No, no patirem

Patirem?

Vaig anar a veure el Barça-Inter. Hi he anat molt poques vegades al camp, de fet no hi entenc gaire de futbol, però soc del barça de tota la vida.
L'altre dia hi havia un ambient extraordinari, ja ho sabeu. Malgrat tot la paraula que més vaig sentir abans de començar el partit va ser aquesta, ... patirem?

Ja coneixeu la historia del FCB. Sabeu dels seus moments èpics i de les etapes més dures. Coneixeu, o heu sentit a parlar, del moments difícils, del victimisme, de ser els eterns segons, de no ser res si no guanyàvem, de sofriment, de patir fins al final, ... Tot aquest tarannà quedava molt ben representat quan l'ex-president Gaspar s'apartava per no veure els partits complicats i no haver de patir.

Gent, tot aixó ja és historia, és quelcom antiquat, obsolet, caspós, fa pudor a naftalina, és infumable.

No, no patirem! -vaig respondre cada vegada que dimecres vaig sentir aquesta paraula. Jo amb l'Inter vaig disfrutar. Vaig disfrutar de l'ambient, de la gent, de l'espectacle, de veure a l'Inter arreplegat dins la seva àrea, ... i ho vaig fer fins que és va acabar el partit.
Per què al camp s'hi ha d'anar a disfrutar, a passar-ho bé, carai!
Hem d'erradicar aquesta punyetera mania que encara queda entre alguns culers d'anar al camp a patir. El culer-patidor l'hem de tancar en una vitrina del museu i llançar la clau. És un vestigi del passat, quelcom que no podem llegar a les noves generacions, perque no s'ho mereixen i no ens ho acceptaran.
Al camp, davant la tele, escoltant en Puyal el barça és per gaudir-ho, encara que tinguem un marcador advers, encara que la pilota no entri.
I si quan l'arbitre xiula el final i no s'acaba bé, doncs ens desanimarem, i ens extasiarem si acabem guanyant. Però mai més tornarem a patir. Aquesta paraula ha d'estar proscrita del culerisme. No la accepteu, reveleu-vos-hi, fem-la fora, ... que més ús cal per fer-ho, collons, que l'any passat ho vam guanyar tot.

No sempre ho guanyarem tot, no sempre tindrem el millor equip del món, no sempre els nous fitxatges seran super-cracks (per cert, l'Ibra quin paquet), no sempre veurem partits excepcionals,... però sempre podem gaudir amb el Barça, amb qui t'abraces quan marquen i que no saps ni com es diu (tampoc et cal), sempre hem d'exigir el dret a disfrutar i a compartir aquestes sensacions amb la gent que ens envolta.


Visca el Barça!



Va, us poso una foto que em va fer @laselvamaritima al camp l'altre dia mentre feia fotos amb el mòbil.

Han eliminat en Xevi

Suposo que ja haureu vist que han eliminat a en Xevi del concurs de Misión Eclipse de La Vanguardia. Ha fet un vídeo d'acomiadament i agraïment.



A mi el que m'agradaria és que en Xevi s'hagi afeccionat a això d'explicar-nos coses per la xarxa i comenci un nou bloc.


Vostè que creu Doctor L.?

L'ex-concursant està prou malalt de 2.0?

Barça-Inter

Aquesta nit hi ha lluna plena

... jugarà a favor nostre?





Sabeu de que estic parlant, oi?

S'acaba el període d'inscripció i ja tenim jurat

Nota de premsa de l'Osonosfera:

Comença el compte enrere per tancar el període d’inscripció als I Premis Blocs Educatius d’Osona.

Ja s’acosta el dia. El dia 30 d’abril es tanca el període d’inscripció pels Premis Blocs Educatius d’Osona, organitzat per l’Osonosfera. Així doncs, per aquells que no ho hagin fet, fins aquest divendres a les 20 h encara tenen temps per adherir-se al concurs. L’Osonosfera pretén promoure la creació i manteniment del bloc com a eina de comunicació en un dels camps que creiem més necessaris: l’educació. Els premis estan dividits segons categoria. Es divideixen en primer i segon premi, un per a cada categoria:
1r classificat en cadascuna de les categories: val de 800 euros en material informàtic, electrònic o serveis.
2n classificat en cadascuna de les categories: val de 400 euros en material informàtic, electrònic o serveis. Els vals son per consumir en establiments membres de l'associació TICosona, no es podrà bescanviar el val per diners en metàl·lic.

El jurat estarà format per :

- de l'Osonosfera.cat la seva presidenta, Adriana Barba

- de TIC Osona, Meritxell Cos

- del Consell Comarcal d'Osona el Conseller de noves tecnologies, Carles Banús

- de ll'Ajuntament de Vic la dinamitzadora de VicJove, Tam Barranqueras

- de l'Associació STIC.cat la presidenta Trina Milán

- i també compte amb el responsable a la Catalunya Central de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya Jordi Casals

La decisió presa per aquest jurat és farà pública el dia 12 de juny de 2010 durant l’entrega de premis. Abans però, l’1 de juny els concursants seran informats sobre quins han estat els finalistes en cadascuna de les categories. Parlar de blocs és parlar de comunicació, així que es valorarà especialment l’us del bloc com a eina de comunicació i d’aprenentatge i la interactivitat que es genera mitjançant els comentaris. També es tindrà en compte la periodicitat de publicació, el disseny, funcionalitat, llegibilitat i l’us de diferents plataformes. Per exemple, vídeos, podcast…qualsevol eina que reforci el contingut.

Recordeu que els blocs encara es poden inscriure al bloc dels premis http://premisblocseducatius.blogspot.com/

Dibuixant a un astrònom

El dia abans de Sant Jordi el setmanari Osonacomarca va celebrar el seu cinquè aniversari. Tenia l'exemplar voltant per casa i el vaig estar fullejant, però una noticia em va passar desapercebuda.

Ha calgut un comentari en un bloc per tal que m'hi fixés i, malgrat hagués estat més adient adjuntar aquest post amb les meves recomanacions de llibres per Sant Jordi, més val fer-ne ressò un xic tard que mai.

Si per aquí rememorem el 40 aniversari de l'Apollo 13 i seguim amb interes un concurs per anar a Rapa Nui a veure un eclipse, seria ridícul que deixes de comentar la presentació d'aquest llibre que té per títol "Petita història de Josep Pratdesaba i Portabella".

Torno a confessar que (encara) no l'he llegit, però la figura del protagonista, l'astrònom osonenc Josep Pratdesaba (1870-1967), el bon fer de l'il.lustradora Pilarín Bayés i el text de la néta de l'astrònom i blocaire osonenca Montserrat Viver Pratdesaba, fan que el pugui recomanar amb garanties.

Seria a més imperdonable que no en fes referència quan enguany es commemora el centenari de l'observatori que Pratdesaba va construir a Vic. Durant el 2010 es faran diversos actes i la Montse Viver n'ha fet un bloc per tal que ho podem anar seguint.
Crec que val la pena estar-ne al cas, no? no en tenim gaires d'osonencs que tinguin un crater a la lluna amb el seu nom.

Misión eclipse, ... ho té difícil el jurat

Conec en Xevi des de fa temps, compartim una colla d'amics que ens agrada anar de tant en tant a fer el que ara se'n diu turisme rural i abans en dèiem anar a una casa de pagès.
Recordo algunes d'aquestes sortides en que teníem una nit sense núvols i ens estiràvem tots a l'aire lliure mirant les estrelles i deixaven que en Xevi ens anés alliçonant sobre el que estàvem veient.

Com que és complicat quedar amb tots vosaltres per anar un cap de setmana a un indret on es vegi el cel estrellat el millor és que el voteu i així podreu gaudir de les seves explicacions des de l'Illa de Pasqua.
I tranquils, que si persisteix amb el seu defecte professional de posar deures, n'hi ha prou amb no fer-li cas. ;-)

Aquesta setmana els vídeos van sobre fer la maleta per anar a Rapa Nui. A ell l'hi ha sortit un vídeo molt simpàtic i xulo.



Si seguim amb la mateixa tendència en les votacions, li tocarà quedar nominat altra vegada i segurament junt a la Sara Odriozola.
La Sara no li ha posat les coses fàcils i ha fet una delícia de vídeo. Ho tindrà molt difícil el jurat.




Fins ara els vídeos de Miquel Traveria no han estat per a mi dels millors, i penso sincerament que si no fos per la xarxa que li dona suport potser l'haurien eliminat.
No obstant, el seu vídeo d'aquesta setmana és un punt. Mireu-lo i el comentem ...




Fer sortir a l'ex-concursant Eudald Jordà caracteritzat de Dr Livinsgton ha estat una genialitat. És trencador i surt de context, i a mi això m'agrada molt.

Com veureu m'ho estic passant pipa amb el concurs, cada dimecres hi ha el programa del jurat, els dijous en Xevi ens ensenya ja el seu clip, els divendres surten tots els vídeos i comencen les votacions, el dissabte faig post, el diumenge vaig mirant com van les votacions i al dilluns veurem com queda tot, a més de tenir el post de'n Jaume.
I pel mig comentaris, tertúlia i xarafeig en les eines 2.0 dels concursants.

Per votar aquí.

Sant Jordi blocaire

Quan la veritat es monopolitza,

quan hi han pocs llocs on mirar,

quan es fa fosc i l'aire s'enrareix,

és aleshores quan

cada bloc esdevé una finestra oberta
cada post una llum encesa

cada blocair@ un Sant Jordi
i cada comentari una rosa.





Que tingueu una bona diada!

Blocs i llibres

Haver-ho titulat blogs and books també quedaria bé, no?

Va vinga que s'acosta Sant Jordi i toca recomanar llibres. Us en referenciaré dos. Cap dels dos els he llegit (encara) en el moment d'escriure aquest post i abans que em retragueu aquest fet, passo a explicar-vos el plantejament que em porta a referenciar-los.

Els blocs poden ser una eina transversal que s'avenen molt bé amb els llibres, o al reves, els llibres són una eina transversal que s'avenen molt bé amb els blocs.

Per il.lustar-ho passem al primer exemple del dia,


100 MITES DE LA CIÈNCIA de Daniel Closa, autor també del bloc Centpeus. Ara hauria d'explicar una mica el perquè aquest llibre és un exemple de la tesi que he postulat al principi i tal, però com ja us he dit abans (encara) no l'he llegit i això em serveix com a excel.lent excusa per estalviar-me aquesta feina. El que si que em llegeixo cada dia son els post del bloc i això, junt a que penso que creure en mites és més aviat una excusa per no voler buscar la veritat, fan que m'atreveixi a referenciar-lo.

100 mites .... segur que n'hi ha més d'un que jo l'he donat per bo, i vosaltres?

Seguim,



TODO VA A CAMBIAR d'Enrique Dans, autor del bloc Enriquedans.com . Per poc que estigueu ficats dins el món del dospuntzerisme n'haureu sentit a parlar d'aquest llibre i del seu autor. El títol però, va adreçat als que encara no son conscients de que és això dels 2.0.
No sempre estic d'acord amb el que diu l'Enrique en el seu bloc, però si que els seus són dels posts que més "devoro" del meu Google Reader.



I per acabar deixeu-me fer un exercici de ficció, de ficció literària. Deixeu-me posar també un llibre que no existeix i que (malauradament) no existirà mai. El poso, o millor dit me l'invento, perquè veiem com pot ser d'interessant el món blocaire i si bé aquest ja no és possible, segur que n'hi han d'altres que si que ho son, encara que estiguin per fer.

Us imagineu el llibre " Recull de posts del bloc de Miquel Martí i Pol".

Us imagineu haver-lo tingut al Google Reader?

Però bé, evitem que les llàgrimes per plorar que ja no tenim el sol, no ens deixin veure les estrelles. Que tot està per fer i tot és possible.

Misión eclipse, ... només en pot quedar un

He trigat massa en descobrir el bloc de'n Jaume Bonet ( Un dia tonto ) i saber on penjava els seus vídeos per poder enganxar-los. Em passa el mateix amb l'Ester Tarragó que encara no se on els penja. Amb en Jaume ja hem fet tard i només soc a temps de posar el seu genial clip d'acomiadament.



Aquesta setmana hem tingut xou amb els de LV doncs és van deixar les votacions obertes el dilluns i en Xevi se'n va anar a dormir salvat i és va llevar emprenyat perquè al matí tornava a estar nominat. Al seu feisbuc hi podeu seguir els esdeveniments.

El nou vídeo ha d'anar sobre les constel.lacions. En Xevi ha triat la d'Orió, ... que curiosament em resulta familiar.

No us poso el vídeo que veureu a la pàgina de LV si no una versió més estensa, una Director's Cut. Avantatges del dospuntzerisme.



Per votar i veure la reste de vídeos, aquí. El de la Sara S. (constel.lacio del Cigne) el trobo molt elegant, d'en Miquel (Óssa major) m'ha agradat que utilitzi un iPhone, de l'Ester (Orió) estan molt bé les figures de plastilina i de la Sara O. (Cassiopea) destacaria l'escenificació del mite.

Una llàstima que només en pugui quedar un.

LA VANGUARDIA 18/4/1970 Splashdown

Em va semblar interessant recrear el time-line de l'epopeia de l'Apollo 13 tal com es va viure aquí en el seu dia. Ho hem pogut veure a través de l'hemeroteca de La Vanguardia, que malgrat les limitacions de l'època, encara veig que va donar força bona informació.

També dir-vos que si teniu oportunitat de veure en DVD la pel·lícula de Tom Hanks, no deixeu de mirar-la també en la versió comentada pel mateix Jim Lovell , imprescindible pels afeccionats al tema.

Al marge del munt de problemes que van tenir, n'hi ha un de concret del qual no se'n parla gaire i que a mi sempre m'ha produït certa inquietud. Sabeu que és un Generador Termoelèctric de Radiosòtops? Jo tampoc ho se molt bé, però el LM del Apollo 13 en duia un i recordem que l'Aquarius enlloc de quedar-se a la lluna va tornar a la terra i es va desintegrar xocant amb l'atmosfera. Algunes parts van resistir i van caure al pacific.
Si cliqueu l'enllaç veureu que és un GTR i cap al final de la pàgina podreu llegir aquest fragment:

La fallada, a l'abril de 1970, de la missió Apollo 13, va produir la reentrada en l'atmosfera del mòdul lunar carregat amb un RTG, que es va cremar sobre Fiji. Contenia un RTG SNAP-27 carregat amb 44.500 curies totals, que va sobreviure a la reentrada (pel que havia estat dissenyat). Finalment va caure al oceà Pacífic, a la fossa Tonga, on roman a una profunditat d'entre 6 i 9 km. L'absència de traces de plutoni-238 en mostres d'aire i aigua de la zona indica que el contenidor segueix intacte. Aquest contenidor s'espera que romangui segellat durant uns 870 anys més.

Si en Lowell s'arriba a passar de frenada ens podia haver posat la càpsula amb material radioactiu per barret.

LA VANGUARDIA 16/4/1970 mas problemas

Salvavidas espacial
Hasta ahora los astronautas han ido utilizando
el módulo lunar, como una especie
de bote salvavidas espacial, con el consiguiente
racionamiento de agua y oxígeno.
De momento, de todas formas, las reservas
de agua y oxígeno del «LM» son abundantes.
Se calcula que hay oxígeno suficiente
para 18 horas más da las que van a estar
en .el espacio. Incluso el agua para el equipo
de refrigeración se cree que tiene un
«margen» de 12 horas sobre las necesidades
reales del vuelo de regreso a la
Tierra.
De todas formas, cuanto más comunique
la astronave con la Tierra y maniobre en
el espacio, tanto más calor generará y tanta
más agua gastará (el equipo de refrigeración
funciona evaporando agua directamente
en el vacío y, claro, este agua no
se recupera ya más). Evidentemente, este
gasto no se puede prever con exactitud.
En cuanto a la instalación de filtrado de
aire, única instalación en la cual el módulo
lunar no es autónomo, los técnicos del centro
de Tierra han indicado a los astronautas
la fabricación de un filtro «casero» elaborable
con los elementos disponibles a bordo
de la nave. Y elemento base de este filtro
improvisado es una manga del módulo que
sirve para obligar el "paso del aire desde
el «ML» al equipo filtrante del módulo de
servicios. Aparte de ello, si fuera necesario,
los astronautas disponen aún de la pequeña
reserva de oxígeno de los equipos portátiles
de los trajes espaciales.
El Papa ha pedido a todos los creyentes que recen
salvación de los astronautas *


Se purifico la atmósfera a bordo
Centro Espacial de Houston, 15. — El
astronauta Fred Haise ha cambiado el envase
de hidróxido de litio en el «Apolo
XIII». El resultado ha sido un inmediato
y agudo descenso de la concentración de
dióxido de carbono en ia cápsula espacial.
Antes de que se procediera a efectuar
dicho cambio los instrumentos de a bordo
indicaron un nivel de 15 milímetros de
dióxido de carbono. Poco después de ia
operación descendió a 4,6 y continúa disminuyendo.
Desde el centro 'de control se dijo a los
astronautas que no se preocuparan por el
nivel de 7,6 y que esperaran a hacer el
cambio del purificador de hidróxido de litio
hasta que. el nivel quedara establecido en
15.

Poco
después de las once de la noche GMT (24
hora española), James Lovell ha llamado
al centro de control de Houston indicando
que tenía problemas con una batería eléctrica
del «Acuario», el módulo lunar.
La batería se está calentando muy rápidamente,
al parecer.
Los controladores han advertido a los astronautas
que estaban investigando las causas
y haciendo todo lo posible por arreglar
la situación.
El peligro del sobrecalentamiento del «Apolo
XIII» se temía desde ayer, puesto que
la escasez de agua para mantener frío el
módulo podía hacer que el calor del sol
y la velocidad del vehículo subieran la"temperatura
a bordo.
El aviso de Lovell es más significativo
desde el momento en que las comunicaciones
por radio se habían limitado al mínimo
desde hace veinticuatro horas también
por escasez de energía eléctrica.

LA VANGUARDIA 15/4/1970 portada

Pagina 2,3 i 4 100% publicitat.





Los tres astronautas norteamericanos,
que han estado al borde del desastre en el espacio, han
iniciado el regreso a la Tierra en su nave averiada.
Dos de ellos, el comandante de la misión, Jim Lovell, y
Fred Haise, ambos padres de familia, han ocupado el módulo
lunar. El tercer astronauta, Jack Swigert, sigue todavía i
en la nave de mando a la cual va unida el módulo lunar.
Todas las luces que no son esenciales han sido apagadas
y los astronaulas descansan para mantenerse en forma
ante la prueba que les espera.
Después de producirse el misterioso fallo en el sistema
eléctrico y del escape de oxígeno que se registró anoche en
la nave de mando «Apolo XIII», se enfrentan con el más
azaroso viaje de regreso a la Tierra de toda la historia de
la exploración espacial.
Mientras el «Apolo Xil!» avanza por el espacio, los astronautas
hacen girar a la nave por sistema manual con el fin
de que no esté expuesta una sola cara a la radiación solar
•durante mucho tiempo.
Esta maniobra se hace generalmente por sistema automático
pero los astronautas están tratando de ahorrar toda
la energía que sea posible para la entrada en la atmósfera.
Los astronautas se proponen utilizar un poco de su precioso
combustible a las 03.38 de la madrugada (hora española),
para situarse en un camino que les permita descender
en el Pacífico.

Houston, we've had a problem ...

LA VANGUARDIA 12/4/1970 Apollo XIII

Las reducciones en el proyecto «Apolo». Sin embargo, a pesar de todos los esfuerzos de la NASA, tampoco él proyecto «Apolo» pudo escapar completamente de la quema: los diez alunizajes inicialmente previstos fueron reducidos a nueve, al tiempo, que el programa de construcción de una estación espacial se ha visto también sustancialmente modificado. Además, el pretendido ritmó inicial de tres o cuatro vuelos lunares al año ha descendido hasta solamente dos. El «Apolo XIII», es, -por lo tanto, al mismo tiempo la primera y la penúltima misión lunar de 1970. La situación en este momento no es desesperada, pero tampoco brillante: el mantenimiento de los programas «Apolo» y «Post-Apolo» (nombre este último que por el momento no corresponde a ningún proyecto completamente estructurado) ha exigido todavía más sacrificios: el proyecto «Viking, de descenso en Marte, parece estar en serio peligro; la casa Grumman recibió hace pocos meses la orden de no continuar adelante con sus estudios de vehículos lunares.



Otros tres hombres con
destino a la Luna

Darnos a continuación unos someros datos
biográficos de los astronautas que tripulan
el «Apolo-XIII» en la hazaña del tercer viaje
realizado por el hombre a la Luna.
JAMES LOVELL
Dieciséis meses después de su primer viaje.
James Lovell vuelve a la Luna, pero
ahora podrá poner su pie en ella.
En diciembre de 1968, Lovell. que cuenta
ahora 42 años, formó parte de la primera
expedición planetaria, al quedar el Apolo en
órbita lunar.
En aquel viaje acompañaban a Lovell Frank
Borman y Williams Anders. El primero ya
había sido compañero en otro viaje espacial
el «Gemini VIl».
Casado con cuatro hijos, James Lovell
tiene varios récords como astronauta, profesión
sobre la que actualmente gira su vida,
aunque él ha asegurado que éste será su
último viaje espacial.
Además del último es el cuarto. Después
del «Gemini VIl» y antes del «Apolo VIII»
también fue tripulante del «Gemini XII»,
acompañando a Aldrin, el segundo hombre
en pisar la Luna.
Lovell, quinto ser humano que pondrá sus
pies en el satélite, es el primero en varios
sectores: número de vuelos, horas en el
espacio 572 hasta ahora y kilómetros doce
millones.
«Este será sin duda alguna mi misión más
difícil», dice añadiendo que en su decisión
de abandonar el grupo de los astronautas
influyó la gran cantidad de personas que
están preparadas para llevar a cabo las misiones.
También ha contado que pudo influir en
su decisión de llamar «Acuario» al módulo
lunar, dándole el nombre de una constelación,
el hecho de que por las noches, de
pequeño, trabajaba en astronomía en compañía
de Marylin, que sería luego su esposa.
Lovell nació en Cleveland, Ohio, pero estudió
en Milwaukee, Wisconsin, teniendo
como compañera de escuela a Marylin.
Luego se graduó en la Academia Naval
en 1952.
Ha sido piloto de pruebas de las fuerzas
navales y posteriormente fue instructor de
vuelo. En septiembre de 1962 fue seleccionado
por la NASA para formar parte de su
equipo de astronautas.
FREO HAISE
El servicio militar significó el cambio de
rumbo en la vida de Fred Haise, que será
el sexto hombre en pisar la Luna.
Siempre le había gustado el periodismo
e incluso fundó una revista en el colegio,
mientras estudiaba el bachillerato.
Luego trabajó para el «Biloxi Daily Herald
» durante algún tiempo. Biloxi es la ciudad
de Mississippi donde nació.
Pero cuando fue movilizado se alistó en
un programa para formar cadetes de la fuerza
aérea y ahí comenzaron sus aficiones
espaciales.
Como militar, Haise ha sido piloto de
caza. Estudió en la Universidad de Oklahoma,
donde en 1959 obtuvo con premio extraordinario
su título, de ingeniero aeronáutico.
A la NASA pertenece desde años antes
de ser designado —en 1966— astronauta. Ha
trabajado en diversos centros de investigación
del organismo.

JOHN SWIGERT
Durante la guerra de Corea, John Swigert
iba a bordo de un avión que se estrelló sobre
la pista de aterrizaje y que se incendió.
El se salvó.
Cuando los tripulantes del «Apolo I» perecieron
en el incendio del vehículo durante
la prueba, Swigert era —como lia sido hasta
hoy mismo— un tripulante suplente.
Pero hasta ahora no ha tenido su oportunidad
para viajar al espacio. Se interesí
por la aviación desde pequeño, empezó a
los 14 años y obtuvo su título de pilota
civil a los dieciséis.
Nacido en Denver hace 38 años, Johr
Swigert, de cuyas manos dependen muchos
momentos cumbres en la «Odisea» del «Apo
lo XIII», es conocido entre sus compañeros
astronautas como un auténtico «play boy»
Es el único miembro de la tripulación que
sigue soltero, lo mismo que el hombre s
quien ha sustituido, Thomas 'Mattingly.
En su casa, decorada con un espléndido
bar y un moderno equipo estereofónico pars
escuchar música, hay fotos, dibujos y pin
turas de su pasión: los aviones.
Su segunda afición es la ingeniería ma
canica, especialidad en la que se gradúe
en la Universidad de Colorado, donde tam
bien practicó el deporte del fútbol amé
rieano. '
Mucho antes de ingresar en la NASA
Swigert ya conocía perfectamente lo:
vehículos espaciales: trabajaba en la «Nortf1
American Rockwell Cor.», empresa que l¡
NASA contrató para que contruyera los
«Apolo».
Por eso, James Lovell, comandante de la
misión, no ha dudado en la seguridad
capacidad de Swigert para pilotar el «Odi
sea».
Sobre su soltería, John Swigert dice qui
sale con algunas chicas «guapas e inteli
gentes», pero que de momento no sé ha
decidido a casarse.



PD: 10/4/2010 RM 0 - FCB 2 :-)

LA VANGUARDIA 11/4/1970, pag 19

Otra vez trayectoria híbrida
La trayectoria elegida para el «Apolo XIII» es, nuevamente, una trayectoria híbrida es decir, una trayectoria que, a diferencia de las utilizadas en los primeros vuelos lunares, no garantiza el retorno automático a la Tierra. Como se recordará, el «Apolo XI» describió una órbita de regreso libre que, en el caso de una avería en el motor principal, le hubiese llevado a circunvalar la Luna y, a continuación, de nuevo hacia la Tierra, sin que los astronautas hubiesen tenido que efectuar ninguna corrección. Indudablemente, la elección de una trayectoria híbrida entraña ciertos riesgos pero, a su vez,_ aporta también muchas ventajas: una mayor precisión, menos consumo de combustible en ¡as maniobras intermedias y un tiempo de vuelo ligeramente más corto. De todas estas características, la primera es, sin duda, la de más, importancia puesto que esta vez la puntería, va a. ser —quizá más que nunca— una cuestión de vital importancia.

Misión eclipse, entre bastidors

Em repeteixo si torno a dir que una de les coses que més m'agraden d'aquest concurs de LV és el moviment que hi ha entre bastidors, es a dir, en les eines 2.0 dels concursants.

Des que va plegar en Toni la cosa havia decaigut una mica, però darrerament hi ha tornat ha haver activitat
Em va agradar el post de la Xenia acomiadant-se en plan oscars.
En Xevi ha muntat un script per estudiar mitjançant gràfiques el comportament dels votants i ho ha penjat al seu grup del Facebook.
En Toni torna per fer una fugaç intervenció enllaçant un article sobre l'overbooking que hi haurà a l'Illa de Pasqua durant l'eclipse.
La Sara Santacana va posar un vídeo extra per avisar del que podem veure al cel aquest dies, a més de les seves opinions de l'eliminatòria d'aquesta setmana al seu bloc.

També dir-vos que algú de La Vanguardia es va mirar aquest bloc i ha enllaçat l'anterior post al peu de la pàgina de l'eliminatòria. He mirat l'Analytics i m'han portat unes vint visites fins al moment. Per si tornen a venir, una cordial salutació per a la redacció de La Vanguardia i ... d'això ... hehehehe ... les critiques que he fet al concurs estan fetes amb carinyo i esperit constructiu. :-)


Vinga, el vídeo d'en Xevi d'aquesta setmana que ha d'anar sobre una poesia dedicada a Rapa Nui. El nostre concursant preferit abraça el cantó obscur, veure'm com li va.




Qui s'ho està currant molt és la Sara Santacana, sembla com si tingués en Josh Lyman al darrere. Utilitza tots els recursos que pot i està fent una campanya molt perfecte, massa perfecte a vegades. Per això s'agraeix que es "desmeleni" una mica en aquest vídeo.




Per votar aneu aquí, teniu temps fins al dilluns a les 22:00.

Misión eclipse, àlbum de fotos.

He de dir que malgrat les critiques que li he fet, i que mantinc, el concurs de LV m'agrada i el segueixo amb interes.
Veig difícil que en Xevi arribi al final, bàsicament perquè no té penya que li doni suport directament. Som només 45 seguidors al seu grup del Facebook, poca gent si ho comparem amb els altres que tenen quantitats de tres xifres.
Els vídeos que fa estan molt bé, però no podem comptar que el jurat el vagi salvant cada setmana.

Bé, aquesta setmana els set concursants han hagut de fer un àlbum de fotos. D'en Xevi em quedo amb la foto retocada de l'Apollo XI, quina enveja com li ha quedat el muntatge d'aquesta foto. ;-)



M'ha agradat molt també el vídeo de fotos de la Sara Odriozola i el seu lleó.



Per votar i veure els vídeos dels altres concursants, cliqueu aquí.


La Vella Quaresma s'ha quedat sense potes i això vol dir que ja estem de mini-vacances.