Premis blocs educatius

Divendres passat varem tenir reunió de l'Osonosfera, hi havien temes a tractar, sobretot sobre els I Premis Blocs Educatius d'Osona.

Una vegada vista la participació que ha tingut i fent una ullada als blocs inscrits penso que si que ha estat una bona pensada fer els premis. Ens permet veure, si més no, que s'està fent a la comarca en l'ús del bloc com a eina educativa i comparar les diferents iniciatives. A més, no tothom enfoca el seu ús de la mateixa manera i veure que fan els altres sempre és didàctic.

Pel que explicaven els membres del jurat, no els ha estat pas fàcil decidir-se. En aquest apunt del bloc dels premis podeu veure la llista final de blocs inscrits. D'aquests el jurat n'ha d'acabar triant cinc finalistes per a cadascuna de les dues categories. La de blocs adreçats a menors de 12 anys i la categoria de blocs destinats a majors de 12 anys.

Aquesta mateixa setmana sabrem els finalistes i el proper dissabte dia 12 de juny es farà l'acte de lliurament dels premis, tant al primer com al segon classificat de cada categoria.

Us n'aniré informant.

Postals des d'Almeria (1)

Xavier Luri, Calar Alto per a fons de pantalla


"Hola Joan, aquest és el telescopi amb el què treballarem. Té un mirall de 2.2 metres
i una montura equatorial "

" Finalment, aquest és l'instrument que usarem, muntat al pla focal del
telescopi. Es diu CAFOS:

Té una CCD que pot funcionar en mode imatge o en mode espectrògraf.
Aquesta nit farem les dues coses: espectres de quasars i imatges per
detectar un exoplaneta. Té també un mode polarimètric però no l'usarem.

Està refrigerat amb nitrogen líquid i la temperatura de funcionament és de
-127ºC "

"... i una primícia d'aquesta nit: creiem (pendent de confirmació definitiva) que hem pogut observar les sondes Herschel i Planck, a 1.5 milions de km de la Terra al punt L2 de Lagrange Terra-Sol. "

http://gaia.am.ub.es/XLuri/HerschelPlanck.html

En Xevi a ... l'observatori de Calar Alto (Almeria)

Ei, companys! no vam poder enviar a en Xevi Luri a Rapa Nui amb la Misión Eclipse, en el seu lloc ara podem seguir a Sara Santacana a través de LV que segur ho farà molt bé.
Però afortunadament ara ja no vivim en un món 1.0 (bé, alguns encara si) i no tot s'acaba a l'acabar-se un concurs.

Resulta que ara tenim en Xevi a l'observatori de Calar Alto (Almeria) per temes de feina i m'està enviant raports sobre l'observatori i la feina que fa. Tot això donarà per escriure uns quants posts (jo em limitaré a fer cortar/pegar dels seus mails) per amanir aquest bloc i evitar aburrir als que no trobin interessants les eleccions a can Barça.

Considereu-lo un corresponsal o bé un "blocaire en practiques" , però espero que us agradin les postal des d'Almeria que ens enviarà via aquest bloc, .... mentre esperem a que s'animi a fer-ne un de propi.

Comencem:

Xavier Luri, Calar Alto per a fons de pantalla.






"Hola Joan, en aquesta primera foto pots veure en primer pla la residència dels
astrònoms, on dormim (de dia). Al fons hi ha una de les cúpules de
l'observatori.

Hi ha una mica de núvols però els astrònoms de suport diuen que escamparan
aquesta nit"

Luna Lunera

Sandro Rosell

He anat a veure la presentació de la candidatura a la presidència del FC Barcelona que ha fet a Vic el candidat Sandro Rosell.

M'ha agradat, tot i que no m'ha convençut, m'ha agradat força.

De fet, tampoc és rellevat que em convenci o no, doncs no soc soci i per tant no el puc votar. Però això no treu que els simpatitzants, que deia en Nuñez, també podem dir-hi la nostra.

Anem per parts, m'ha agradat molt la posta en escena. Està fent una campanya molt bona. Amb un sofà al més pur estil Millan-Corbacho, en Sandro ha convidat a tots els assistents que han volgut a pujar a d'alt l'escenari a fer-li les preguntes que consideressin oportunes.
Un format elegant i simple en aparença, però contundent i espectacular en resultats al permetre que el contingut del seu discurs arribi d'una manera distesa i amb molta complicitat a l'audiència.
Malgrat les aparences del format, no crec que hi hagi molt de marge per a la improvisació i més aviat diria que han dedicat forces hores a practicar amb la gent de El Terrat.
Perquè això si que ho té en Rosell, s'ho està currant molt, no tan sols coneix molt bé el club, sino que s'ho està agafant amb molta professionalitat i entrega, i això es nota. Ho transmet.

Encara que no sigueu socis, o inclús encara que no us agradi molt el futbol, us recomano que si teniu oportunitat aneu a veure una de les seves presentacions. Valen la pena, passareu una estona entretinguda i aprendreu coses del Barça que desconeixeu.
Si teniu intenció de formar part d'una candidatura a les pròximes eleccions municipals, a més és obligatori prendre'n apunts.
Veient presentacions com aquestes queden ridícules i prehistòriques les arengues que s'estilaven en antuvi.

I si ho ha fet tan bé, perquè no m'ha convençut?

A veure, hi ha un fet per a mi important. L'era Laporta ha estat increïble, de lo millor de la historia del Barça i em és impossible creure que el president no hi hagi tingut res a veure. Sandro Rosell s'ha enfrontat a Laporta i, ... buf!, costa de cedir-li la confiança.

El discurs de Rosell és coherent i ho fa bé, amb entrega, però li falta quelcom i em sembla que avui he pogut veure que és.
És fàcil dir a Osona que no s'és espanyol (sí, ho ha dit, fluixet, però ho ha dit), d'enarborar la bandera de la catalanitat en un lloc com l'Atlàntida de Vic. Però això no convenç. És maco veure al Ronaldinho fent malabars amb la pilota durant els entrenaments, però on convenç de veritat és marcant gols al Bernabeu.
Si Rosell vol acabar convencent ha de defensar els nostres colors en camp contrari, en terra hostil, allà on no puguem tenir cap dubte de a quin bàndol juga.

Les llistes d'Spotify

Fa poc l'Spotify ha creat un nou tipus de compte l'Spotify Open, que va de perles doncs ja se m'havien acabat les invitacions i em sabia greu quan hi havia amics que ho volien provar i no sabíem com.

A més aquesta setmana he activat la opció que connecta el meu espotiflais amb el feisbuc i m'ha sortit una columna a la dreta amb tots aquells amics/contactes que també ho tenen activat. Això permet de compartir les llistes que té cadascú.

Pels que no ho feu servir, l'Spotify permet crear unes llistes amb aquelles cançons que cada usuari consideri adient i compartir-les, no tan sols amb els contactes sinó amb tothom que tingui el programa.
Per exemple, una de les meves llistes: Veus

Aquesta llista la vaig crear per aglutinar cantants femenines amb veus agradables. Molts posts d'aquest bloc han estat escrits amb aquesta musica de fons. Una cosa però, és fer-te una llista per a un mateix i una altra es fer una llista de cançons que pugui tenir interes per a altra gent.

Com ha de ser una llista de cançons per tal que sigui interessant compartir?

Primer de tot hauria de tenir un criteri, no? Em sembla que la meva llista Veus compleix aquest criteri, en canvi altres que tinc no, per això les he amagades.

Segon, haurien de ser variades, de tenir més d'un autor. He refet una mica la llista eliminant algunes cançons per aconseguir equilibrar aquest punt.

Tercer, haurien de servir per a que els altres descobreixin musica, per això millor evitar temes molt suats o excessivament coneguts. Clar que això es molt, massa subjectiu com per poder aplicar-ho bé al gust de tothom.

Quart, home, estaria bé si fos una llista viva, es a dir que s'anés renovant, amb noves entrades i traient-ne algunes per no fer-la immensa.

Cinquè, ... no se, se us acut res més per fer una bona llista d'Spotify?

Colls d'ampolla

Aquest setmana El 9 nou ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Premsa ( Felicitats !!! ) i @jcomajoan , director adjunt i coordinador de l'edició digital, ha estat convidat al programa de Catradio L'internauta, que presenta Vicenç Partal.

A l'escoltar-lo descobreixo que ara es poden fer embeds i aprofito per colar una cosa nova al bloc i us facilito la feina als que vulgueu escoltar el programa.

( NOTA POSTERIOR AL POST : tenia aquí un gadget de Catradio amb el programa de L'internauta, però resulta que el molt cabró s'engegava tot sol cada vegada i era molt emprenyador. L'he tret, podeu escoltar el programa aquí)

A més, em trobo que l'altra convidada és Sílvia Colomé , la periodista de La Vanguardia.es que va presentar ... Misión Eclipse.

I ara us hauríeu de preguntar, ... això que té que veure amb els colls d'ampolla??

En un dels moments de la tertúlia els hi pregunten com estan organitzades les seves redaccions. Ambdós coincideixen bastant en dir que alimenten força les edicions digitals amb continguts provinents dels mitjans analògics. Potser LV porta més avantatge en generar continguts pensats per a formats digitals degut a disposar de més recursos, de fet la Sílvia em sembla que és cap de continguts propis digitals.

Bé, seguim. Centrem-nos en el fet que els mitjans analògics siguin els que alimenten als digitals. Això s'entén degut a que amb la seva inèrcia històrica disposen de més recursos encara.
Els mitjans analògics però, tenen moltes limitacions pròpies de cada mitjà (paper, tv,...), de manera que quan arriba un tema o contingut a la redacció s'ha d'elaborar i redactar pensant en les limitacions del mitjà. Es a dir, que passa per un coll d'ampolla.

El format digital té moltes més possibilitats, però al nodrir-se de continguts que han hagut de passar pel sedàs de l'analògic conserven aquestes restriccions al traslladar-se al mitjà digital.
De manera que acabem tenint mitjans digitals amb "ànima" analògica.

No se si m'he explicat prou bé. Miraré si per un altre post us puc posar algun exemple.

Fiasco Awards 2010

L'altre dia vaig assistir a una xerrada sobre innovació en les empreses. Per tal d'il·lustrar que la majoria de les iniciatives innovadores acaben no funcionant es va fer una petita exposició dels premis Fiasco Awards.




Aquests premis promoguts per un grup d'enginyers de Barcelona, han arribat enguany a la seva segona edició. La seva idea és la de presentar en l'àmbit de les TIC aquelles iniciatives que no han tingut èxit i sotmetre a votació popular quina d'elles és la més digna de guanyar el premi.
Les opcions candidates les poden presentar els mateixos innovadors o bé qualsevol altre persona.

En l'edició del 2009 la iniciativa guardonada va ser el Windows Vista (que no es va presentar a recollir el premi) i la segona posició va ser per SAGA un Sistema d'Administració i Gestió Acadèmica del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya (que si van anar a recollir el premi).
Tot això quedaria en no res si no s'agafa amb sentit constructiu i s'intenta aprofitar per veure perquè aquestes iniciatives no han prosperat malgrat l'esforç que hi poden haver dedicat els seus promotors.

Enguany la cosa va ser encara més espectacular. Entre els nominats hi havia el Google Wave, el DRM o el HD-DVD entre altres. Malgrat això, el guanyador de l'edició d'enguany ha estat ... l'iPad !!!.

És a dir, un producte que encara no estava al mercat, que quasi ningú havia provat i amb unes grans comandes prèvies al llançament. Malgrat tot el public del Fiasco Awards el va votar com a fiasco de l'any.
D'entrada m'ha vingut al cap el debat sobre idoneïtat de les votacions populars per internet que hem tingut darrerament en llocs com el bloc de Jaume Bonet.
Peró bé, al marge d'això el que volia destacar és l'actitud dels promotors del premi davant aquest fet. Si l'iPad funciona al mercat i no és un fiasco, aleshores posaran l'edició de Fiasco Awards 2010 entre les "cagades" TIC de l'edició del 2011.

Sens dubte una bona oportunitat per a tots d'aprofitar un fiasco aliè per adquirir coneixements.

Que creieu vosaltres, funcionarà l'iPad? o bé ja tenim un candidat al Fiasco Awards 2011?

Caixa Manlleu ja és història

Escric aquest post poc després de tornar de la darrera Assemblea General de Caixa Manlleu on s'ha aprovat la fusió amb les caixes de Sabadell i Terrassa per crear la nova Unnim Caixa.

Ha estat una assemblea on és respirava certa nostàlgia per la desaparició d'aquesta entitat osonenca i alhora també unes ganes de passar pàgina per encarar el futur.

Durant l'acte s'han aprovat els comptes del 2009 i el projecte de fusió. Han parlat el directius de la caixa amb la única intervenció de la reste dels assistents per part d' @iescudero que actuava com a representat dels treballadors i que ha donat suport a la fusió, però amb un encertat discurs on alhora recordava, reclamava i reivindicava la funció social de les caixes d'estalvi.

Finalment s'ha aprovat tot al mateix temps que anaven arribant comunicacions des de Sabadell i Terrassa que les seves caixes feien el mateix.

Ja vaig estar escrivint varis posts sobre tot aquest procés de manera que no me n'enrrotllaré gaire més.
Fa un any vaig sortir en un sorteig per participar en una assemblea de compromissaris, on em vaig presentar i vaig ser escollit per ser un dels seixanta Consellers Generals que formaven l'Assemblea General de Caixa Manlleu (càrrec no remunerat, per si algú s'ho preguntava), i que havia de ser per sis anys. Poques setmanes després s'anunciava i començava el procés de fusions.

Amb l'aprovació de la fusió deixo de ser Conseller General. Poques persones poden posar al seu currículum haver format part de l'assemblea d'una entitat financera centenària i que la seva única feina hagi estat aprovar-ne el seu final.

Malgrat tot, ha estat emotiu poder ser testimoni de primera fila d'un fet de rellevància històrica per a la nostre comarca com a estat aquest.

CAMPIONS !!!

Misión eclipse, ja tenim guanyadora !!

Sara Santacana portarà el seu accent de La Segarra a Rapa Nui, moltes felicitats a la guanyadora del concurs.
Llastima que no pugui acompanyar-la Sara Odriozola. Veus, si LV tingués una edició bilingüe podrien anar-hi totes dues.

He estat molt critic amb LV durant tots els post que he anat fent. Que voleu que us digui, m'han sortit així, però si que és cert que m'ho he passat molt bé seguint el concurs.
Hi han coses que m'ha agradat i altres que crec es podrien millorar.

M'ha agradat :

- El millor de tot han estat els concursants, els seus vídeos, la seva creativitat, esforç, enginy i entrega.
- Tal com esperava al principi, m'ha agradat seguir les eines 2.0 dels concursants. Des del feisbuc de'n Xevi, l'Eudald o l'Ester, als blocs del Toni Ibañez (Toni, punyetero, vas privar-nos dels teus comentaris punyents massa aviat), el genial bloc de'n Jaume, Sara O., Sara S. , Miquel Traveria, Xenia i Juan.
- El fet que, poc o molt, s'ha fet divulgació científica. No és que jo vulgui anar de científic ara, però si que penso que és una cosa que convé molt.
- La part de comunicació 2.0 que ha tingut tot plegat.


No m'ha agradat:

- El format. Sí, el format tipus Gran Hermano, OT, ... que, malgrat donar emoció al concurs, és injust amb els esforços dels concursants i el show "eclipsa" massa el contingut.
- Les votacions populars. La opinió de molta gent serveix per escollir la millor opció quan tothom col·labora amb el mateix objectiu. Quan hi han objectius "secundaris", com ara ser d'un determinat foro o localitat, la missió principal es distorsiona.
Això no treu que hagi acabat admirant la capacitat que han tingut els concursants d'aconseguir suport a la xarxa.
- Algunes errades de producció de La Vanguardia.es, com ara que es deixessin el comptador de les votacions obert, que canviessin detalls a darrera hora en la prova de la posta de sol, alguns dels seus vídeos no han quedat gaire fins, no han deixat parlar a l'Odriozola al vídeo final, ...

Malgrat tot, m'alegro molt d'haver seguit el programa i estic d'acord amb les reflexions que fa Víctor Amela ( aprofito per dir que admiro la seva feina a La Contra de LV) sobre el caràcter innovador i pioner del programa.


El concurs s'ha acabat, però des d'aquí seguirem a la intrèpida Santacana a l'Illa de Pasqua quan arribi el moment.
Jo, com que no aniré a Rapa Nui, us he posat una foto del moai de la Plaça Illa de Pasqua d'Olot que vaig fer fa uns dies.

Televisió a la carta

Aquest setmana hem sabut que el9nou.cat incorpora ja els videos del canal de televisió dels seu grup EL9TV , i a més descobreixo que també els podem incorporar als nostres bloc.
Una bona noticia que cal agrair a tots aquells periodistes que dins al seu mitjans van batallant per tal de que s'avanci en la comunicació.



Amb aquest pas el canal de televisió nodreix de contingut al mitjà digital. Un nova etapa important, però transitòria.
El vídeo que us he posat aquí com a exemple dura 32 minuts. A veure quants de vosaltres us el mirareu sencer.
Evidentment, no està pensat per aquest mitjà. Eren molt més atractius els vídeos del concursants de Misión eclipse, oi? Curtets i directes.

El seguent pas serà que el mitjà ja disposi de contingut creat en format i estructura pensat per a ser consumit en format PC o iPad, que han de ser diferents al que es feia fina ara per a la TV.
Més endavant, esperem que aviat, s'acabarà produint el fet que serà el mitjà digital qui nodrirà de contingut al canal de TV. Esperem que això sigui aviat.
Mentres la meva enhorabona a Premsa d'Osona i als que ho han fet possible.


Aprofitanrt l'ocasió, també voldria fer-me ressò de l'aparició de l'autor (i el llibre) d'una de les recomanacions que vaig fer aquí per St Jordi a TV3.





Està molt bé. Clar que les demostracions de la falsedat dels mites no estan fetes amb rigorositat científica si no més aviat amb finalitats televisives, però bé.


Malgrat tot, i ha quelcom que trontolla una mica. El vídeo dura quasi 14 minuts, ... no se si realment es demostra que el mite nº10 sigui fals (minut 10:30). Sabeu de que us parlo, oi? ;-)

Misión eclipse, la final

Senyores i senyors, ja tenim aquí la gran final de MISIÓN ECLIPSE.

Per una banda, vinguda a Barcelona des de La Segarra, tenim a Sara Santacana (web, facebook i canal de Youtube) que ha arribat a la final quasi sense despentinar-se gracies a la passejada triomfal que ha tingut en les votacions populars. Zero vegades nominada i amb unes ganes boges d'anotar una nova eclipsi al seu currículum d'observacions.

Per l'altre cantó, tenim a Sara Odriozola, una basca a Madrid (bloc, facebook i canal a Vimeo). Curtida en diverses nominacions, ha hagut d'anar eliminant a tots els altres concursants amb els que s'ha enfrontat davant del jurat.

Totes dues han estudiat comunicació i volen anar a l'Illa de Pasqua amb La Vanguardia i Shelios per explicar-nos l'eclipsi total de sol que s'hi produirà el proper mes de juliol.

Qui guanyarà?

Mirem de moment els vídeos de la darrera prova, on han de fer una entrevista.





No faré valoracions del vídeos, de fet com que penso que totes dues ho fan molt bé he decidit que no en votaré a cap.

Molta sort a les dues i moltes gracies per haver fet un concurs tan entretingut.

Misión eclipse i l'accent de La Segarra

Tenim ja les dues finalistes per anar a Rapa Nui, podeu veure aquí el vídeo on el jurat decideix.

En aquest darrer vídeo ha sortit un tema que s'havia quedat amagat en segon terme des de que l'Eudald Jordà ens va ensenyar els "verdes pastos" amb un imponent accent del Ripollès.
El jurat recomana a la Sara Santacana que millori la seva vocalització per dissimular el seu "accent de La Segarra".

Jo que voleu que us digui, sense creure que s'hagi fet amb cap mala intenció, però a mi m'ha fet recordar aquelles declaracions fetes fa poc per l'ex-president Pujol on deia que a la gent que sobresortia en algunes disciplines se'ls pressionava per tal que dissimulesin la seva catalanitat.

A veure, és cert. A mi també m'agrada més la "vocalització" de l'Odriozola. Té un castellà molt maco i fluid, d'aquells que dona gust escoltar-lo. En canvi a la Santacana , malgrat l'esforç que pugui fer, "l'accent de La Segarra" li surt de dins i li fa perdre capacitat de comunicació al parlar en castellà. Crec que si la Santacana pogués concursar en català estarien, en aquest aspecte, més en igualtat de condicions.
Tot i així m'agradaria que la Sara de La Segarra fes punyetero cas del jurat i deixés anar tantes catalanades com li vinguin de gust, sobretot si va a Rapa Nui.

Per altre banda no vull caure en l'error de fer una confrontació lingüística del tema, ni molt menys política perquè no és això. El problema no és de les Sares, ni dels idiomes, si no de La Vanguardia.
Em sembla bé que aquesta capçalera opti pel castellà i està en el seu dret de voler arribar a molta més gent en un intent globalitzador, però cal ser conscient que això pot portar a una impermeabilització amb el seu entorn proper, i ha de ser feina seva buscar solucions per evitar que això no passi, no pas de l'entorn local de renunciar a la seva esencia.
Si, la Santacana té un accent massa local, però és que l'Odriozola també té el seu propi accent local que tan ens agrada.

És esnobisme creure que hem de renunciar a ser nosaltres mateixos per ser més globals. En certa manera tot això em fa recordar allò que parlàvem l'altre dia.

De totes maneres encara no tinc clar a quina de les dues votaré, ni quina d'elles crec que guanyarà. Haurem d'esperar a veure els darrers vídeos perquè totes dues es mereixen anar a l'Illa de Pasqua.

Misión eclipse, vota a ... ¿?

La cosa segueix emocionant.

Pels que no seguiu el grup del Facebook que vaig fer per donar suport a en Xevi, us faré cinc cèntims de com està el pati aquesta setmana ara que ell ja ha estat eliminat.
LV va donar al principi una llista a cada concursant amb els proves que havien de fer cada setmana, de manera que podien anar avançant feina amb el risc que si eren eliminats el seu treball no seria publicat. Per aquesta setmana el tema era:

"La retransmisión: los concursantes deberán retransmitir una salida o una puesta de sol"

Si us vareu fixar en el darrer vídeo de LV del dimecres 28, el jurat va demanar que la posta/sortida del sol s'havia de fer en una sola presa, es a dir com un fals directe. El plantejament no és dolent, doncs imita molt bé el que serà l'eclipse a Rapa Nui. Però aquest petit canvi en la prova és una putadeta pels concursants que ja tenien fet el vídeo.
La Sara Odriozola es va llevar aviat el dijous 29 i ens va gravar aquest vídeo que s'ajusta perfectament al que demanava el jurat.



En Miquel Traveria va fer (ja tenia fet?) un muntatge interessant utilitzant dues càmeres i la Sara Santacana havia organitzat una trobada d'amics en un indret de la Segarra per veure una posta de sol el passat dimarts 20 d'abril. Molt ben fet, però allunat-se del concepte d'una sola presa que va demanar el jurat a darrera hora.

Vistos els vídeos el pronostic que jo ja vaig fer divendres va ser:

"Sara O. tindrà menys vots, però serà salvada pel jurat. Per tant aquest cap de setmana tindrem una autentica "guerra de xarxes" entre en Miquel i la Sara S. Qui quedi nominat perdrà davant de l'Odriozola dimecres que ve."

En Miquel i la Sara S., que fins ara havien viscut tranquils gracies als vots que els proporcionaven les seves xarxes de suport, per fi veuen les dents al llop i efectivament hi esta havent una cursa frenètica de vots durant el cap de setmana que durarà fins al dilluns a les 22:00.

Per votar aquí. Jo, confiant en la meva predicció i volen una final entre les dues Sares he votat a Sara Santacana.

En Xevi segueix publicant al feisbuc les gràfiques de les votacions. Aquí teniu un parcial al diumenge.

iPad

Sabeu què és un iPad?


No, no en tinc cap encara. Les fotos han estat una gentilesa de @jcomajoan . Gràcies Josep!

Però per tal que ens quedi clar a tots, torno a recórrer a la millor vídeo-explicadora del món mundial, la simpàtica Carolina.

I així mentre ens enterem què és aquesta nova joguina d'Apple, dono resposta a les moltes sol·licituds que demanàveu que ella tornés a sortir pel bloc.
De fet, no n'he rebut cap de sol·licitud, però ... oi que s'explica bé?



.. i a més per partida doble, ala!



De cafeteres en vaig comprar una, d'això ja veurem.