30/11/2010
21/11/2010
La lluna o el vent
Tornem a tenir lluna plena i podeu mirar de trobar-hi el cràter,... si no és que us distrèieu massa veient com la Katie busca respostes en el vent.
19/11/2010
Un cràter a la lluna
Aquests dies he estat buscant un cràter a la lluna i us asseguro que és una tasca semblant a buscar un forat en un formatge emmental, ... el gruyère no en té de forats.
L'he buscat sobretot a Google Moon i a la pàgina de l'International Astronomical Union que m'ha recomanat en Xevi, però res, no tinc la certesa d'haver trobat el que cercava.
El cràter que em porta de bòlit és el que la societat anglesa "International Lunar Society" va dedicar al 1950 al científic vigatà Josep Pratdesaba.
Tinc la referència d'aquesta foto
... i també que el cràter es troba en la zona de libració, i per tant és complicat de veure.
Però el problema principal rau en el fet que aquesta societat anglesa va fer la catalogació a principis dels 50. No pel fet de que aleshores estaven al final de la postguerra, si no més aviat perquè encara ni tan sols ningú s'havia plantejat seriosament la possibilitat d'anar a la lluna, i per tant aleshores encara era una utopia imaginar cartografiar-la de prop o veure l'altre costat.
Bé, algú si que hi va pensar, però és una altra historia.
La qüestió és que en pocs anys els esdeveniments és van precipitar a una velocitat inimaginable i vet aquí que el dòlar es va acabar imposant al permetre fer unes noves i acurades cartografies lunars. Imagino que la NASA i col·laboradors devien respectar la nomenclatura dels cràters lunars fàcilment visibles, però que van batejar al seu gust els de la zona de libració o la cara oculta.
De manera que tot sembla indicar que el cràter ara té un altre nom. Però malgrat tot ha de seguir existint i jo seguia volen saber quin era.
Buscant per internet n'he trobat dues referències. La primera deien en un foro que el cràter Pratdesaba era ara el cràter Lyot. Ho he mirat i si, podria ser. Està a la zona de libració, però no s'ajusta del tot al mapa de la foto.
He trobat el cràter Lyot al Google Moon i també en aquest vídeo que va fer no fa molt la sonda japonesa Kaguya.
És xulo aquest cràter, oi?
Però no satisfet del tot he continuat cercant i he trobat aquesta altra referència sobre el cràter Brisbane, on al final veureu que diu : Brisbane G was once called Pratdesaba by Hugh Percy Wilkins and Antonio Paluzie-Borrell, but the IAU did not accept that name.
Sembla una referència més adient, però aquí no em quadren gaire les mides.
De manera que no n'he tret del tot l'aigua clara encara, però ha estat una cerca divertida i instructiva...
... i si en voleu saber més de'n Pratdesaba i l'estudi de l'astronomia en el darrer segle us animo a anar a la xerrada que farà en Pere Planesas a l'UVIC el proper dimarts 23/11/10 a les 19:00. Ens hi veiem.
Actualització: He trobat aquesta foto feta per l'Apollo15.
L'he buscat sobretot a Google Moon i a la pàgina de l'International Astronomical Union que m'ha recomanat en Xevi, però res, no tinc la certesa d'haver trobat el que cercava.
El cràter que em porta de bòlit és el que la societat anglesa "International Lunar Society" va dedicar al 1950 al científic vigatà Josep Pratdesaba.
Tinc la referència d'aquesta foto
... i també que el cràter es troba en la zona de libració, i per tant és complicat de veure.Però el problema principal rau en el fet que aquesta societat anglesa va fer la catalogació a principis dels 50. No pel fet de que aleshores estaven al final de la postguerra, si no més aviat perquè encara ni tan sols ningú s'havia plantejat seriosament la possibilitat d'anar a la lluna, i per tant aleshores encara era una utopia imaginar cartografiar-la de prop o veure l'altre costat.
Bé, algú si que hi va pensar, però és una altra historia.
La qüestió és que en pocs anys els esdeveniments és van precipitar a una velocitat inimaginable i vet aquí que el dòlar es va acabar imposant al permetre fer unes noves i acurades cartografies lunars. Imagino que la NASA i col·laboradors devien respectar la nomenclatura dels cràters lunars fàcilment visibles, però que van batejar al seu gust els de la zona de libració o la cara oculta.
De manera que tot sembla indicar que el cràter ara té un altre nom. Però malgrat tot ha de seguir existint i jo seguia volen saber quin era.
Buscant per internet n'he trobat dues referències. La primera deien en un foro que el cràter Pratdesaba era ara el cràter Lyot. Ho he mirat i si, podria ser. Està a la zona de libració, però no s'ajusta del tot al mapa de la foto.
He trobat el cràter Lyot al Google Moon i també en aquest vídeo que va fer no fa molt la sonda japonesa Kaguya.
És xulo aquest cràter, oi?
Però no satisfet del tot he continuat cercant i he trobat aquesta altra referència sobre el cràter Brisbane, on al final veureu que diu : Brisbane G was once called Pratdesaba by Hugh Percy Wilkins and Antonio Paluzie-Borrell, but the IAU did not accept that name.
Sembla una referència més adient, però aquí no em quadren gaire les mides.
De manera que no n'he tret del tot l'aigua clara encara, però ha estat una cerca divertida i instructiva...
... i si en voleu saber més de'n Pratdesaba i l'estudi de l'astronomia en el darrer segle us animo a anar a la xerrada que farà en Pere Planesas a l'UVIC el proper dimarts 23/11/10 a les 19:00. Ens hi veiem.
Actualització: He trobat aquesta foto feta per l'Apollo15.
13/11/2010
Peter Habeler a Torelló
Peter Habeler és un d'aquells alpinistes que a la dècada dels setanta van contribuir a evolucionar el món del muntanyisme.
Era d'una generació que per edat no van poder ser els primers en fer els grans cims, però que van protagonitzar un canvi en la mentalitat d'anar a l'Himàlaia. Deixaven endarrere les grans i feixugues expedicions i afrontaven les grans muntanyes, quan encara eren grans muntanyes, amb simplicitat i el mínim imprescindible.
A més, finançaven les seves aventures fent pel.licules, conferencies i escrivint llibres que van ser una referència per a noves generacions que vam venir després, tant pels que els han imitat pujant vuit mils, com pels que ens hem quedat fent trekings i gaudint de la muntanya.
El meu primer llibre de muntanya va ser d'en Peter Habeler.
Doncs resulta que aquest cap de setmana ell ha estat el convidat d'honor del Festival Unnim de Cinema de Muntanya de Torelló.
El divendres hi va haver la primera sessió de la 28èna edició del Festival i s'ha de dir que ara amb vídeo HD i sorround les pel.licules de muntanya guanyen molt.
La tercera pel·lícula de la nit va ser la mítica "Everest unmasked" de 1978, que explica com Habeler i en R. Messner van ser la primera cordada en pujar al sostre del món sense l'ajuda d'oxigen embotellat, fet que aleshores quasi tothom creia que era impossible.
A la pel.lícula se li nota l'edat, però conserva l'interes d'un clàssic del genere.
Hem pogut escoltar les explicacions d'en Peter abans de la projecció i també en una tertúlia el dissabte al foyer del teatre Cirvianum.
És potser una mica més baixet del que em pensava, però com a persona sembla molt més gran del que és mostra en els llibres.
Per cert, he estat tota la setmana cercant per casa el seu llibre i no l'he trobat, de manera que jo no l'hi he pogut fer signar.
P.D. : Curiosament en el mateix moment en que estava al Cirvianum l'estaven entrevistant a El9TV, coses de la tele. (minut 58)
Era d'una generació que per edat no van poder ser els primers en fer els grans cims, però que van protagonitzar un canvi en la mentalitat d'anar a l'Himàlaia. Deixaven endarrere les grans i feixugues expedicions i afrontaven les grans muntanyes, quan encara eren grans muntanyes, amb simplicitat i el mínim imprescindible.
A més, finançaven les seves aventures fent pel.licules, conferencies i escrivint llibres que van ser una referència per a noves generacions que vam venir després, tant pels que els han imitat pujant vuit mils, com pels que ens hem quedat fent trekings i gaudint de la muntanya.
El meu primer llibre de muntanya va ser d'en Peter Habeler.
Doncs resulta que aquest cap de setmana ell ha estat el convidat d'honor del Festival Unnim de Cinema de Muntanya de Torelló.
El divendres hi va haver la primera sessió de la 28èna edició del Festival i s'ha de dir que ara amb vídeo HD i sorround les pel.licules de muntanya guanyen molt.
La tercera pel·lícula de la nit va ser la mítica "Everest unmasked" de 1978, que explica com Habeler i en R. Messner van ser la primera cordada en pujar al sostre del món sense l'ajuda d'oxigen embotellat, fet que aleshores quasi tothom creia que era impossible.
A la pel.lícula se li nota l'edat, però conserva l'interes d'un clàssic del genere.
Hem pogut escoltar les explicacions d'en Peter abans de la projecció i també en una tertúlia el dissabte al foyer del teatre Cirvianum.
És potser una mica més baixet del que em pensava, però com a persona sembla molt més gran del que és mostra en els llibres.
Per cert, he estat tota la setmana cercant per casa el seu llibre i no l'he trobat, de manera que jo no l'hi he pogut fer signar.
P.D. : Curiosament en el mateix moment en que estava al Cirvianum l'estaven entrevistant a El9TV, coses de la tele. (minut 58)
11/11/2010
La Consellera i l'Alcalde
Gracies a la capçalera digital osona.com ( o millor dit naciodigital.cat/osona) i a TVOsona aquesta setmana hem pogut veure un interessant exemple de debat polític.
El primer round el vam tenir quan li van fer a la Consellera Tura una punyent pregunta sobre el jutjat que havia d'anar a Vic i va acabar a Manresa.
Veiem-lo,
El primer round el vam tenir quan li van fer a la Consellera Tura una punyent pregunta sobre el jutjat que havia d'anar a Vic i va acabar a Manresa.
Veiem-lo,
... aquí la Tura m'ha fet recordar als millors moments de'n Jed Bartlet.
A veure, m'ha impressionat la seva resposta, ha estat clara, molt ben argumentada i contundent. És cert que ho ha fet defensant la seva postura i que ha acabat fotent una mica de canya a l'adversari, però trobo lícit com ho ha fet.
Com no, poc després teníem la replica de l'Alcalde de Vic, en Vila d'Abadal
L'Alcalde ha estat més fluix. Anava a la defensiva, tant que ha hagut de recórrer a frases com "... ja sabem com és la consellera...", "... a Vic ens tenen marginats...", o similars, per acabar fotent les culpes de tot plegat a la bombolla immobiliària.
Se que és complicat per a un lider tenir al cap tots els detalls de tots els temes que pugui tenir sota la seva responsabilitat i que a vegades els cal tirar pilotes fora per sortir-se'n d'una entrevista, però crec que l'Alcalde hagés estat millor si s'hagués atrinxerat defensant i argumentant millor la seva postura enlloc de tirar cosses contra la Consellera.
Queda clar que el consistori municipal va arriscar al mantenir el pols amb la Consellera i no em sembla pas malament que ho fes. Ara bé, cada administració ha de defensar la seva tasca i si et passes de frenada has d'assumir-ne els riscos i les responsabilitats. Si creus que has avaluat bé la situació i tens raó doncs explica-ho bé, i si creus que els mitjans no et fan justícia doncs per sort avui tenim la xarxa i les eines 2.0 que et permeten a baix cost explicar els que vulguis directament a qui vulgui escoltar-te.
No obstant, no voldria pas fer partidisme amb aquest post. Segur que si busquem trobarem altres exemples a l'invers, no només d'aquests dos partits sinó dels altres també.
Tot això tan sols és una petita reflexió d'un profà en la matèria que faig ara que comença la campanya electoral pel 28N.
08/11/2010
Fira de Barcelona
La Fira de Barcelona és segurament el recinte firal i d'expositors de referència a Catalunya, i ... alhora un model que s'està quedant una mica obsolet en alguns punts.
Intentar programar la visita d'un Saló a través de la seva web és una gran manera de perdre el temps. Per veure cada expositor has de fer quatre o cinc clics que triguen força a carregar-se, i segons el nombre d'expositors això pot esdevenir una feina titànica. Es a dir, impossible planificar bé.
No se, potser ho fan per evitar que puguis fer una visita virtual ja que amb això poden tenir por de perdre visitants. Home, potser si que perdrien algunes visites, però alhora els que hi anessin anirien més per feina.
Sospito que ens tornem a trobar amb un d'aquells casos en que hi ha un certa por a evolucionar i a fer les coses millor degut a d'incertesa que si això passa ens pot perjudicar, o dit d'una altre manera, si fins ara ens ha anat bé, doncs no ho toquem.
Doncs no, pels que de tant en tant visitem alguna fira no va bé.
A molts en agradaria estar segur que si dediquem un dia per baixar a Barna no serà una pèrdua de temps. A Barcelona o altres Fires que fan arreu. Anar a una Fira no ha de ser com l'hora del pati, s'hi ha d'anar per feina i per anar per feina cal tenir més informació sobre que hi trobarem per poder aprofitar millor el temps que hi dedicarem. A una fira s'hi ha d'anar sabent que s'hi veurà. És a dir que no hi hem d'anar a descobrir res, si no a confirmar que allò que s'hi exposa ens pot interessar.
Potser si que estem dins una crisi, però no és casual.
Intentar programar la visita d'un Saló a través de la seva web és una gran manera de perdre el temps. Per veure cada expositor has de fer quatre o cinc clics que triguen força a carregar-se, i segons el nombre d'expositors això pot esdevenir una feina titànica. Es a dir, impossible planificar bé.
No se, potser ho fan per evitar que puguis fer una visita virtual ja que amb això poden tenir por de perdre visitants. Home, potser si que perdrien algunes visites, però alhora els que hi anessin anirien més per feina.
Sospito que ens tornem a trobar amb un d'aquells casos en que hi ha un certa por a evolucionar i a fer les coses millor degut a d'incertesa que si això passa ens pot perjudicar, o dit d'una altre manera, si fins ara ens ha anat bé, doncs no ho toquem.
Doncs no, pels que de tant en tant visitem alguna fira no va bé.
A molts en agradaria estar segur que si dediquem un dia per baixar a Barna no serà una pèrdua de temps. A Barcelona o altres Fires que fan arreu. Anar a una Fira no ha de ser com l'hora del pati, s'hi ha d'anar per feina i per anar per feina cal tenir més informació sobre que hi trobarem per poder aprofitar millor el temps que hi dedicarem. A una fira s'hi ha d'anar sabent que s'hi veurà. És a dir que no hi hem d'anar a descobrir res, si no a confirmar que allò que s'hi exposa ens pot interessar.
Potser si que estem dins una crisi, però no és casual.
07/11/2010
Josep Pratdesdaba i Portabella (1870-1967)
Ja us en vaig parlar al mes d'Abril, quan es va presentar el llibre il.lustrat per la Pilarín, de la figura del vigatà Josep Pratdesaba i volia tornar a fer-ne alguna referència abans d'acabar l'any en que es commemora el centenari de l'Observator astronòmic que va construir a Vic.
A la Viquipèdia o buscant al Google trobareu molta més informació sobre ell de la que jo conec, de manera que no la repetiré pas en aquest post.
Si però, que hi han un parell de detalls sobre els que voldria entretenir-me una mica.
El primer és una reflexió.
Sí, una reflexió sobre la gent com ara en Pratdesaba, que en èpoques passades es dedicaven a descobrir el món que els envoltava amb els seus limitats mitjans i a fer-ne difusió. Estic convençut que si aquests personatges visquessin ara serien blocaires convençuts. Convençuts de la importància de la divulgació científica i del petit gra de sorra que cadascú hi pot aportar en la seva mesura i voluntat.
L'altre detall és el fet que l'anglesa International Lunar Society li va posar al 1951 el seu nom a un cràter lunar. Cràter complicat de veure des d'aquí, que he estat cercant per la xarxa i, renoi, no hi hagut manera de trobar-lo. Fins que he descobert que a la dècada dels seixanta els americans van cartografiar seriosament la lluna i van posar noms al seu criteri. Amb la de cràters que hi ha a la lluna i van haver de canviar-li el nom al d'un osonenc.
Quan tingui més dades en faig un post i us l'ensenyo.
Abans de final de mes hi haurà una xerrada a l'UVIC sobre en Pratdesaba, ja us en informaré.
A la Viquipèdia o buscant al Google trobareu molta més informació sobre ell de la que jo conec, de manera que no la repetiré pas en aquest post.
Si però, que hi han un parell de detalls sobre els que voldria entretenir-me una mica.
El primer és una reflexió.
Sí, una reflexió sobre la gent com ara en Pratdesaba, que en èpoques passades es dedicaven a descobrir el món que els envoltava amb els seus limitats mitjans i a fer-ne difusió. Estic convençut que si aquests personatges visquessin ara serien blocaires convençuts. Convençuts de la importància de la divulgació científica i del petit gra de sorra que cadascú hi pot aportar en la seva mesura i voluntat.
L'altre detall és el fet que l'anglesa International Lunar Society li va posar al 1951 el seu nom a un cràter lunar. Cràter complicat de veure des d'aquí, que he estat cercant per la xarxa i, renoi, no hi hagut manera de trobar-lo. Fins que he descobert que a la dècada dels seixanta els americans van cartografiar seriosament la lluna i van posar noms al seu criteri. Amb la de cràters que hi ha a la lluna i van haver de canviar-li el nom al d'un osonenc.
Quan tingui més dades en faig un post i us l'ensenyo.
Abans de final de mes hi haurà una xerrada a l'UVIC sobre en Pratdesaba, ja us en informaré.
03/11/2010
La meva porra pel 28N
Nota: Si les meves dubtoses habilitats de predicció del futur en la política fossin reals, aquest post es podria considera un spoiler.
Nota 2: Aquest post no agradarà a quasi ningú.
Va vinga, que si l'encerto l'endevino, i així podré dedicar el que queda del mes a tasques més profitoses. Així doncs la meva aposta pel resultat del 28N és la següent:
- CIU serà qui traurà més diputats ( fins aquí fàcil, oi?) , però em sembla a mi que no tindran pas majoria. Amb la pasta que s'han gastat en la campanya i amb les ganes que tenen de tornar a manar, acabaran pactant amb ... els socialistes. De manera que, passant dels números, jo vaig directe a que tindrem una sociovergència. El que no se és que en faran del Montilla.
- En Laporta entrarà segur, no ho tinc tan clar amb en Carretero i dubto molt sobre com els anirà a ERC. Malgrat tot, penso que la suma de tots plegats no anirà gaire més enllà del màxim històric que han tingut els d'esquerra tot sols. Per tant els independentistes tindran quatre anys per anar rumiant com ho enfoquen tot això, doncs fen d'oposició a una sociovergència poca feina els deixaran fer.
- Malgrat tot, qui realment marcarà el rumb de la propera legislatura serà el PP. Els hi bufa el nombre de diputats que trauran, amb un de sol i fent palanca amb la sentència del Tribunal Constitucional faran el que voldran.
Bé, ja se que em deixo quelcom, però ja us he avisat que aquest post no agradaria a ningú. De fet aquesta predicció ni tan sols m'agrada a mi, però és el que em sembla que passarà a partir del 28N.
Per cert, el que si que pronostico també és que les iniciatives del que en diuen la "societat civil", es a dir, consultes, manifestacions, ILP antitaurines, lipdubs i similars, seguiran i aniran a més. D'alguna manera ens hem d'entretenir, oi?.
De totes maneres, molta sort als amics i companys que militeu amb alguna d'aquestes formacions polítiques. Malgrat tot, jo encara segueixo creien que hi ha gent vàlida en el món de la política.
Nota 2: Aquest post no agradarà a quasi ningú.
Va vinga, que si l'encerto l'endevino, i així podré dedicar el que queda del mes a tasques més profitoses. Així doncs la meva aposta pel resultat del 28N és la següent:
- CIU serà qui traurà més diputats ( fins aquí fàcil, oi?) , però em sembla a mi que no tindran pas majoria. Amb la pasta que s'han gastat en la campanya i amb les ganes que tenen de tornar a manar, acabaran pactant amb ... els socialistes. De manera que, passant dels números, jo vaig directe a que tindrem una sociovergència. El que no se és que en faran del Montilla.
- En Laporta entrarà segur, no ho tinc tan clar amb en Carretero i dubto molt sobre com els anirà a ERC. Malgrat tot, penso que la suma de tots plegats no anirà gaire més enllà del màxim històric que han tingut els d'esquerra tot sols. Per tant els independentistes tindran quatre anys per anar rumiant com ho enfoquen tot això, doncs fen d'oposició a una sociovergència poca feina els deixaran fer.
- Malgrat tot, qui realment marcarà el rumb de la propera legislatura serà el PP. Els hi bufa el nombre de diputats que trauran, amb un de sol i fent palanca amb la sentència del Tribunal Constitucional faran el que voldran.
Bé, ja se que em deixo quelcom, però ja us he avisat que aquest post no agradaria a ningú. De fet aquesta predicció ni tan sols m'agrada a mi, però és el que em sembla que passarà a partir del 28N.
Per cert, el que si que pronostico també és que les iniciatives del que en diuen la "societat civil", es a dir, consultes, manifestacions, ILP antitaurines, lipdubs i similars, seguiran i aniran a més. D'alguna manera ens hem d'entretenir, oi?.
De totes maneres, molta sort als amics i companys que militeu amb alguna d'aquestes formacions polítiques. Malgrat tot, jo encara segueixo creien que hi ha gent vàlida en el món de la política.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
