24/12/2010
23/12/2010
Silencis 2.0
Dimarts hi va haver enrenou a la xarxa amb el merder de la llei Sinde, però el meu entorn 2.0 es va revolucionar molt més ahir amb la sentència del TS contra la immersió lingüística del català a les escoles, i mentre escric aquest post m'arriben alguns tuits en resposta a la decisió del govern del PSOE de portar al TC la llei de consultes del PSC.
Quan passen aquestes coses, sobretot i especialment amb el tema de la immersió, tendeixo a buscar opinions en les eines 2.0 d'aquells a qui considero un referent i que tenen coses a dir, ... ho haurien de tenir coses a dir, perquè sovint en aquest casos no diuen res.
Doncs si, està molt bé si et dediques a la política tenir un twitter o un facebook per anar fent algun vers, penjar algun vídeo o alguna foto d'alguna inauguració.
Però no és això companys.
Se me'n refoten totes les parides que es diuen a la xarxa quan "no toca" i m'emprenyen els silencis quan toca dir-hi alguna cosa.
El mítings, la publicitat electoral, tota aquesta martingala no se l'escolta ningú. És en els moments de tensió, quan veiem que hi han coses en joc, és llavors quan volem saber que passa.
És llavors quan volem el tuit, el post o l'anotació al Facebook.
No demanem impossibles, no demanem miracles ni actuacions heroiques. Demanem tan sols saber que aquells que ens representen juguen de part nostre i ho volem escoltar des del seu propi mitjà, doncs ja no confiem en els mitjans tradicionals.
És en aquests moments de xup-xup a la xarxa quan els silencis decepcionen i fan mal.
Darrerament s'està escoltant molt la frase "no ens hem sabut explicar prou bé". La va fer servir ahir en Sandro Rosell, que ha protagonitzat alguns dels silencis d'aquesta tardor i ara ha fet una xerrada per intentar solventar-ho. Podríem dir que és bo dir les coses una vegada reflexionades, que cal evitar les declaracions en calent.
Però nois, les coses ara van molt rapides i si esperes gaire a dir-hi la teva et quedes fàcilment fora de joc, el missatge per força i ja no t'escolta ningú. Per molta raó que tinguis, l'endemà ja és tard.
En Guillem que hi entén més en comunicació política n'ha escrit un post. Jo només penso que la reflexió s'ha de fer caminant i que els silencis 2.0 passaran factura com a oportunitats perdudes.
Catalans, catalanes, sandrusku, ... benvinguts al món del temps real !
Quan passen aquestes coses, sobretot i especialment amb el tema de la immersió, tendeixo a buscar opinions en les eines 2.0 d'aquells a qui considero un referent i que tenen coses a dir, ... ho haurien de tenir coses a dir, perquè sovint en aquest casos no diuen res.
Doncs si, està molt bé si et dediques a la política tenir un twitter o un facebook per anar fent algun vers, penjar algun vídeo o alguna foto d'alguna inauguració.
Però no és això companys.
Se me'n refoten totes les parides que es diuen a la xarxa quan "no toca" i m'emprenyen els silencis quan toca dir-hi alguna cosa.
El mítings, la publicitat electoral, tota aquesta martingala no se l'escolta ningú. És en els moments de tensió, quan veiem que hi han coses en joc, és llavors quan volem saber que passa.
És llavors quan volem el tuit, el post o l'anotació al Facebook.
No demanem impossibles, no demanem miracles ni actuacions heroiques. Demanem tan sols saber que aquells que ens representen juguen de part nostre i ho volem escoltar des del seu propi mitjà, doncs ja no confiem en els mitjans tradicionals.
És en aquests moments de xup-xup a la xarxa quan els silencis decepcionen i fan mal.
Darrerament s'està escoltant molt la frase "no ens hem sabut explicar prou bé". La va fer servir ahir en Sandro Rosell, que ha protagonitzat alguns dels silencis d'aquesta tardor i ara ha fet una xerrada per intentar solventar-ho. Podríem dir que és bo dir les coses una vegada reflexionades, que cal evitar les declaracions en calent.
Però nois, les coses ara van molt rapides i si esperes gaire a dir-hi la teva et quedes fàcilment fora de joc, el missatge per força i ja no t'escolta ningú. Per molta raó que tinguis, l'endemà ja és tard.
En Guillem que hi entén més en comunicació política n'ha escrit un post. Jo només penso que la reflexió s'ha de fer caminant i que els silencis 2.0 passaran factura com a oportunitats perdudes.
Catalans, catalanes, sandrusku, ... benvinguts al món del temps real !
22/12/2010
21/12/2010
Hivern
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits incansables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres,
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
"Les quatre estacions. Hivern." El poble (1966)
de Miquel Martí i Pol.
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits incansables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres,
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
"Les quatre estacions. Hivern." El poble (1966)
de Miquel Martí i Pol.
20/12/2010
11/12/2010
Sortir a caminar
M'agrada sortir a caminar.
Enguany ho he fet bastant, m'ho vaig proposar a principis d'any i ho he anat mantenint. Sovint quedem amb els amics i fem una caminada combinada amb el pertinent esmorzar en algun punt d'avituallament de referència.
Com que combinar les logístiques familiars no és fàcil, a vegades també m'escapo una estona pel meu compte i me n'hi vaig tot sol.
No deixa de ser curiós com al bosc o a la muntanya t'hi pots trobar gent.
Aquesta tardor vaig conèixer en Norbert quan estava gravant amb la seva càmera de vídeo un time-lapse en un turó de la Garrotxa. Vam estar parlant i em va explicar que a principi d'any havia fet el Camí fins a Santiago des d'Olot en 37 dies.
Un altre dia, caminant pel Cabreres em vaig creuar amb en Ramon que anava carregat amb la seva càmera de fotos. Vam estar parlat sobre com fotografiar la tardor i de blocs de fotos.
Amb les explicacions que em va donar, després vaig mirar de buscar fotos seves a la xarxa i, si no m'equivoco, de les que he trobat m'ha cridat l'atenció aquesta.
... i aquest matí, a l'agafar un camí per evitar una batuda de senglar, m'he trobat en Jordi que preparava els estris per pintar un quadre.
M'ha estat explicant que passava el cap de setmana a El Guell i que li agradava dur a terme la seva afició de pintar escoltant musica clàssica. No se'n troben gaires de pintors de paisatges.
Jo per part meva, avui m'he limitat a tirar algunes fotos amb el mòbil tot fent camí.
Enguany ho he fet bastant, m'ho vaig proposar a principis d'any i ho he anat mantenint. Sovint quedem amb els amics i fem una caminada combinada amb el pertinent esmorzar en algun punt d'avituallament de referència.
Com que combinar les logístiques familiars no és fàcil, a vegades també m'escapo una estona pel meu compte i me n'hi vaig tot sol.
No deixa de ser curiós com al bosc o a la muntanya t'hi pots trobar gent.
Aquesta tardor vaig conèixer en Norbert quan estava gravant amb la seva càmera de vídeo un time-lapse en un turó de la Garrotxa. Vam estar parlant i em va explicar que a principi d'any havia fet el Camí fins a Santiago des d'Olot en 37 dies.
Un altre dia, caminant pel Cabreres em vaig creuar amb en Ramon que anava carregat amb la seva càmera de fotos. Vam estar parlat sobre com fotografiar la tardor i de blocs de fotos.
Amb les explicacions que em va donar, després vaig mirar de buscar fotos seves a la xarxa i, si no m'equivoco, de les que he trobat m'ha cridat l'atenció aquesta.
... i aquest matí, a l'agafar un camí per evitar una batuda de senglar, m'he trobat en Jordi que preparava els estris per pintar un quadre.
M'ha estat explicant que passava el cap de setmana a El Guell i que li agradava dur a terme la seva afició de pintar escoltant musica clàssica. No se'n troben gaires de pintors de paisatges.
Jo per part meva, avui m'he limitat a tirar algunes fotos amb el mòbil tot fent camí.
10/12/2010
Radio Ona
A vegades em costa parlar de 2.0 i tot això de les TIC.
Sí, per què m'he trobat que si començo a parlar-ne com hi estic acostumat em trobo que el meu interlocutor no em segueix i m'acaba preguntat allò de : " ... i tot això del bloc perquè ho has de fer? ".
Em passa el mateix quan em demanen que és el Twitter. Com els hi expliques?. Sí dius que és un servei de microblogging ja l'has liada. També pots posar exemples de que segueixes a alguna persona més o menys coneguda i aleshores ho mig entenen.
Altres vegades intento explicar-ho d'una manera tan elemental que em dona la sensació que no estic dient res.
En fi. Tot aquest preàmbul és nomes per explicar-vos que la setmana passada vaig anar a una tertúlia a Radio Ona per parlar de les TIC i l'educació. Va estar moderat per l'Enric i vaig acompanyar a la Sílvia i als alumnes Icart i Claudia, el programa es diu EDUCA EN XARXA, parlem d'educació, i el podeu escoltar clicant l'enllaç.
Finalment només fer una petita correcció al comentari de presentació de l'Enric per dir que soc de l'Osonosfera, però no en soc membre fundador.
Sí, per què m'he trobat que si començo a parlar-ne com hi estic acostumat em trobo que el meu interlocutor no em segueix i m'acaba preguntat allò de : " ... i tot això del bloc perquè ho has de fer? ".
Em passa el mateix quan em demanen que és el Twitter. Com els hi expliques?. Sí dius que és un servei de microblogging ja l'has liada. També pots posar exemples de que segueixes a alguna persona més o menys coneguda i aleshores ho mig entenen.
Altres vegades intento explicar-ho d'una manera tan elemental que em dona la sensació que no estic dient res.
En fi. Tot aquest preàmbul és nomes per explicar-vos que la setmana passada vaig anar a una tertúlia a Radio Ona per parlar de les TIC i l'educació. Va estar moderat per l'Enric i vaig acompanyar a la Sílvia i als alumnes Icart i Claudia, el programa es diu EDUCA EN XARXA, parlem d'educació, i el podeu escoltar clicant l'enllaç.
Finalment només fer una petita correcció al comentari de presentació de l'Enric per dir que soc de l'Osonosfera, però no en soc membre fundador.
07/12/2010
Compostardor
Qui té un jardí , cuida un hort o unes plantes veu molt fàcilment els cicles vitals. Els brots verds, la floració, els fruits i l'arribada de la tardor. Tot aquest procés tan obvi el perdem de vista amb facilitat en el dia a dia del "món modern". Per sort encara podem trobar algunes opcions que ens mantenen en contacte amb la nostre essència.
Aquest és el darrer post que escric sobre el tema del compostatge. Ho deixo així, de sobte i amb coses per explicar. Clicant l'etiqueta podeu veure els altres posts que l'han precedit. Jo seguiré compostant, però no aniré fent-ne post pel bloc.
A vegades, ja passa, que els cicles vitals s'acaben de sobte, i malgrat la tardor ja venia avisant sempre et queden coses per dir o per fer quan tot s'acaba.
03/12/2010
Temps moderns
Amb tot l'enrenou de les eleccions i el Barça he anat demorant aquest post que tenia pendent des que vaig anar a la xerrada que es va fer a l'UVIC dins dels actes del centenari de l'Observatori J. Pratdesaba.
En aquest post del bloc del centenari en podeu llegir un apunt sobre com va anar i jo només hi afegiria que va estar molt bé.
De totes maneres ara en aquest post voldria posar l'accent en un detall que m'ha quedat donant voltes pels cap, i que no és el famós cràter.
En la xerrada se'ns va parlar de la figura de'n Pratdesaba, de com eren els telescopis a principis de segle passat i com ha evolucionat l'observació astronòmica en els darrers 100 anys.
Amb tot jo voldria posar-me en la pell d'aquells, que com el nostre il.lustre vigatà, van tenir en aquella època les inquietuds de ser tafaners en tot allò que els envoltava.
Llegeixo com van portar en tren a Vic la primera bicicleta, (el revisor els va dir que aquell trasto no s'aguantava dret), com experimentaven amb les primeres emissions de radio, com es capficaven per intentar entendre perquè a Vic hi havia boira, com s'entretenien amb els grups de poesia o els conjunts de guitarres, o com en Pratdesava va construir l'observatori i com es preocupaven per difondre tot allò que anaven descobrint.
Sens dubte van ser temps apassionants, temps de grans canvis tecnològics que van canviar la seva manera de pensar i que ens han portat al món que tenim avui en dia.
Quan penso en aquesta gent, també penso en projectes com ara Guifi.net o d'altres que es fan arreu del país, i permeteu-me, inclús en la mateixa i molt més modesta Osonosfera.cat.
Perquè ara també estem vivint temps moderns, i m'hi jugo un pèsol que tots aquells "culs inquiets" avui en dia tindrien un bloc en la nostre comunitat blocaire per explicar allò que els apassiona.
Estaria bé que d'aquí a molts anys algun dels nostres nets també és preocupi de recordar el que va passar a Osona a principis del XXI.
Els dibuixos de la Pilarín han estat copiats d'aquest llibre i retocats amb la millor de les intencions.
En aquest post del bloc del centenari en podeu llegir un apunt sobre com va anar i jo només hi afegiria que va estar molt bé.
De totes maneres ara en aquest post voldria posar l'accent en un detall que m'ha quedat donant voltes pels cap, i que no és el famós cràter.
En la xerrada se'ns va parlar de la figura de'n Pratdesaba, de com eren els telescopis a principis de segle passat i com ha evolucionat l'observació astronòmica en els darrers 100 anys.
Amb tot jo voldria posar-me en la pell d'aquells, que com el nostre il.lustre vigatà, van tenir en aquella època les inquietuds de ser tafaners en tot allò que els envoltava.
Llegeixo com van portar en tren a Vic la primera bicicleta, (el revisor els va dir que aquell trasto no s'aguantava dret), com experimentaven amb les primeres emissions de radio, com es capficaven per intentar entendre perquè a Vic hi havia boira, com s'entretenien amb els grups de poesia o els conjunts de guitarres, o com en Pratdesava va construir l'observatori i com es preocupaven per difondre tot allò que anaven descobrint.
Sens dubte van ser temps apassionants, temps de grans canvis tecnològics que van canviar la seva manera de pensar i que ens han portat al món que tenim avui en dia.
Quan penso en aquesta gent, també penso en projectes com ara Guifi.net o d'altres que es fan arreu del país, i permeteu-me, inclús en la mateixa i molt més modesta Osonosfera.cat.
Perquè ara també estem vivint temps moderns, i m'hi jugo un pèsol que tots aquells "culs inquiets" avui en dia tindrien un bloc en la nostre comunitat blocaire per explicar allò que els apassiona.
Estaria bé que d'aquí a molts anys algun dels nostres nets també és preocupi de recordar el que va passar a Osona a principis del XXI.
Els dibuixos de la Pilarín han estat copiats d'aquest llibre i retocats amb la millor de les intencions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
