3 d’abr. 2011

L'Olla de Joanetes

Diuen que la gastronomia comença quan a més d'alimentar el cos, alimentem també l'ànima.
Avui però, la cosa va de caminar. Podem posar el cos en forma sortint a caminar des de casa nostre, però si a més volem alimentar l'ànima haurem de fer una bona ruta.

La ruta que us proposo ara l'hem pensada nosaltres a partir de l'excursió de pujar al Puigsacalm pels ganxos nous que vaig postejar fa poc.
Inspirant-nos en el concepte de l'Olla de Núria, l'hem batejada com a Olla de Joanetes degut a que és una caminada circular al voltant de la vall on hi ha el poble de Joanetes, a la Garrotxa. És tan guapa i benparida que no podem pas haver estat els primers en fer-la, però no l'hem trobada referenciada enlloc.
Aquesta caminada s'enfila i dóna tota la volta per les muntanyes que l'envolten i torna a baixar cap al punt de partida.





La podem dividir en 7 parts clarament diferenciables.

Som-hi doncs, a veure si la bateria del Garmin aguanta tota la caminada.



1.- Comencem des de Joanetes mirant a munt cap al nostre objectiu. La primera part s'enfila ràpid i sense concessions en mig d'uns fantàstics boscos d'alzines.




2.- A l'arribar al peu de les cingleres trobem aquest punt (el barret) on ens separem de la caminada dels Ganxos Nous (camí més llaurat i que va cap a la dreta),avui anirem pels Ganxos Vells (cap a l'esquerra).
Els ganxos vells, malgrat el seu nom, estan força bé. No és difícil, però molt de compte amb canalla o persones poc habituades. Jo, hi ha algun tram que no l'hagués pas fet sense els ferros.







3.- Al final de la canal ens porta al coll on comença el Pas del Burros. Camí que transcorre pel mig de les cingleres del peu del Puigsacalm i el Puig del Llops.
És molt maco, més llarg del que m'esperava i amb alguns passos que faran passar una mala estona a gent amb vertigen.




4.- Nosaltres decidim no pujar al Puigsacalm per no haver de recular i dosificar forces.
Per anar fins al Coll de Bracons no agafem el típic camí de Font Tornadissa i preferim seguir l'aresta cimera. A la meitat perdem el camí i optem per baixar fins al coll de Sant Bartomeu i des d'allí si seguir el clàssic recorregut fins a la Collada.

Per cert, si algun santperenc llegeix aquest post seria interessant muntar un xiringuito a la collada. Es posaria molt bé una cervesa fresca i un entrepà de botifarra calenta quan hi arribes, ... i si els osonencs no s'animen a fer-ho, a veure si ho fan els garrotxins, doncs els caps de setmana el coll s'omple de cotxes.



5,- Deixem enrere el coll de Bracons i ens endinsem cap a travessar el bosc de la Grevolosa per la seva part superior. En aquest tram perdem de vista la vall, doncs transcorre per l'altre cantó de la serralada.


6.- Creuem el coll de llancers i altre cop tenim vistes de la vall, i veiem ja el punt de partida i final. Davant nostre tenim el recorregut fet hores abans.
Aquest tram passa per la cara nord de la serralada i és més humit i fresc.



7.- Finalment arribem a la cirereta del pastís: l'ermita de Sant Miquel de Falgars, o de Castellot.
Des d'allà fins a Joanetes ja és tot baixada.

com que es va acabar la bateria del mòbil, he hagut de rapinyar aquesta darrera foto d'aquí


Va vinga, us animeu a fer-la? Son 16,9 km, 1.427 m de desnivell acumulats i nosaltres hi hem estat 7:30 hores, al voltant d'una hora per cada tram.

La bateria del Garmin tampoc va aguantar i el traks de Wikiloc els hagut de fer manualment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada