
Per votar,
http://www.lavanguardia.es
el vídeo,
... i , atenció, com que la vida és quelcom més que un pin, busqueu, compareu i decidiu vosaltres mateixos. Que és un exercici molt sa.
El vídeo de'n Toni.
A LV van restant candidats cada setmana, ves per on, aquí els anem afegint. Que n'aprenguin!
Per cert!, com que ja és divendres, després d'amagar, tallar, esborrar i arrancar, avui censurem una nova pota a la Vella Quaresma.
Que tingueu un bon cap de setmana!
Hola de nou! Gràcies als vostres vots he passat a la segona fase del concurs "Misión Eclipse" de "La Vanguardia". Ara cada setmana hauré de produir un vídeo (uf!) i sotmetre'l a votació. El procediment serà el següent: * Els divendres es publicarà el vídeo i s'obriran les votacions * La votació estarà oberta fins dilluns * El dimecres, entre els dos candidats menys votats el jurat n'eliminarà un. Doncs bé, ja tinc preparat el següent vídeo. En la primera fase es podia votar varies vegades (una vegada cada hora al final) des del mateix ordinador, però aquesta vegada diuen que canviaran el sistema i el faran més segur. En qualsevol cas us convido a votar-me si el vídeo us agrada. Moltes gràcies a tots i totes! Xevi
Per votar,
http://www.lavanguardia.es
el vídeo,
... i , atenció, com que la vida és quelcom més que un pin, busqueu, compareu i decidiu vosaltres mateixos. Que és un exercici molt sa.
El vídeo de'n Toni.
A LV van restant candidats cada setmana, ves per on, aquí els anem afegint. Que n'aprenguin!
Per cert!, com que ja és divendres, després d'amagar, tallar, esborrar i arrancar, avui censurem una nova pota a la Vella Quaresma.
Que tingueu un bon cap de setmana!
18/03/2010
Preguntes
La Ivette i uns altres estudiants de la Universitat de Vic ens han fet arribar als membres de l'Osonosfera un qüestionari amb disset preguntes sobre el món del blocs.
Això, com passa sovint amb altres temes, ha provocat un petit debat via e-mail per veure com podíem contestar-los. Jo he proposat que podríem respondre fent un post, no contestant-les totes, però si escollint-ne alguna. ( Astuta manera d'estalviar-se setze respostes, no creieu? )
Ja posats a fer n'he agafat dues fusionant-les per donar una sola resposta. De manera que la pregunta és:
- Quins avantatges/inconvenients comporta que els usuaris d’Internet puguin interactuar a la xarxa a través del seu blog?
L'avantatge dels blocs és que ens permeten tenir un canal de comunicació directe amb qui vulgui escoltar-nos, i ho permeten d'una manera tan fàcil que es converteixen en un mitjà universal i accessible a (quasi) tothom.
Es crea d'aquesta manera una amplia varietat d'opinions i punts de vista que no estan filtrats per intermediaris, que permeten una complicitat molt directe entre emissor i receptor, que tenen una frescor i varietat cromàtica infinita, i que acaben aportant molta llum a la realitat que ens envolta.
També pots trobar fàcilment a gent interessada en temes que a tu t'agraden.
Els inconvenients venen més per un ús inapropiat que pel propi mitjà. També que malgrat hi ha un percentatge baix de gent que els fa servir, és impossible seguir-los tots. Que (sovint) fa mandra escriure un post o que (sovint) no saps que dir i acabes dient el mateix que tothom. Que per molt art que hi posis, els amics t'acaben demanant sempre que els expliquis que has escrit enlloc de llegir-ho ells mateixos. Que si un dia d'aquest Google canvia de parer ens haurem de buscar una altra joguina. Que com més posts fas més te n'adones que no escrius gaire bé, o no fas bones fotos, o tot alhora i que a vegades per molt que t'hi escarrassis en fer un post, t'acaba sortint un xurro patatero que no entén ningú (però això últim només de tant en tant).
El que no sabria dir exactament és si la seva adició s'ha de situar entre els avantatges o entre els inconvenients.
Això, com passa sovint amb altres temes, ha provocat un petit debat via e-mail per veure com podíem contestar-los. Jo he proposat que podríem respondre fent un post, no contestant-les totes, però si escollint-ne alguna. ( Astuta manera d'estalviar-se setze respostes, no creieu? )
Ja posats a fer n'he agafat dues fusionant-les per donar una sola resposta. De manera que la pregunta és:
- Quins avantatges/inconvenients comporta que els usuaris d’Internet puguin interactuar a la xarxa a través del seu blog?
L'avantatge dels blocs és que ens permeten tenir un canal de comunicació directe amb qui vulgui escoltar-nos, i ho permeten d'una manera tan fàcil que es converteixen en un mitjà universal i accessible a (quasi) tothom.
Es crea d'aquesta manera una amplia varietat d'opinions i punts de vista que no estan filtrats per intermediaris, que permeten una complicitat molt directe entre emissor i receptor, que tenen una frescor i varietat cromàtica infinita, i que acaben aportant molta llum a la realitat que ens envolta.
També pots trobar fàcilment a gent interessada en temes que a tu t'agraden.
Els inconvenients venen més per un ús inapropiat que pel propi mitjà. També que malgrat hi ha un percentatge baix de gent que els fa servir, és impossible seguir-los tots. Que (sovint) fa mandra escriure un post o que (sovint) no saps que dir i acabes dient el mateix que tothom. Que per molt art que hi posis, els amics t'acaben demanant sempre que els expliquis que has escrit enlloc de llegir-ho ells mateixos. Que si un dia d'aquest Google canvia de parer ens haurem de buscar una altra joguina. Que com més posts fas més te n'adones que no escrius gaire bé, o no fas bones fotos, o tot alhora i que a vegades per molt que t'hi escarrassis en fer un post, t'acaba sortint un xurro patatero que no entén ningú (però això últim només de tant en tant).
El que no sabria dir exactament és si la seva adició s'ha de situar entre els avantatges o entre els inconvenients.
16/03/2010
Misión eclipse : el poder de les xarxes
Fa pocs dies em pensava que hi entenia alguna cosa d'això d'internet, però ja he vist que no.
Ho dic per com ha acabat la primera fase del concurs Misión Eclipse de LV. En aquesta primera fase el públic podia votar entre els deu candidats, com ja sabeu tots aquells a qui us vaig demanar el vostre vot per en Xevi. Doncs bé, les votacions van començar amb un parell de concursantes destacant per sobre la resta i ha acabat amb un ascens vertiginós i victòria d'un dels que al principi estava en les darreres posicions.
Aquesta espectacular aclaparació de vots via web ha estat possible gràcies al suport rebut per una web de foros d'internet que s'ha postulat a favor d'aquest concursant i ha demanat als seus membres que hi participessin. Diuen que no ha estat tan espectacular com la que van fer al concurs d'Eurovisión, però jo ho he trobat increïble.
Pel que m'ha semblat altres concursants també han recorregut a altres foros, però pel que es veu el de Forocoches és el més gran i més ben organitzat, la qual cosa els ha permès fer aquesta demostració de musculatura digital sense gairebé despentinar-se.
Amb tot no han fet res que no estigui admès en les bases del concurs i que els altres no haguem fet de manera mes innocent i ineficaç.
Passa però, que tot això canvia les coses. Ara l'astronomia i rapa nui deixen de tenir cap mena d'importància i el concurs passa a esdevenir una competició de xarxes socials on a tothom ja li ha quedat clar qui té més capacitat.
En certa manera, i deixeu-me posar una comparació, és com si en la lliga de futbol els partits els guanyés el club que té més socis. Aleshores si tothom ja sap quin és el que en té més, quin sentit té seguir jugant? Seria espectacular veure jugar a Messi contra un equip que se sap derrotat ja d'entrada i que faci el que faci ho té tot perdut per una qüestió numèrica?
Pels que els agrada el futbol, o en el nostre cas els que ens agrada l'astronomia i els llocs remots, tot deixa de tenir sentit, o almenys el sentit que tenia fins ara.
Així doncs, canviem de joc i esperem que aquest combat de xarxes pugui ser almenys igual d'interessant que el debat sobre divulgació científica que es prometia al principi.
Ho dic per com ha acabat la primera fase del concurs Misión Eclipse de LV. En aquesta primera fase el públic podia votar entre els deu candidats, com ja sabeu tots aquells a qui us vaig demanar el vostre vot per en Xevi. Doncs bé, les votacions van començar amb un parell de concursantes destacant per sobre la resta i ha acabat amb un ascens vertiginós i victòria d'un dels que al principi estava en les darreres posicions.
Aquesta espectacular aclaparació de vots via web ha estat possible gràcies al suport rebut per una web de foros d'internet que s'ha postulat a favor d'aquest concursant i ha demanat als seus membres que hi participessin. Diuen que no ha estat tan espectacular com la que van fer al concurs d'Eurovisión, però jo ho he trobat increïble.
Pel que m'ha semblat altres concursants també han recorregut a altres foros, però pel que es veu el de Forocoches és el més gran i més ben organitzat, la qual cosa els ha permès fer aquesta demostració de musculatura digital sense gairebé despentinar-se.
Amb tot no han fet res que no estigui admès en les bases del concurs i que els altres no haguem fet de manera mes innocent i ineficaç.
Passa però, que tot això canvia les coses. Ara l'astronomia i rapa nui deixen de tenir cap mena d'importància i el concurs passa a esdevenir una competició de xarxes socials on a tothom ja li ha quedat clar qui té més capacitat.
En certa manera, i deixeu-me posar una comparació, és com si en la lliga de futbol els partits els guanyés el club que té més socis. Aleshores si tothom ja sap quin és el que en té més, quin sentit té seguir jugant? Seria espectacular veure jugar a Messi contra un equip que se sap derrotat ja d'entrada i que faci el que faci ho té tot perdut per una qüestió numèrica?
Pels que els agrada el futbol, o en el nostre cas els que ens agrada l'astronomia i els llocs remots, tot deixa de tenir sentit, o almenys el sentit que tenia fins ara.
Així doncs, canviem de joc i esperem que aquest combat de xarxes pugui ser almenys igual d'interessant que el debat sobre divulgació científica que es prometia al principi.
14/03/2010
Compostador públic
Els compostador de fusta són igual d'eficients que els de plàstic, més bonics i més necessitats de manteniment.
Seguint amb la diversitat de compostadors iniciat en l'altre post, avui us mostro un compostador públic. Una iniciativa que han tingut alguns municipis.
El funcionament tècnic és el mateix que els altres, no se però com s'organitzen els veïns per la recollida del compost.
Aquest compostador no fa pas molt que el van posar, doncs quan va passar el cotxe de Google Street View encara no hi era.
Mostra un mapa més gran
Seguint amb la diversitat de compostadors iniciat en l'altre post, avui us mostro un compostador públic. Una iniciativa que han tingut alguns municipis.
El funcionament tècnic és el mateix que els altres, no se però com s'organitzen els veïns per la recollida del compost.Aquest compostador no fa pas molt que el van posar, doncs quan va passar el cotxe de Google Street View encara no hi era.
Mostra un mapa més gran
13/03/2010
Misión eclipse
Tal com explica en Toni Ibañez [facebook i twitter] en el seu bloc sobre Misión Eclipse, cal tenir les coses molt clares per voler guanyar aquest concurs de LV.
Una de les coses que he trobat interessant d'aquesta historia, al marge que l'amic Xevi Luri [facebook] hagi decidit embolicar-s'hi, ha estat veure com els concursants ferien servir les eines 2.0.
Normalment en els concursos televisius acaba sent el regidor qui, triant o descartant fragments de vídeo, ens acaba definint el perfil dels concursants i de la historia que protagonitzen. A més, poc o molt, tot s'acaba subordinant als interessos de la productora.
Ara però, podem tenir als deu candidats controlant els seus propis mitjans, malgrat aquests siguin blocs, feisbucs, twitters i videos youtuberos.
I aquí és quan la cosa comença a posar-se interessant. El concurs surt de l'entorn del mitjà que el promociona i s'escampa per l'univers dospuntzerista començant a mostrar tota la seva varietat cromàtica d'opinions i punts de vista: explicacions sobre com funciona el sistema de votació, interes en evitar que els seguidors es passin, descobrir detalls dels atrevits concursants, fotos atractives, ...
Amb aquest contingut i amb la voluntat de divulgació científica dels participants és on tot això s'aparta d'altres formats similars que haguem vist fins ara, malgrat tingui la parafernàlia pròpia d'un concurs.
No oblidem, però, que LV segueix tenint la paella pel mànec al ser ells qui paguen el bitllet cap a l'Illa de Pasqua. No fos cas la força del dospuntzerisme acabés eclipsant la poderosa premsa escrita.
Una de les coses que he trobat interessant d'aquesta historia, al marge que l'amic Xevi Luri [facebook] hagi decidit embolicar-s'hi, ha estat veure com els concursants ferien servir les eines 2.0.
Normalment en els concursos televisius acaba sent el regidor qui, triant o descartant fragments de vídeo, ens acaba definint el perfil dels concursants i de la historia que protagonitzen. A més, poc o molt, tot s'acaba subordinant als interessos de la productora.
Ara però, podem tenir als deu candidats controlant els seus propis mitjans, malgrat aquests siguin blocs, feisbucs, twitters i videos youtuberos.
I aquí és quan la cosa comença a posar-se interessant. El concurs surt de l'entorn del mitjà que el promociona i s'escampa per l'univers dospuntzerista començant a mostrar tota la seva varietat cromàtica d'opinions i punts de vista: explicacions sobre com funciona el sistema de votació, interes en evitar que els seguidors es passin, descobrir detalls dels atrevits concursants, fotos atractives, ...
Amb aquest contingut i amb la voluntat de divulgació científica dels participants és on tot això s'aparta d'altres formats similars que haguem vist fins ara, malgrat tingui la parafernàlia pròpia d'un concurs.
No oblidem, però, que LV segueix tenint la paella pel mànec al ser ells qui paguen el bitllet cap a l'Illa de Pasqua. No fos cas la força del dospuntzerisme acabés eclipsant la poderosa premsa escrita.
12/03/2010
Culebrons
No hi ha manera. Cada vegada que passa algun nou capítol del culebró de la fusió de les caixes, casualment aquell dia no miro el mail fins molt tard i me n'acabo assabentant del fet tard i per altres mitjans.
Suposo que ja sabeu que Caixa Girona es retira de la fusió de caixes del projecte Unnim. En aquesta caixa té una presencia molt gran la Diputació de Girona al seu consell d'administració, com totes les caixes provincials, i des d'un principi era la que tenia més opositors a la fusió dins les seves files. Potser degut a que és la que menys necessitat té de la fusió i no se fins a quin punt els problemes que tenen amb les seves asseguradores les altres caixes pot haver estat decisiu en la presa d'aquesta decisió.
Però bé, les altres caixes segueixen endavant i, si no hi ha res de nou, segueix en peu que en la propera assemblea deixaré de ser conseller de Caixa Manlleu al votar la seva dissolució i fusió en el projecte Unnim.
De fet, si us hi fixeu, en tinc varis de culebrots oberts al bloc. El de les caixes, el del compostador, el de l'Osonosfera, ... i encara tinc el dels divendres.
Torna ser divendres i avui ni amaguem, ni tallem, ni esborrem. Avui toca arrancar una nova pota a la Vella Quaresma.
Suposo que ja sabeu que Caixa Girona es retira de la fusió de caixes del projecte Unnim. En aquesta caixa té una presencia molt gran la Diputació de Girona al seu consell d'administració, com totes les caixes provincials, i des d'un principi era la que tenia més opositors a la fusió dins les seves files. Potser degut a que és la que menys necessitat té de la fusió i no se fins a quin punt els problemes que tenen amb les seves asseguradores les altres caixes pot haver estat decisiu en la presa d'aquesta decisió.
Però bé, les altres caixes segueixen endavant i, si no hi ha res de nou, segueix en peu que en la propera assemblea deixaré de ser conseller de Caixa Manlleu al votar la seva dissolució i fusió en el projecte Unnim.
De fet, si us hi fixeu, en tinc varis de culebrots oberts al bloc. El de les caixes, el del compostador, el de l'Osonosfera, ... i encara tinc el dels divendres.
Torna ser divendres i avui ni amaguem, ni tallem, ni esborrem. Avui toca arrancar una nova pota a la Vella Quaresma.
10/03/2010
Compostador i neu
Volia posar una foto del meu compostador nevat, però prefereixo posar aquesta altra (foto i compostador) que m'ha dedicat en Carles.
09/03/2010
I Premis Blocs Educatius
Aquest dimarts s'havia previst fer la presentació dels I Premis Blocs Educatius de l'Osonosfera aquí
però la nevada ha fet que s'hagin hagut de presentar aquí
doncs sí amics, malgrat la nevada, s'ha donat el tret de sortida a un dels projectes que s'ha estat gestant des de l'Osonosfera.
N'aniré parlant per aquí, però de moment si teniu un bloc relacionat amb l'entorn educatiu vinculat a la comarca d'Osona ja us hi podeu inscriure. Per més info aquí teniu el bloc dels premis i les bases.
Per acabar us deixo un enllaç a un bloc educatiu amb un post molt adient a la diada d'avui.
però la nevada ha fet que s'hagin hagut de presentar aquí
doncs sí amics, malgrat la nevada, s'ha donat el tret de sortida a un dels projectes que s'ha estat gestant des de l'Osonosfera.
N'aniré parlant per aquí, però de moment si teniu un bloc relacionat amb l'entorn educatiu vinculat a la comarca d'Osona ja us hi podeu inscriure. Per més info aquí teniu el bloc dels premis i les bases.
Per acabar us deixo un enllaç a un bloc educatiu amb un post molt adient a la diada d'avui.
08/03/2010
Nevada 2.0 , professional o amateur?
La nevada m'ha esguerrat la setmana des del punt de vista laboral. Em portarà nervis, problemes i maldecaps, alhora que també em dòna unes hores d'immobilitat que aprofito per escriure aquest post mentre segueixo l'evolució de la nevada a través de #neucat al twitter.
Aquesta és segurament la primera nevada 2.0 important.
M'he trobat amb gent que diu que a la tele diuen, altres que han vist el meteocat, també m'han enviat un sms des de l'aeroport de Girona dient que hi fa una espectacular nevada, un altre que acaba d'arribar diu que hi han tants dits de neu allà dalt, ... Vaja res de nou, això ha passat sempre.
Ara però tenim twitter i facebooks i tots aquests comentaris es multipliquen per 10, o per 1000!. Amb twits, comentaris, fotos i vídeos el volum d'informació esdevé brutal.
En mig de tot aquest allau de dades hi han els professionals de la comunicació que, a més d'aportar alguna nova dada, ens reboten aquells apunts que creuen importants i que contribueixen a fer més gran la bola de neu.
Malgrat tot segeixo sense tenir clar dos, o tres aspectes concrets de la nevada que per a mi son de vital importància. Poder saber això ara si que justificaria el cost d'una subscripció, i no pas saber demà el gruix de neu que hi havia a Collsuspina.
I dic això veient els esforços que estan fent alguns mitjans locals per intentar aconseguir processar l'allau de dades i donar una informació el més semblant possible a la que estic demanant.
Sembla però, com si estiguessin improvisant, com si les seves empreses enlloc de pensar com aprofitar aquest valuós cabal d'informació per fer millor la seva feina es limitessin a demanar "al del twitter" que faci quelcom.
Potser és que encara som només uns quants els frikis que hi creiem en tot això. De totes maneres moltes gràcies "als del twitter" per l'esforç que fan.
Aquesta és segurament la primera nevada 2.0 important.
M'he trobat amb gent que diu que a la tele diuen, altres que han vist el meteocat, també m'han enviat un sms des de l'aeroport de Girona dient que hi fa una espectacular nevada, un altre que acaba d'arribar diu que hi han tants dits de neu allà dalt, ... Vaja res de nou, això ha passat sempre.
Ara però tenim twitter i facebooks i tots aquests comentaris es multipliquen per 10, o per 1000!. Amb twits, comentaris, fotos i vídeos el volum d'informació esdevé brutal.
En mig de tot aquest allau de dades hi han els professionals de la comunicació que, a més d'aportar alguna nova dada, ens reboten aquells apunts que creuen importants i que contribueixen a fer més gran la bola de neu.
Malgrat tot segeixo sense tenir clar dos, o tres aspectes concrets de la nevada que per a mi son de vital importància. Poder saber això ara si que justificaria el cost d'una subscripció, i no pas saber demà el gruix de neu que hi havia a Collsuspina.
I dic això veient els esforços que estan fent alguns mitjans locals per intentar aconseguir processar l'allau de dades i donar una informació el més semblant possible a la que estic demanant.
Sembla però, com si estiguessin improvisant, com si les seves empreses enlloc de pensar com aprofitar aquest valuós cabal d'informació per fer millor la seva feina es limitessin a demanar "al del twitter" que faci quelcom.
Potser és que encara som només uns quants els frikis que hi creiem en tot això. De totes maneres moltes gràcies "als del twitter" per l'esforç que fan.
07/03/2010
Més reflexions sobre l'Osonosfera
L'altre dia vaig acompanyar a @JordiVilaToneu a una reunió amb l'associació d'empresaris TIC Osona per parlar-hi de l'Osonosfera.
En la sala de reunions hi va haver una cosa que em va decepcionar força : no tenien tobogan !!! per no haver no hi havia ni futbolin, ni maquines retro de matar marcianos, ni sofàs de coloraines, ni tan sols van arribar en patinet ... que lluny ens queda encara Silicon Valley i el Googleplex!!!
No. Ara seriosament, no fos cas que algú de TIC Osona se li acudís llegir aquest post, al marge dels temes que hi varem anar a tractar, de la visita en vaig treure alguna reflexió sobre organitzacions.
Tenim per una banda els models d'associacions de tota la vida, on uns socis aporten uns recursos (quotes) i els elegits (junta) decideixen com administrar aquests recursos. Aquest model ha funcionat (no sempre) i ha permès fer moltes coses (almenys fins ara).
Es dona en moltes associacions que els interessos dels seus membres poden ser contraris o dispars. En aquests casos el que es tendeix és a cercar denominadors comuns i anar per aquí.
Sempre he estat escèptic en aplicar el format d'associació clàssica a l'Osonosfera (format pre-crisi?)
Una esfera blocaire fa servir eines noves (noves tecnologies en diuen) que permeten trencar les limitacions tècniques que marcaven els formats de relació existents. Per tant, al ampliar-se aquestes limitacions una esfera ha d'aspirar també a cercar noves formes d'organitzar-se.
La disparitat d'interessos i opinions, lluny de ser un obstacle, haurien de ser la benzina que fa moure un nou motor organitzatiu.
Penso també que l'Osonosfera no ha de tenir recursos propis més enllà dels minims necessaris per mantenir la marca. Ha de ser un espai obert on tothom s'hi pugui acostar a fer propostes, a engrescar a gent per dur a terme projectes, però aquests projectes han de venir també amb la seva pròpia financiació.
De tot això no se'n va parlar a la reunió. Van ser uns comentaris aliens als temes que tractàvem els que, casualment, m'han fet reflexionar així.
El destí a vegades és capritxós.
En la sala de reunions hi va haver una cosa que em va decepcionar força : no tenien tobogan !!! per no haver no hi havia ni futbolin, ni maquines retro de matar marcianos, ni sofàs de coloraines, ni tan sols van arribar en patinet ... que lluny ens queda encara Silicon Valley i el Googleplex!!!
No. Ara seriosament, no fos cas que algú de TIC Osona se li acudís llegir aquest post, al marge dels temes que hi varem anar a tractar, de la visita en vaig treure alguna reflexió sobre organitzacions.
Tenim per una banda els models d'associacions de tota la vida, on uns socis aporten uns recursos (quotes) i els elegits (junta) decideixen com administrar aquests recursos. Aquest model ha funcionat (no sempre) i ha permès fer moltes coses (almenys fins ara).
Es dona en moltes associacions que els interessos dels seus membres poden ser contraris o dispars. En aquests casos el que es tendeix és a cercar denominadors comuns i anar per aquí.
Sempre he estat escèptic en aplicar el format d'associació clàssica a l'Osonosfera (format pre-crisi?)
Una esfera blocaire fa servir eines noves (noves tecnologies en diuen) que permeten trencar les limitacions tècniques que marcaven els formats de relació existents. Per tant, al ampliar-se aquestes limitacions una esfera ha d'aspirar també a cercar noves formes d'organitzar-se.
La disparitat d'interessos i opinions, lluny de ser un obstacle, haurien de ser la benzina que fa moure un nou motor organitzatiu.
Penso també que l'Osonosfera no ha de tenir recursos propis més enllà dels minims necessaris per mantenir la marca. Ha de ser un espai obert on tothom s'hi pugui acostar a fer propostes, a engrescar a gent per dur a terme projectes, però aquests projectes han de venir també amb la seva pròpia financiació.
De tot això no se'n va parlar a la reunió. Van ser uns comentaris aliens als temes que tractàvem els que, casualment, m'han fet reflexionar així.
El destí a vegades és capritxós.
06/03/2010
Misión eclipse : vota per en Xevi.
La Vanguardia ha convocat un concurs que es diu Misión Eclipse, [facebook] per tal de trobar un candidat i enviar-lo a l'Illa de Pasqua per relatar via bloc l'eclipse de sol que s'hi produirà l'11 de juliol del 2010.
El company Xavier Luri, ha decidit presentar-se al concurs i jo he decidit donar-li suport. No és un concurs cutre-salsitxero, té un component molt fort de divulgació científica i de comunicació 2.0, no només pel fet que el guanyador farà servir un bloc per explicar-nos el que allà passi, si no que a més tenim l'oportunitat nosaltres d'usar les nostres eines 2.0 per ajudar a qui volem que La Vanguardia envii a l'illa dels Moais.
Si voleu votar per en Xevi podeu fer-ho en aquesta pàgina, és el nº 5. Si voleu saber perquè l'heu de votar us poso a continuació el seu vídeo de presentació.
El company Xavier Luri, ha decidit presentar-se al concurs i jo he decidit donar-li suport. No és un concurs cutre-salsitxero, té un component molt fort de divulgació científica i de comunicació 2.0, no només pel fet que el guanyador farà servir un bloc per explicar-nos el que allà passi, si no que a més tenim l'oportunitat nosaltres d'usar les nostres eines 2.0 per ajudar a qui volem que La Vanguardia envii a l'illa dels Moais.
Si voleu votar per en Xevi podeu fer-ho en aquesta pàgina, és el nº 5. Si voleu saber perquè l'heu de votar us poso a continuació el seu vídeo de presentació.
05/03/2010
Fracció orgànica
Bé amics, portem ja vuit posts sobre el compostador i encara és hora de que expliqui que s'hi tira. La raó és que em cal anar fent temps, abans no tinguem resultats passaran unes quantes setmanes i d'alguna cosa haurem d'anar parlant de mentre, no?
Doncs bé, al compostador casolà serveix per reciclar matèria orgànica provinent de les nostres deixalles de la cuina i de la nostra activitat jardinera. Ja sigui perquè teniu un jardi, un hort o bé teniu un terrat amb torratxes.
Evidentment, tal com mostra el cartell de la foto no hi podrem tirar res que no sigui orgànic.
Estava pensant, ... hi ha algú que no sàpiga que és una torratxa??
Ei, que és divendres!.
De fet jo a la Vella Quaresma ni li tallo, ni li amago cap pota, més aviat el que faig és esborrar. Sí, clico la goma del paint i li vaig esborrant potes.
Doncs bé, al compostador casolà serveix per reciclar matèria orgànica provinent de les nostres deixalles de la cuina i de la nostra activitat jardinera. Ja sigui perquè teniu un jardi, un hort o bé teniu un terrat amb torratxes.
Evidentment, tal com mostra el cartell de la foto no hi podrem tirar res que no sigui orgànic.
Estava pensant, ... hi ha algú que no sàpiga que és una torratxa??
Ei, que és divendres!.
De fet jo a la Vella Quaresma ni li tallo, ni li amago cap pota, més aviat el que faig és esborrar. Sí, clico la goma del paint i li vaig esborrant potes.
02/03/2010
Laporta : Obama o Quixot ?
Segons com, sí que en Laporta fa recordar a l'Obama de principis de 2008, aquell senador negre que (pobret) volia ser president. Mira per on, ara tenim aquí a un futur ex-president del Barça que (pobret) vol entrar en política.
Però a vegades més aviat em fa recordar a Don Quixot.
Va ser realment espectacular l'expectativa que va crear amb l'inauguració de la seva web i aquest post s'afegeix als altres que s'han publicat ja a la blogosfera.
Malgrat tot encara no ha explicat a que juga, no sabem com voldrà entrar en el món de la política, ni sabem que en pensa de les escoles concertades, ni del quart cinturó, ni de les vegueries, ni quina serà la seva proposta sobre la immigració, ni ...
No obstant, al Jan Laporta abans de poder ni tan sols acostar-se a tots aquests molins, li espera un rosari d'obstacles que prometen més dificultats que les que es va trobar l'heroi de Cervantes en les seves singladures. No només la caverna mediatica descarregarà la seva ira contra ell, sinó que a més l'atacaran des d'aquí per l'esquerra, pel centre i per la dreta. I em sembla que aquestes embranzides seran proporcionals a les expectatives que vagi creant.
Malgrat tot, a mi em cau bé. Voler ficar-se en política en aquests temps de crisi, amb un discurs catalanista em sembla, si més no, digne d'admiració. Té pebrots, vaja.
Tinc clar que per poder governar cal quelcom més que un home amb carisme mediatic, calen el suport d'unes bases arrelades, cal una estructura social al darrera, cal molt de suport, cal molta gent, ...
Queda molt encara per decidir a qui votarem, però deixeu-me ara trencar un llança al seu favor, encara que sigui només pel valorar la seva iniciativa.
En quan a si crec que té possibilitats d'èxit, home, tot depèn de quants Sanchos Panza se li afegeixin en el camí cap als molins.
Però a vegades més aviat em fa recordar a Don Quixot.
Va ser realment espectacular l'expectativa que va crear amb l'inauguració de la seva web i aquest post s'afegeix als altres que s'han publicat ja a la blogosfera.
Malgrat tot encara no ha explicat a que juga, no sabem com voldrà entrar en el món de la política, ni sabem que en pensa de les escoles concertades, ni del quart cinturó, ni de les vegueries, ni quina serà la seva proposta sobre la immigració, ni ...
No obstant, al Jan Laporta abans de poder ni tan sols acostar-se a tots aquests molins, li espera un rosari d'obstacles que prometen més dificultats que les que es va trobar l'heroi de Cervantes en les seves singladures. No només la caverna mediatica descarregarà la seva ira contra ell, sinó que a més l'atacaran des d'aquí per l'esquerra, pel centre i per la dreta. I em sembla que aquestes embranzides seran proporcionals a les expectatives que vagi creant.
Malgrat tot, a mi em cau bé. Voler ficar-se en política en aquests temps de crisi, amb un discurs catalanista em sembla, si més no, digne d'admiració. Té pebrots, vaja.
Tinc clar que per poder governar cal quelcom més que un home amb carisme mediatic, calen el suport d'unes bases arrelades, cal una estructura social al darrera, cal molt de suport, cal molta gent, ...
Queda molt encara per decidir a qui votarem, però deixeu-me ara trencar un llança al seu favor, encara que sigui només pel valorar la seva iniciativa.
En quan a si crec que té possibilitats d'èxit, home, tot depèn de quants Sanchos Panza se li afegeixin en el camí cap als molins.
01/03/2010
Lo diari
Jo soc dels que he deixat de comprar el diari en paper. M'agrada però, llegir-ho quan vaig a esmorzar al bar.
Aquest diumenge el programa de TV3 30 minuts va emetre el reportatge " I tu quin diari compres?".
A diferència de'n Carles, vaig estirar-me al sofà de casa per mirar-ho detingudament. A l'acabar, i com ja acostuma a ser habitual en aquella franja horària, va tocar anar a l'ordinador i fer-ne algun comentari sobre el tema al twitter. Vaig veure ràpid que hi havia hagut varis companys que havien estat piulant durant el programa i que fins hi tot s'estava usant un hashtag #30premsa per agrupar tots el twits sobre el tema a iniciativa d'Escacc.
Hi va haver una interessant activitat creant un "debat" sobre el tema. Sí, ho poso entre cometes degut a que no se fins a quin punt un bombardeig de frases de 140 caràcters es pot considerar debat, però va ser molt interessant .
Va ser d'aquells dies en que un munt de gent es posa d'acord en opinar sobre un tema i la teva xarxa propera entra en ebullició.
No vam resoldre res, ni tampoc es va arribar a cap conclusió més enllà de les que podíem tenir cadascú. De manera que fàcilment es pot qüestionar la utilitat d'aquestes menes d'activitats a la xarxa.
Jo em quedo però, amb el fet que poques coses de les que es van dir en el programa em venien de nou i això que la meva principal font d'informació son precisament aquestes menes d'activitats a la xarxa.
Aquest diumenge el programa de TV3 30 minuts va emetre el reportatge " I tu quin diari compres?".
A diferència de'n Carles, vaig estirar-me al sofà de casa per mirar-ho detingudament. A l'acabar, i com ja acostuma a ser habitual en aquella franja horària, va tocar anar a l'ordinador i fer-ne algun comentari sobre el tema al twitter. Vaig veure ràpid que hi havia hagut varis companys que havien estat piulant durant el programa i que fins hi tot s'estava usant un hashtag #30premsa per agrupar tots el twits sobre el tema a iniciativa d'Escacc.
Hi va haver una interessant activitat creant un "debat" sobre el tema. Sí, ho poso entre cometes degut a que no se fins a quin punt un bombardeig de frases de 140 caràcters es pot considerar debat, però va ser molt interessant .
Va ser d'aquells dies en que un munt de gent es posa d'acord en opinar sobre un tema i la teva xarxa propera entra en ebullició.
No vam resoldre res, ni tampoc es va arribar a cap conclusió més enllà de les que podíem tenir cadascú. De manera que fàcilment es pot qüestionar la utilitat d'aquestes menes d'activitats a la xarxa.
Jo em quedo però, amb el fet que poques coses de les que es van dir en el programa em venien de nou i això que la meva principal font d'informació son precisament aquestes menes d'activitats a la xarxa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
