7 de febr. 2011

Cal un nou lideratge 2.0

Compte amb el títol del post que no porti a confusions. No estic pas demanant que l'Artur Mas és posi a tuitejar desesperadament. Fa referència a que al moviment anomenat 2.0 li caldria un canvi de "lideratge".

Lideratge entre cometes, doncs en això del 2.0 mai hem sigut gaire de seguir a ningú. Passa però que fins ara, almenys en el nostre país, hi havien un parell de sectors que han estat al capdavant en nombre de tuits i per tant de popularitzar tot aquest enrenou.

Una part de la gent que és dedica a la política, i també altres vinculats al món periodístic han estat dels grans impulsors d'aquest fenomen, alhora que li donaven un cert prestigi i notorietat aixecant-lo més enllà de una raresa de quatre frikis. Tota aquesta afirmació la podem amanir amb totes les cometes que vulgueu però no em negareu que tinc força raó.

Bé doncs, malgrat que en els darrers mesos hi ha hagut un degoteig incessant de polítics i periodistes que s'han estrenat al twitter, diguem clar que poca cosa nova han aportat. D'altra banda, les passades eleccions del 28N van ser força frustrants des d'aquest punt de vista, quedant sovint el seu ús com a mera anècdota o curiositat. Per les municipals del 22 de maig m'estranyaria que la cosa canvies gaire.
En quant a la premsa, doncs tres quarts del mateix, enrocada a la seva manera de fer i sense voler anar més enllà dels primers passos que van fer ja fa un temps.

Així doncs sospito, amb totes les excepcions que vulgueu, que les novetats que és puguin produir en aquests sectors vindran més donades perquè s'hi veuen avocats no pas per la seva voluntat d'aprofundir en el tema del 2.0, com havien fet fins ara alguns dels seus representants més actius.

Qui ha de prendre el relleu? Doncs no ho se, podria sortir de qualsevol lloc, des de la divulgació científica, l'ensenyament, l'esport, el món empresarial (ho dubto), l'espectacle, .... de fet fins hi tot podria ser que ja s'estigues donant i jo no ho hagi percebut.

Clar que també podria passar que "hasta aquí hemos llegado" i no anem més enllà, que en lloc de créixer i evolucionar ens dediquem a engreixar-nos. Estic pessimista avui.
Penseu que des de Silicon Valey ens arribaran només les eines, però el seu ús depèn de nosaltres.



P.D.: Si algun dels companys de l'Osonosfera llegeix aquest post ( que ja sabem que som molt amics, però entre nosaltres ens llegim poc) no cal que busqueu res entre línies, doncs precisament en aquests col.lectius hi han les excepcions més honroses. ;-)

2 comentaris:

  1. Jo sí que t'he llegit, Joan. Estàs al meu Reader i, si més no si el títol és atractiu, clico per veure què hi dius.

    Dit això, penso que el món 2.0 s'autodevora molt ràpidament. Això pot molt ben fer que el que fins ara s'ha mostrat com una eina eficient i simple d'usar, com és Twitter, pugui acabar morint d'èxit per l'entrada massiva d'usuaris que en facin un ús diferent del que ha tingut fins ara. La generalització de l'ús de Twitter com a eina d'interrelació personal (una mena de trucades telefòniques o correus electrònics, 'en obert', a la vista de tothom), pot fer que el seu ús sigui un pèl més complexe que fins ara. Ja sé que tu has insistit més d'una vegada en el bon ús de llistes, tags, etc. en les eines 2.0, però diria que fins ara pocs et/us fan cas.

    En fi... total, escrivia sobretot perquè veiessis que sí que t'havia llegit. Serà interessant observar l'evolució d'eines com Twitter ara que sembla que s'hi aboca la gent en massa.

    ResponElimina
  2. :-)

    La P.D. va sobretot per no vincular el post amb l'Osonosfera, que (casualment o no) va ser promoguda inicialment per gent vinculada al món polític i periodístic.

    Penso jo que el 2.0 també és permeable a les modes i per tant subjecte a curvatures de popularitat. De totes maneres això no m'amoïna gaire.

    Passa però, que jo no tinc pas la sensació que haguem arribat enlloc, més aviat tot el contrari, diria que estem a mig camí.
    I és en la desolació d'aquest creuament de camins on trobo a faltar més gent amb ganes d'anar a buscar nous horitzons per veure fins on arriba tot això.

    Ens seguim llegint Josep. Merci pel comentari.

    ResponElimina