29/06/2010
26/06/2010
24/06/2010
... i el compostador?
Bé, gracies per l'interes. El compostaire, per cert, també bé.
Bé però amb matisos. Fa poc vaig tenir la visita del tècnic municipal per veure com anava tot plegat. Va quedar satisfet, potser més que jo doncs ja porto sis mesos amb el tema i en cara no he tret compost. Em va dir que paciència, que anem bé, ho podem millorar, però que vaig per bon camí.
A veure, alhora de compostar cal diferenciar la matèria orgànica que s'hi tira en dos tipus:
- Matèria humida. Són les restes de la cuina, la gespa del jardí, tot allò amb un alt grau d'humitat.
- Matèria seca. Són les fulles que han caigut, les branques del arbres tallades, plantes seques.
Per anar bé, cal una part de seca per tres d'humida. La seca en segones quines èpoques de l'any costa de tenir-ne. Però és important, doncs dona estructura a tota la matèria que hi ha dins el compostador, creant espais buits i fent que tinguem una degradació aeròbica, enlloc d'una putrefacció anaeròbica, que és el que fa pudor.
Jo per aconseguir matèria seca he optat per deixar branques i fulles al sol durant uns dies abans de tirar-les dins el compostador.
L'altre tema que vam debatre va ser l'estructura del compostador. Jo tinc 4 mòduls formant una L. Pel forat de d'alt hi vaig tirant la matèria, amb l'esperança d'anar recollint per sota, però no acaba de tenir temps per compostar.
De cara a l'any que bé em sembla que el desmuntaré i faré dos cubiculs. Quan un estigui ple, el deixaré reposar uns mesos, mentre vaig omplint l'altre.
Ja veurem, de moment tan sols és una idea.
Si voleu més informació sobre el compostatge us deixo aquest enllaç de l'ajuntament de St Bartomeu del Grau.
Bé però amb matisos. Fa poc vaig tenir la visita del tècnic municipal per veure com anava tot plegat. Va quedar satisfet, potser més que jo doncs ja porto sis mesos amb el tema i en cara no he tret compost. Em va dir que paciència, que anem bé, ho podem millorar, però que vaig per bon camí.
A veure, alhora de compostar cal diferenciar la matèria orgànica que s'hi tira en dos tipus:
- Matèria humida. Són les restes de la cuina, la gespa del jardí, tot allò amb un alt grau d'humitat.
- Matèria seca. Són les fulles que han caigut, les branques del arbres tallades, plantes seques.
Per anar bé, cal una part de seca per tres d'humida. La seca en segones quines èpoques de l'any costa de tenir-ne. Però és important, doncs dona estructura a tota la matèria que hi ha dins el compostador, creant espais buits i fent que tinguem una degradació aeròbica, enlloc d'una putrefacció anaeròbica, que és el que fa pudor.
Jo per aconseguir matèria seca he optat per deixar branques i fulles al sol durant uns dies abans de tirar-les dins el compostador.
L'altre tema que vam debatre va ser l'estructura del compostador. Jo tinc 4 mòduls formant una L. Pel forat de d'alt hi vaig tirant la matèria, amb l'esperança d'anar recollint per sota, però no acaba de tenir temps per compostar.
De cara a l'any que bé em sembla que el desmuntaré i faré dos cubiculs. Quan un estigui ple, el deixaré reposar uns mesos, mentre vaig omplint l'altre.
Ja veurem, de moment tan sols és una idea.
Si voleu més informació sobre el compostatge us deixo aquest enllaç de l'ajuntament de St Bartomeu del Grau.
21/06/2010
Estiu
Ara és el temps d'estimar pels camins,
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.
Ara és el temps de seure pels carrers
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l'escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d'arribar
i passen i s'allunyen
una mica porugues.
Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
temps de cantar tot treballant
a ple sol
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l'esforç
i la monotonia de la feina i del viure.
Ara és el temps de passejar amb les nenes
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls de lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l'amplia carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest al cap
i envejant la muller dels que passen.
Ara és el temps de les dones que cusen
a la penombra de les entrades
i s'adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.
Ara és l'estiu,
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.
"Les quatre estacions. Estiu." El poble (1966)
de Miquel Martí i Pol.
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.
Ara és el temps de seure pels carrers
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l'escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d'arribar
i passen i s'allunyen
una mica porugues.
Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
temps de cantar tot treballant
a ple sol
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l'esforç
i la monotonia de la feina i del viure.
Ara és el temps de passejar amb les nenes
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls de lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l'amplia carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest al cap
i envejant la muller dels que passen.
Ara és el temps de les dones que cusen
a la penombra de les entrades
i s'adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.
Ara és l'estiu,
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.
"Les quatre estacions. Estiu." El poble (1966)
de Miquel Martí i Pol.
20/06/2010
Entorns educatius ( i II )
L'educació dels nens no és responsabilitat de les escoles, sinó dels pares.
Fa temps que tinc més o menys clar que la canalla és mouen en tres entorns educatius diferents, tres llocs on aprenen.
Per una banda l'entorn familiar, peça clau i pal de paller de l'educació, moltes vegades excessivament protector i on és pot fallar massa fàcilment.
Després tenim l'escola, que té sobretot la funció de garantir l'adquisició d'uns coneixements mínims. Els nens, punyeteros, aprenen ràpid que, any rera any, els mestres passen i la vida segueix.
L'entorn social. Aquí hi podem posar tota la resta, els amics, el carrer, la tele, .... És amb els seus cants de sirena el més llaminer i alhora el més dur. També és, tinguem-ho clar, el que acabarà guanyant, doncs sempre arriba un dia en que deixem l'escola i abandonem la llar materna per abordar la societat que ens envolta.
De tots tres la canalla en reben lliçons i models a seguir. Crec jo que una de les principals causes de fracas educatiu (problemes personals específics al marge) és la estanqueïtat entre els tres entorns.
Quan una canalla percep que els tres entorns tenen cadascun les seves normes diferents i no estan interrelacionats, aleshores comencen a sortir problemes degut a que acabem obligant-los a que hagin d'escollir-ne un. Quin creieu que té les de guanyar?
Hi han recursos que ens permeten trencar aquest aïllament entre els diferents entorns i mostrar a la canalla que l'esforç a l'escola serveix per a alguna cosa. La tasca que fan les ampes i les seves activitats com ara les festes de finals de curs en són un de molt important.
Un altre recurs també poden ser els blocs de les escoles, que permeten dur a casa d'una manera àgil continguts i experiències pròpies dels centres educatius.
La Terrassa d'El9TV, a partir del minut 11:00
Fa temps que tinc més o menys clar que la canalla és mouen en tres entorns educatius diferents, tres llocs on aprenen.
Per una banda l'entorn familiar, peça clau i pal de paller de l'educació, moltes vegades excessivament protector i on és pot fallar massa fàcilment.
Després tenim l'escola, que té sobretot la funció de garantir l'adquisició d'uns coneixements mínims. Els nens, punyeteros, aprenen ràpid que, any rera any, els mestres passen i la vida segueix.
L'entorn social. Aquí hi podem posar tota la resta, els amics, el carrer, la tele, .... És amb els seus cants de sirena el més llaminer i alhora el més dur. També és, tinguem-ho clar, el que acabarà guanyant, doncs sempre arriba un dia en que deixem l'escola i abandonem la llar materna per abordar la societat que ens envolta.
De tots tres la canalla en reben lliçons i models a seguir. Crec jo que una de les principals causes de fracas educatiu (problemes personals específics al marge) és la estanqueïtat entre els tres entorns.
Quan una canalla percep que els tres entorns tenen cadascun les seves normes diferents i no estan interrelacionats, aleshores comencen a sortir problemes degut a que acabem obligant-los a que hagin d'escollir-ne un. Quin creieu que té les de guanyar?
Hi han recursos que ens permeten trencar aquest aïllament entre els diferents entorns i mostrar a la canalla que l'esforç a l'escola serveix per a alguna cosa. La tasca que fan les ampes i les seves activitats com ara les festes de finals de curs en són un de molt important.
Un altre recurs també poden ser els blocs de les escoles, que permeten dur a casa d'una manera àgil continguts i experiències pròpies dels centres educatius.
La Terrassa d'El9TV, a partir del minut 11:00
17/06/2010
La xerrada de'n Pitu ( I )
Durant el transcurs de la setmana m'han vingut al cap algunes de les coses que va dir en Pitu Martinez en la xerrada que va fer durant l'entrega dels I Premis Blocs Educatius d'Osona, bàsicament perquè eren coses que ja m'hi havien passat pel cap abans.
No soc capaç de recordar tota la ponència que va fer, però si que us en voldria destacar unes pinzellades.
Va parlar d'educació evidentment, i va fer referència als models educatius que van proliferar al nostre país abans de la guerra civil. Jo no en soc coneixedor d'aquests models, però si que he llegit que eren molt avantguardistes i dignes d'estudi. Va referenciar-los tot dient que aquella gent tenia mètodes avançats, malgrat disposar de recursos molt primaris. Avui la xarxa ens dona recursos molt avançats que no funcionaran si no apliquem els mètodes adequats.
De poc serviran les pissarres electròniques si les utilitzem de la mateixa manera que si tinguéssim un guix al dits.
També va parlar de "sherpes". Potser podríem trobar-hi una altra paraula més adequada, però el concepte em va agradar. Fa referència a que el mestre enlloc de ser el posseïdor de la veritat absoluta, esdevé un guia que acompanya i mostra el camí que l'alumne ha de recórrer amb el seu propi esforç.
Un món complicat aquest de l'ensenyament. Recordem però, que a més de la generació d'educadors que va quedar malmesa per la guerra i el feixisme, no fa pas molt n'hi va haver una altre de fornada de mestres que, educats dins la doctrina de la dictadura, van entrar en la facultat de magisteri amb la convicció de que ells ho havien de fer, i ho van fer, diferent.
Ara hi ha el repte d'un canvi tecnològic que amplia fins a horitzons desconeguts les possibilitats dels recursos emprats en educació i jo, com sempre que em pregunten sobre aquest temes, el primer que faig abans d'opinar és preguntar : "D'això que hi diuen els mestres?". Escoltem-los doncs, són els que més hi entenen.
No soc capaç de recordar tota la ponència que va fer, però si que us en voldria destacar unes pinzellades.
Va parlar d'educació evidentment, i va fer referència als models educatius que van proliferar al nostre país abans de la guerra civil. Jo no en soc coneixedor d'aquests models, però si que he llegit que eren molt avantguardistes i dignes d'estudi. Va referenciar-los tot dient que aquella gent tenia mètodes avançats, malgrat disposar de recursos molt primaris. Avui la xarxa ens dona recursos molt avançats que no funcionaran si no apliquem els mètodes adequats.
De poc serviran les pissarres electròniques si les utilitzem de la mateixa manera que si tinguéssim un guix al dits.
També va parlar de "sherpes". Potser podríem trobar-hi una altra paraula més adequada, però el concepte em va agradar. Fa referència a que el mestre enlloc de ser el posseïdor de la veritat absoluta, esdevé un guia que acompanya i mostra el camí que l'alumne ha de recórrer amb el seu propi esforç.
Un món complicat aquest de l'ensenyament. Recordem però, que a més de la generació d'educadors que va quedar malmesa per la guerra i el feixisme, no fa pas molt n'hi va haver una altre de fornada de mestres que, educats dins la doctrina de la dictadura, van entrar en la facultat de magisteri amb la convicció de que ells ho havien de fer, i ho van fer, diferent.
Ara hi ha el repte d'un canvi tecnològic que amplia fins a horitzons desconeguts les possibilitats dels recursos emprats en educació i jo, com sempre que em pregunten sobre aquest temes, el primer que faig abans d'opinar és preguntar : "D'això que hi diuen els mestres?". Escoltem-los doncs, són els que més hi entenen.
origen de la foto16/06/2010
Fronts de batalla electoral
Penso jo que avui per avui una campanya electoral té tres fronts de batalla.
El primer és el cara a cara. És el més potent, però alhora el més complicat de dur a terme. És impossible que un candidat doni la mà a cadascun dels seus possibles votants, de fet ni tan sols és possible reunir-ne una quantitat significativa en un auditori.
Hi han també els col·laboradors, equips, partits, ... que poden ajudar a donar la mà, però a mesura que ens allunyem del lider a nivell jeràrquic l'encaixada de mans perd efectivitat.
El segon són els mitjans de comunicació. Aquest és, de moment, l'únic capaç d'arribar a la màxima audiència. Té, però, l'inconvenient que el missatge a transmetre passa per un intermediari abans d'arribar a qui va dirigit. Això vulguem o no, distorsiona allò que el candidat vol explicar per tal ser l'escollit. Aquesta distorsió pot ser intencionada o no i més o menys gran, però és inevitable.
El tercer front és el que es lliura a internet. Té l'avantatge del missatge directe entre emissor i receptor, el seu potencial d'audiència i l'alliberació de limitacions alhora d'elaborar el format; a més de la seva capacitat per obtenir feedbacks.
Malgrat tot aquest front segueix sent encara el més infrautilitzat. No se si perquè no hi creuen, per que els hi fa por o perquè no acaben de veure com fer-ho, però l'ús que se'n fa del mitja és més aviat tímid i secundari, i a més quasi sempre s'utilitza important les limitacions pròpies dels altres mitjans.
Es podria considera la publicitat (premsa, banners, rètols, ...) com el quart front, però vaja, jo ja començo a pensar que aquest front només serveix per transmetre un missatge: el de mireu quants diners m'han deixat per fer la campanya.
El primer és el cara a cara. És el més potent, però alhora el més complicat de dur a terme. És impossible que un candidat doni la mà a cadascun dels seus possibles votants, de fet ni tan sols és possible reunir-ne una quantitat significativa en un auditori.
Hi han també els col·laboradors, equips, partits, ... que poden ajudar a donar la mà, però a mesura que ens allunyem del lider a nivell jeràrquic l'encaixada de mans perd efectivitat.
El segon són els mitjans de comunicació. Aquest és, de moment, l'únic capaç d'arribar a la màxima audiència. Té, però, l'inconvenient que el missatge a transmetre passa per un intermediari abans d'arribar a qui va dirigit. Això vulguem o no, distorsiona allò que el candidat vol explicar per tal ser l'escollit. Aquesta distorsió pot ser intencionada o no i més o menys gran, però és inevitable.
El tercer front és el que es lliura a internet. Té l'avantatge del missatge directe entre emissor i receptor, el seu potencial d'audiència i l'alliberació de limitacions alhora d'elaborar el format; a més de la seva capacitat per obtenir feedbacks.
Malgrat tot aquest front segueix sent encara el més infrautilitzat. No se si perquè no hi creuen, per que els hi fa por o perquè no acaben de veure com fer-ho, però l'ús que se'n fa del mitja és més aviat tímid i secundari, i a més quasi sempre s'utilitza important les limitacions pròpies dels altres mitjans.
Es podria considera la publicitat (premsa, banners, rètols, ...) com el quart front, però vaja, jo ja començo a pensar que aquest front només serveix per transmetre un missatge: el de mireu quants diners m'han deixat per fer la campanya.
14/06/2010
L'ordinador de la feina
Com que de moment em costa una mica seguir parlant del Barça, deixeu-me que avui us plantegi una reflexió.
Abans, fa un temps, era normal que l'ordinador que fèiem servir a la feina fos molt millor no pas el que teníem a casa. No tan sols l'aparell, sinó també els programes.
No obstant, des de fa un temps tinc com la sensació que el món empresarial s'ha quedat una mica endarrere, almenys pel que fa a les petites empreses. Sorprèn veure quines eines fan servir en algun llocs.
El problema pot venir degut a que certs recursos gratuïts que ofereix la xarxa encara estan mal vistos i prefereixen optar per d'altres més convencionals.
Un exemple el podem tenir amb el GMail, que és molt millor que fer servir un compte amb l'Outlook.
Ara em podria trobar a alguns dels lectors del bloc que em diguin que han fet servir aquest ordinador a la feina, a veure si el de casa s'hi assembla.
Home, el de casa no, però penseu que aquest bloc està allotjat aquí.
Per cert, feliciats pels que heu col·laborat amb la candidatura guanyadora.
Abans, fa un temps, era normal que l'ordinador que fèiem servir a la feina fos molt millor no pas el que teníem a casa. No tan sols l'aparell, sinó també els programes.
No obstant, des de fa un temps tinc com la sensació que el món empresarial s'ha quedat una mica endarrere, almenys pel que fa a les petites empreses. Sorprèn veure quines eines fan servir en algun llocs.
El problema pot venir degut a que certs recursos gratuïts que ofereix la xarxa encara estan mal vistos i prefereixen optar per d'altres més convencionals.
Un exemple el podem tenir amb el GMail, que és molt millor que fer servir un compte amb l'Outlook.
Ara em podria trobar a alguns dels lectors del bloc que em diguin que han fet servir aquest ordinador a la feina, a veure si el de casa s'hi assembla.
Home, el de casa no, però penseu que aquest bloc està allotjat aquí.
Per cert, feliciats pels que heu col·laborat amb la candidatura guanyadora.
13/06/2010
12/06/2010
Acte de lliurament dels I Premis Blocs Educatius d'Osona
Vic, 12-6-2010 11:00 Sala Coll i Bardolet de l'edifici El Sucre.
Els guanyadors
P.D.: La xerrada que va fer en Pitu Martínez, responsable de projectes TAC del Departament d'Educació va estar molt bé.
Vídeo fet per Javier Leiva d'un informatiu d' El9TV.
11/06/2010
Campanya electoral Barça 2.0
Podria influenciar el fet que fa un any em vaig capficar amb "The West Wing", però us confesso que he disfrutat seguint les eleccions a Can Barça.
M'he empassat els debats, ja sigui en directe o en diferit via web, tinc els twitter, bloc i web de les candidatures controlades, així com també altres llocs independents que segueixen l'esdeveniment. He desestimat els facebooks perquè generen massa "soroll" i cada cop trobo menys interessant la premsa especialitzada. En canvi, penso que en fan una millor cobertura els mitjans més generalistes. Fins hi tot m'he apropat a veure els personatges que han vingut per la comarca.
Els dies en que hi ha debat, cervesetes i sandvitxos, talment com si d'una final es tractés. Prefereixo seguir-los a traves de l'ordinador, renunciant a la comoditat del sofà, per tal d'anar fent tweets i cops d'ull al hashtag #debat.
El que pot ser curiós és que no hi entenc gens de futbol i soc incapaç d'estar atent a un partit que no jugui el Barça.
Però que voleu que us digui, trobo molt més interessant buscar matisos a les declaracions del Benedito, rumiar per quina raó en Ferrer resta defensiu, pensar quina fissura té el programa de'n Rosell o intentar entendre que hi veuen a l'Ingla; que no pas capbussar-me en relats de ficció.
I més ara, molt més ara que tenim la web 2.0 on pots cercar respostes i detalls a tot allò que et pugui inquietar, encara que no sempre les trobes.
Dic això perquè tothom sembla partidari de fer un Barça 2.0, però ningú especifica molt bé com. Segurament perquè no ho saben. La participació ciutadana, o soci-etana, està encara a un fase molt primaria, o si no que li ho preguntin a l'Hereu. S'haurà de donar un marge d'error als que prenguin iniciatives en aquest sentit.
El Barça dospuntzero potser no sabem com és, però el dosguiósis si que l'hem vist. ;-)
Que guanyi aquell que els socis creguin que és el millor.
Visca el Barça i visca Catalunya!
M'he empassat els debats, ja sigui en directe o en diferit via web, tinc els twitter, bloc i web de les candidatures controlades, així com també altres llocs independents que segueixen l'esdeveniment. He desestimat els facebooks perquè generen massa "soroll" i cada cop trobo menys interessant la premsa especialitzada. En canvi, penso que en fan una millor cobertura els mitjans més generalistes. Fins hi tot m'he apropat a veure els personatges que han vingut per la comarca.
Els dies en que hi ha debat, cervesetes i sandvitxos, talment com si d'una final es tractés. Prefereixo seguir-los a traves de l'ordinador, renunciant a la comoditat del sofà, per tal d'anar fent tweets i cops d'ull al hashtag #debat.
El que pot ser curiós és que no hi entenc gens de futbol i soc incapaç d'estar atent a un partit que no jugui el Barça.
Però que voleu que us digui, trobo molt més interessant buscar matisos a les declaracions del Benedito, rumiar per quina raó en Ferrer resta defensiu, pensar quina fissura té el programa de'n Rosell o intentar entendre que hi veuen a l'Ingla; que no pas capbussar-me en relats de ficció.
I més ara, molt més ara que tenim la web 2.0 on pots cercar respostes i detalls a tot allò que et pugui inquietar, encara que no sempre les trobes.
Dic això perquè tothom sembla partidari de fer un Barça 2.0, però ningú especifica molt bé com. Segurament perquè no ho saben. La participació ciutadana, o soci-etana, està encara a un fase molt primaria, o si no que li ho preguntin a l'Hereu. S'haurà de donar un marge d'error als que prenguin iniciatives en aquest sentit.
El Barça dospuntzero potser no sabem com és, però el dosguiósis si que l'hem vist. ;-)
Que guanyi aquell que els socis creguin que és el millor.
Visca el Barça i visca Catalunya!
09/06/2010
Final Four
Heu pensat quina edat tindreu d'aquí a sis anys?. Bé, doncs segurament que fins aleshores no tornareu a veure unes eleccions a Can Barça, de manera que aprofiteu ara i gaudiu de l'espectacle.
Permeteu-me fer una valoració de com veig el panorama en aquest tram final, tot esperant no equivocar-me de molt.
D'entrada dir-vos que crec que els quatre candidats que juguen aquesta Final Four estan capacitats i amb ganes de sobres per ocupar la presidència , alhora no hi han dubtes de que són autèntics barcelonistes i que tots coincideixen en aspectes claus com el tema Unicef, tolerància zero amb la violència, que cal reformar l'estadi, ...
Per a mi, la diferència entre ells és l'actitud amb la que estan abordant les eleccions.
Marc Ingla. Jo diria, sense entendre-hi molt, que aquesta candidatura és la que aglutina el suport econòmic més important. Malgrat tot, per a mi, el candidat ha estat anant de més a menys.
No és va deixar veure molt durant la pre-campanya i no s'està lluint gaire en els debats.
Tot i que pugui comptar amb un equip molt potent, dona la sensació com si el seu lideratge fos més conseqüència de la conveniència de trobar una equidistància entre tots els que li donen suport. El veig com aquell davanter que no acaba de convèncer.
Jaume Ferrer. A mi em cau bé. Sense tenir-ne cap dada, jo diria que ha estat un bon directiu, que ha de ser molt bo a la porteria, vigilant les finances, com a defensa o inclús al mig del camp.
Però no el veig atacant, com la punta de referència que ha de ser un president.
Fa uns mesos si que era vàlid el plantejament d'agafar el llegat Laporta i demanar que "Si tot funciona, no canviem res". Però en Rosell ho ha capgirat tot i ara va lider.
En Jaume està perdent el partit per golejada i segueix jugant a la defensiva.
Sandro Rosell. Pot agradar o no, però se li ha de reconèixer que ha fet molt bé els deures. Ha aconseguit suports, té un equip compacte al seu darrera i ha anat a buscar al soci.
És a dir, que porta l'avantatge dels gols marcats durant el partit d'anada. Jo diria que és conscient que està guanyant i alhora que en una relliscada ho pot perdre. Per això ho mesura més tot i va amb cautela durant aquest tram final.
Agustí Benedito. Està anant de menys a més. Potser pel fet de no haver aconseguit tant suport no hagi pogut fer una pre-campanya molt lluïda, però per sort per tots va poder passar el tall de les signatures i ara està lluitant de valent en la campanya.
Ell si que té clar que està en el darrer quart i amb el marcador en contra. Juga totes les pilotes que li arriben i no en dóna cap per perduda.
En Sandro li porta molt avantatge, però l'Agustí juga per aconseguir la remuntada.
Permeteu-me fer una valoració de com veig el panorama en aquest tram final, tot esperant no equivocar-me de molt.
D'entrada dir-vos que crec que els quatre candidats que juguen aquesta Final Four estan capacitats i amb ganes de sobres per ocupar la presidència , alhora no hi han dubtes de que són autèntics barcelonistes i que tots coincideixen en aspectes claus com el tema Unicef, tolerància zero amb la violència, que cal reformar l'estadi, ...
Per a mi, la diferència entre ells és l'actitud amb la que estan abordant les eleccions.
Marc Ingla. Jo diria, sense entendre-hi molt, que aquesta candidatura és la que aglutina el suport econòmic més important. Malgrat tot, per a mi, el candidat ha estat anant de més a menys.
No és va deixar veure molt durant la pre-campanya i no s'està lluint gaire en els debats.
Tot i que pugui comptar amb un equip molt potent, dona la sensació com si el seu lideratge fos més conseqüència de la conveniència de trobar una equidistància entre tots els que li donen suport. El veig com aquell davanter que no acaba de convèncer.
Jaume Ferrer. A mi em cau bé. Sense tenir-ne cap dada, jo diria que ha estat un bon directiu, que ha de ser molt bo a la porteria, vigilant les finances, com a defensa o inclús al mig del camp.
Però no el veig atacant, com la punta de referència que ha de ser un president.
Fa uns mesos si que era vàlid el plantejament d'agafar el llegat Laporta i demanar que "Si tot funciona, no canviem res". Però en Rosell ho ha capgirat tot i ara va lider.
En Jaume està perdent el partit per golejada i segueix jugant a la defensiva.
Sandro Rosell. Pot agradar o no, però se li ha de reconèixer que ha fet molt bé els deures. Ha aconseguit suports, té un equip compacte al seu darrera i ha anat a buscar al soci.
És a dir, que porta l'avantatge dels gols marcats durant el partit d'anada. Jo diria que és conscient que està guanyant i alhora que en una relliscada ho pot perdre. Per això ho mesura més tot i va amb cautela durant aquest tram final.
Agustí Benedito. Està anant de menys a més. Potser pel fet de no haver aconseguit tant suport no hagi pogut fer una pre-campanya molt lluïda, però per sort per tots va poder passar el tall de les signatures i ara està lluitant de valent en la campanya.
Ell si que té clar que està en el darrer quart i amb el marcador en contra. Juga totes les pilotes que li arriben i no en dóna cap per perduda.
En Sandro li porta molt avantatge, però l'Agustí juga per aconseguir la remuntada.
06/06/2010
Joan Laporta
Fa un dies va venir per Vic el que per mi ha estat el Millor President de la Història del FC Barcelona a fer una xerrada a l'UVIC per tancar els actes de l'Observatori de les Eleccions Barça 2010.
Com que ho tenia aprop, m'hi vaig escapar una estona. La funció va tenir dos actes.
En el primer acte, en Jan Laporta va fer una xerrada sobre el que ha estat el Barça durant el seu mandat. Sincerament va ser una mica avorrit, que si el model del club, que si tantes copes, ... en fi, tot allò que ja sabeu de sobres. Després els estudiants van fer algunes preguntes, força innocents, que va respondre amb el mateix argumentari generalista que va fer servir durant la ponència. Es a dir, que l'interes de tot plegat és va centrar en la proximitat del personatge, ja que el contingut era de sobres conegut per tothom.
El segon acte no me l'esperava, tot i que ja em va estranyar tantes camares per un contingut tan conegut. Resulta que després va haver-hi roda de premsa.
Tothom es va despertar. En Laporta va pujar el to, va passar a la defensiva i sense canviar de ritme va començar a respondre les preguntes dels mitjans presents a la sala. Que si el Marca, que si La Sexta, TV3, Catradio, ... a més de varis mitjans de la comarca.
De fet, les nou o deu preguntes que li van fer eren quasi idèntiques. Cadascú a la seva manera li va preguntar reiteradament sobre el fitxatge de Cesc, i el president va anar contestant sempre el mateix amb paciència i condescendència.
Tot aquest desplegament de mitjans per a dir quelcom que cabria en un post i un tweet, fa que a un blocaire se li faci una mica estrany.
El món del futbol realment genera poc contingut, en canvi disposa d 'un enorme espai d'atenció entre el gran public. Espai que cal omplir, fins hi tot els dies en que no hi ha partit, no fos cas que fos ocupat per altres continguts.
La gent que hi està ficada dins aquest món n'és conscient d'això i per tant entre ells es creen aquests vincles de complicitat i condescendència.
Com que ho tenia aprop, m'hi vaig escapar una estona. La funció va tenir dos actes.
En el primer acte, en Jan Laporta va fer una xerrada sobre el que ha estat el Barça durant el seu mandat. Sincerament va ser una mica avorrit, que si el model del club, que si tantes copes, ... en fi, tot allò que ja sabeu de sobres. Després els estudiants van fer algunes preguntes, força innocents, que va respondre amb el mateix argumentari generalista que va fer servir durant la ponència. Es a dir, que l'interes de tot plegat és va centrar en la proximitat del personatge, ja que el contingut era de sobres conegut per tothom.
El segon acte no me l'esperava, tot i que ja em va estranyar tantes camares per un contingut tan conegut. Resulta que després va haver-hi roda de premsa.Tothom es va despertar. En Laporta va pujar el to, va passar a la defensiva i sense canviar de ritme va començar a respondre les preguntes dels mitjans presents a la sala. Que si el Marca, que si La Sexta, TV3, Catradio, ... a més de varis mitjans de la comarca.
De fet, les nou o deu preguntes que li van fer eren quasi idèntiques. Cadascú a la seva manera li va preguntar reiteradament sobre el fitxatge de Cesc, i el president va anar contestant sempre el mateix amb paciència i condescendència.
Tot aquest desplegament de mitjans per a dir quelcom que cabria en un post i un tweet, fa que a un blocaire se li faci una mica estrany.El món del futbol realment genera poc contingut, en canvi disposa d 'un enorme espai d'atenció entre el gran public. Espai que cal omplir, fins hi tot els dies en que no hi ha partit, no fos cas que fos ocupat per altres continguts.
La gent que hi està ficada dins aquest món n'és conscient d'això i per tant entre ells es creen aquests vincles de complicitat i condescendència.
05/06/2010
Postals des d'Almeria (i 4)
Veient les fotos que ha enviat en Xevi des de Calar Alto no me n'he pogut estar de fer-li un parell de preguntes:
- La feina a Almeria té a veure amb l'activitat docent?, o és un treball de recerca?, o ambdues coses alhora? T'ho dic perquè a l'Osonosfera estem organitzant els I Premis Blocs Educatius d'Osona i estem en ple debat sobre l'ús del bloc com a eina educativa.
- "Es una activitat docent. El "Calar Alto Academy" és un programa per que estudiants de darrers cursos d'astronomia puguin fer pràctiques en un observatori professional. Les observacions que hem fet són pràctiques de la carrera, però són de nivell professional. Per altra banda, les observacions de Herschel i Planck les aprofitarem per a feina de recerca amb Gaia ("Refinement of the Gaia orbit ephemeris by on-ground Gaia astrometry")."
- Hi ha cap estudiant que tingui bloc i postegi sobre tot això?
- "Crec que no, però no els ho he preguntat explícitament.
Pel que fa a la docència, hi ha qui té blogs públics, però fem servir més aviat eines de la universitat.
El Campus Virtual: cada assignatura té assignat un espai on es comparteixen
documents, enllaços, etc. També hi ha un forum, un plafó de missatges i eines
de missatgeria personal. A més, pots mantenir un blog personal, però és més
aviat limitadet. El software que usa és "moodle".
Per altra banda, tenim el repositori de documents, on es publiquen lliurement apunts, documents, presentacions, etc. Jo tinc publicats per exemple aquests apunts: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/9448
Ara obrirem una eina per fer cursos on-line, però encara està en proves."
"El meu company d'observació a Calar Alto, Enrique Herrero, té una excel·lent web sobre astronomia: http://www.celdenit.com/
Tornant de la observació ha penjat dos vídeos i una composició fotogràfica de Calar Alto que valen molt la pena. Les pots trobar a:
http://www.celdenit.com/observant-a-calar-alto-2/ "
- La feina a Almeria té a veure amb l'activitat docent?, o és un treball de recerca?, o ambdues coses alhora? T'ho dic perquè a l'Osonosfera estem organitzant els I Premis Blocs Educatius d'Osona i estem en ple debat sobre l'ús del bloc com a eina educativa.
- "Es una activitat docent. El "Calar Alto Academy" és un programa per que estudiants de darrers cursos d'astronomia puguin fer pràctiques en un observatori professional. Les observacions que hem fet són pràctiques de la carrera, però són de nivell professional. Per altra banda, les observacions de Herschel i Planck les aprofitarem per a feina de recerca amb Gaia ("Refinement of the Gaia orbit ephemeris by on-ground Gaia astrometry")."
- Hi ha cap estudiant que tingui bloc i postegi sobre tot això?
- "Crec que no, però no els ho he preguntat explícitament.
Pel que fa a la docència, hi ha qui té blogs públics, però fem servir més aviat eines de la universitat.
El Campus Virtual: cada assignatura té assignat un espai on es comparteixen
documents, enllaços, etc. També hi ha un forum, un plafó de missatges i eines
de missatgeria personal. A més, pots mantenir un blog personal, però és més
aviat limitadet. El software que usa és "moodle".
Per altra banda, tenim el repositori de documents, on es publiquen lliurement apunts, documents, presentacions, etc. Jo tinc publicats per exemple aquests apunts: http://diposit.ub.edu/dspace/
Ara obrirem una eina per fer cursos on-line, però encara està en proves."
"El meu company d'observació a Calar Alto, Enrique Herrero, té una excel·lent web sobre astronomia: http://www.celdenit.com/Tornant de la observació ha penjat dos vídeos i una composició fotogràfica de Calar Alto que valen molt la pena. Les pots trobar a:
http://www.celdenit.com/
04/06/2010
Finalistes I Premis Blocs Educatius d'Osona
El jurat dels I Premis Blocs Educatius d'Osona ha presentat la llista dels finalistes.
Categoria Infantil i Primaria ( 0 a 12 anys):
Som la classe dels castellers
Escola Lluçanès
Bloc d'Educació Física de l'Escola
Bloc de les Pinediques
Animals de Les Feixetes
Categoria de Secundaria i altres nivells:
Escorial: Escola Verda
Informació electrònica
L'Escorial viu la ciència
Pujarem la tristesa dalt les golfes
Taller de weblogs. UVIC
Enhorabona als finalistes!!
El proper dissabte 12 de juny a les 11 del matí és farà a Vic (edifici el Sucre, sala Coll i Bardolet) l'acte d'entrega de premis on s'anunciaran els guanyadors.
Categoria Infantil i Primaria ( 0 a 12 anys):
Som la classe dels castellers
Escola Lluçanès
Bloc d'Educació Física de l'Escola
Bloc de les Pinediques
Animals de Les Feixetes
Categoria de Secundaria i altres nivells:
Escorial: Escola Verda
Informació electrònica
L'Escorial viu la ciència
Pujarem la tristesa dalt les golfes
Taller de weblogs. UVIC
Enhorabona als finalistes!!
El proper dissabte 12 de juny a les 11 del matí és farà a Vic (edifici el Sucre, sala Coll i Bardolet) l'acte d'entrega de premis on s'anunciaran els guanyadors.
03/06/2010
Postals des d'Almeria (3)
Xavier Luri, des de Calar Alto per a fons de pantalla
"Hola de nou Joan,
hem acabat les observacions i torno a BCN. T'envio aquí algunes fotos més.
La primera sóc jo sota el telescopi de 3.5m. Com pots veure és una mica gran :-) Aquest no l'hem usat, tot i que ens hagués agradat, però està molt demandat"
"Aquesta és una vista des de dalt del telescopi de 3.5m. Podeu veure que els 17 que formem el grup d'observació estem pujats a dalt i no li suposa molt problema: només el mirall pesa 12 tones, i tot el telescopi unes 250. Tot i el pes, es mou com amb una suavitat i precisió impressionants"
"Hola de nou Joan,
hem acabat les observacions i torno a BCN. T'envio aquí algunes fotos més.
La primera sóc jo sota el telescopi de 3.5m. Com pots veure és una mica gran :-) Aquest no l'hem usat, tot i que ens hagués agradat, però està molt demandat"
"Aquesta és una vista des de dalt del telescopi de 3.5m. Podeu veure que els 17 que formem el grup d'observació estem pujats a dalt i no li suposa molt problema: només el mirall pesa 12 tones, i tot el telescopi unes 250. Tot i el pes, es mou com amb una suavitat i precisió impressionants"
02/06/2010
Marc Ingla
Ja s'ha acabat el termini de presentació de les signatures per optar a ser candidats a la presidència del FC Barcelona.
Si no hi han sorpreses en les verificacions, han passat Sandro Rosell, Marc Ingla, Jaume Ferrer i Agustí Benedito.
Aquest dilluns va ser a Vic en Marc Ingla i va fer una xerrada a l'UVIC, en el marc de xerrades que organitzen per l'Observatori de les Eleccions Barça 2010. Jo desconeixedor del fet fins que ho vaig llegir al twitter no vaig poder anar-hi i per tant no us puc donar la meva opinió sobre el candidat. Després va fer una entrevista a El9TV que quan estigui disponible us afegiré al peu del post.
Si que voldria comentar-vos un parell de detalls d'aquesta candidatura que ha aconseguit aglutinar gran quantitat de "poder fàctic" al seu voltant.
La primera és sobre el seu twitter @marcingla . Si us fixeu en els tweets veureu que acaben en EC i si busqueu en trobareu algun que acaba amb MI. Tinc entès que això es degut a que han volgut diferenciar quan el tweet ha estat fer per l'Equip de Campanya i quan ha estat fet pel propi Marc Ingla. Trobo que és una bona iniciativa doncs emprenya molt quan et volen donar gat per llebre al twitter i resulta que qui està piulant no és l'autentic titular, sinó un col·laborador. A més, s'acaba notant.
No obstant, tinc els meus dubtes que la formula usada sigui la millor. Em sembla que seria més adient fer servir dos comptes, una per l'EC i una altra per MI, i si convé que l'un retuiteji l'altre.
L'altre cosa que volia comentar és que estic seguint la campanya i s'està generant molt "soroll" en els mitjans 2.0. És a dir, que si segueixes els candidats hi han molts eslògans, frases fetes i bla, bla, bla ... que en el món analògic poden ser útils però aquí cansen molt.
És per això, que en mig de tot aquest "soroll", hi ha hagut una piulada de l'equip d'Ingla que m'ha agradat.
Han filtrat aquest document
M'agrada per dues coses. Primer perquè com a missatge és contundent. No admet cap dubte sobre la vinculació de la candidatura amb el tema UNICEF.
I la segona perquè li dona a aquest tema, un orgull pels seguidors culers, la importància que és mereix en la campanya electoral.
Per cert, no crec que la millor manera de seguir la campanya sigui llegint la premsa esportiva. Molt millor les eines 2.0 dels candidats, ... i si voleu una recomanació http://eleccionsfcb.com/
P D : El 9TVa fa uns videos molt grossos que ocupen tot el post, podeu veure l'entrevista a Ingla aquí.
Si no hi han sorpreses en les verificacions, han passat Sandro Rosell, Marc Ingla, Jaume Ferrer i Agustí Benedito.
Aquest dilluns va ser a Vic en Marc Ingla i va fer una xerrada a l'UVIC, en el marc de xerrades que organitzen per l'Observatori de les Eleccions Barça 2010. Jo desconeixedor del fet fins que ho vaig llegir al twitter no vaig poder anar-hi i per tant no us puc donar la meva opinió sobre el candidat. Després va fer una entrevista a El9TV que quan estigui disponible us afegiré al peu del post.
Si que voldria comentar-vos un parell de detalls d'aquesta candidatura que ha aconseguit aglutinar gran quantitat de "poder fàctic" al seu voltant.
La primera és sobre el seu twitter @marcingla . Si us fixeu en els tweets veureu que acaben en EC i si busqueu en trobareu algun que acaba amb MI. Tinc entès que això es degut a que han volgut diferenciar quan el tweet ha estat fer per l'Equip de Campanya i quan ha estat fet pel propi Marc Ingla. Trobo que és una bona iniciativa doncs emprenya molt quan et volen donar gat per llebre al twitter i resulta que qui està piulant no és l'autentic titular, sinó un col·laborador. A més, s'acaba notant.
No obstant, tinc els meus dubtes que la formula usada sigui la millor. Em sembla que seria més adient fer servir dos comptes, una per l'EC i una altra per MI, i si convé que l'un retuiteji l'altre.
L'altre cosa que volia comentar és que estic seguint la campanya i s'està generant molt "soroll" en els mitjans 2.0. És a dir, que si segueixes els candidats hi han molts eslògans, frases fetes i bla, bla, bla ... que en el món analògic poden ser útils però aquí cansen molt.
És per això, que en mig de tot aquest "soroll", hi ha hagut una piulada de l'equip d'Ingla que m'ha agradat.
Han filtrat aquest document
M'agrada per dues coses. Primer perquè com a missatge és contundent. No admet cap dubte sobre la vinculació de la candidatura amb el tema UNICEF.
I la segona perquè li dona a aquest tema, un orgull pels seguidors culers, la importància que és mereix en la campanya electoral.Per cert, no crec que la millor manera de seguir la campanya sigui llegint la premsa esportiva. Molt millor les eines 2.0 dels candidats, ... i si voleu una recomanació http://eleccionsfcb.com/
P D : El 9TVa fa uns videos molt grossos que ocupen tot el post, podeu veure l'entrevista a Ingla aquí.
01/06/2010
Postals des d'Almeria (2)
Xavier Luri, des de Calar Alto per a fons de pantalla
"Hola de nou Joan, aquí t'envio algunes fotos més.
En primer lloc, fotos del control del telescopi. La primera correspon a la consola de control original del telescopi. Està a dins la cúpula i encara és funcional, però no s'utilitza."
"La segona és la nova consola de control; com pots veure és la pantalla d'un ordinador. No està dins la cúpula sinó en un edifici annex a uns 500m de distància. La imatge que es veu és de tres satèl·lits de Saturn. Estem observant (fent espectres) de Tità (el més brillant, al centre abaix)."
"I un parell de fotos artístiques: les cúpules de l'observatori a la llum de la Lluna. La primera és la cúpula del telescopi de 3.5m; l'objecte brillant just a sobre és Júpiter."
" La segona són la resta de cúpules: d'esquerra a dreta
* El telescopi de 1.5m de l'OAN (en desús)
* La càmara schmidt (en desus)
* El telescopi de 1.23m
* El telescopi de 2.2m (el que estem usant)
Fins aviat! "
"Hola de nou Joan, aquí t'envio algunes fotos més.
En primer lloc, fotos del control del telescopi. La primera correspon a la consola de control original del telescopi. Està a dins la cúpula i encara és funcional, però no s'utilitza."
"La segona és la nova consola de control; com pots veure és la pantalla d'un ordinador. No està dins la cúpula sinó en un edifici annex a uns 500m de distància. La imatge que es veu és de tres satèl·lits de Saturn. Estem observant (fent espectres) de Tità (el més brillant, al centre abaix)."
"I un parell de fotos artístiques: les cúpules de l'observatori a la llum de la Lluna. La primera és la cúpula del telescopi de 3.5m; l'objecte brillant just a sobre és Júpiter."
" La segona són la resta de cúpules: d'esquerra a dreta
* El telescopi de 1.5m de l'OAN (en desús)
* La càmara schmidt (en desus)
* El telescopi de 1.23m
* El telescopi de 2.2m (el que estem usant)
Fins aviat! "
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
