Màrius Torres

Si un bloc és un espai de confessions, jo torno altra vegada a confessar la meva ignorància distreta sobre literatura catalana. Dic ignorància distreta perquè moltes coses interessants em passen pel davant sense que m'hi fixi massa.
Coses com ara l'homenatge que ret la blogosfera catalana al poeta Màrius Torres. Fa dies que en vaig reben flaixos sobre el tema que acaben arxivats en la meva distreta atenció.

I ves per on, moments abans que s'acabi el termini cerco a veure de que em sona a mi en Màrius , i recordo que és l'autor d'una poesia que dona lletra a una de les meves cançons preferides d'en Llach, i a corre-cuita faig un post per esmenar el meu descuit abans de mitjanit i ràpid cerco al Youtube la cançó pensant que segur no seré original i que altres ja ho hauran fet, però que jo tampoc tinc gaires més coses que dir sobre el tema , de manera que vinga va som-hi doncs ...

Calor

Les elevades temperatures de la setmana passada han assecat el compostador. L'he tocat i no estava calent, senyal que els microorganismes han deixat de treballar. Hi he tirat un parell de regadores d'aigua per humidificar-ho i tornar-ho a engegar.

Un canvi vindrà

Òpera a l'Spotify

He estat remenant per l'spotify i l'hi he trobat una nova funció per si us agrada l'òpera.

Jo de musica no en se un esborrany, però m'agrada molt i de l'opera ja començo a conèixer alguns compositors i estils. De manera que ja me n'he adonat que a part del món de les obres hi ha el món dels intèrprets. Que no és el mateix la donna è mobile segons qui la interpreti. Que no vol dir forçosament que un tenor ho faci millor que un altra, sinó que cadascun li pot donar un matís diferent al tema i que sobre gustos cadascú acaba triant.

Clar que per a un profà com jo que dedica pocs recursos al tema, se'm feia molt difícil poder comparar qui fa millor de Mimí, si la Caballé o la Kanawa.

Doncs bé, ara gracies a l'spotify ho tinc una mica, molt més fàcil. N'hi ha prou amb fer cerques amb el nom del tema, com ara che gelida manina, i de la llista de cerca resultant podem anar passant de línia en línia analitzant quina interpretació en agrada més. Fantàstic, oi?

És increïble com canvia una composició segons qui la interpreti. Hi han gravacions de grans mites com ara la Callas o en Caruso que van morir molt abans que aparegues el món digital i les gravacions són força dolentes. Com que no soc capaç d'apreciar la seva tècnica les acabo desestimant sempre i no les incloc a les meves llistes.
Perquè una altra cosa bona és que una vegada has trobat l'interpretació que més t'agrada la pots guardar en una llista i compartir-la amb els amics del Facebook o amb qui també utilitzi l'spotify.

Havia pensat en fer aquestes llistes col.laboratives, de manera que més gent podes participar en fer la tria del millor, però finalment penso que no deixa de ser una qüestió de gustos molt personal. De totes maneres si voleu fer algun suggeriment serà benvingut i de pas gaudirem d'una bona sessió d'òpera.

He començat a fer aquesta llista, tot i que em sembla que si és fa molt gran n'acabaré fent més d'una. Ja veurem.

Si algú no té encara l'spotify, ara hi ha una nova versió open gratuïta.

Per cert, poques sopranos aguanten comparatives amb la Caballé.

Compostage

No, no és un compostador.

La botiga

Malgrat admiro la seva capacitat de revolucionar el mercat, no soc molt fan d'Apple.
Això no treu que aquestes vacances al passar per davant d'una de les seves famoses botigues, em va faltar temps per entrar-hi i començar a toquitejar les seves darreres novetats. :-)

Un pas endavant

Diuen que Catalunya és terra de pas, contràriament a la capital imperial que sempre ha estat final de carrera o km 0.

No se si és per aquesta causa, però si que és cert que per aquestes contrades tenim una rica i variada fauna política amb gran diversitat de propostes que, agradi o no, segurament són reflex de la pluralitat de la nostra societat.
Amb tanta varietat el que no hauria de ser normal són les majories absolutes a les que ens tenia acostumats el Pujol. Potser és que tampoc era normal el període històric de post-transició en les que es varen donar.

Si no esteu d'acord amb mi en el que he dit fins ara, si que m'haureu de donar la raó quan digui que a més en aquest país tothom té la punyetera mania de dir-hi la seva i portar la contraria a l'altre.
Tot això em fa pensar que costarà tornar a tenir un govern amb una còmoda majoria absoluta i per tant qui vulgui governar haurà de pactar. De moment la única experiència de govern de coalició que tenim en temps contemporanis ha estat el tripartit i ja veieu com els hi ha anat. Atacat per totes bandes, els torpedes que més mal li han fet han vingut segurament des de les seves pròpies files. Doncs cada partit polític compren un ventall ampli de personal amb facilitat de discrepància en les puntes, i a aquestes els costa acceptar i tolerar la convivència amb el rival.

Peró nois, això és el que hi ha.
Jo contràriament al que diuen a La Vanguardia i molta altra gent, penso que podem canviar els ingredients, però que la formula no dona gaire marge per fer canvis. Qui no pacti es queda fora de la foto.

Ara per portar-me la contraria CIU traurà una gran majoria ... però vaja, no ho crec. Per cert, d'on treuen tants diners per pagar la pre-campanya que estan fent?