I tu, què fas pel teu poble?

Des de l'Ajuntament de Torelló (Osona) s'ha editat un llibret amb el títol " I tu, què fas per Torelló?" , que continua la tasca que feia el joc de taula sobre el poble per fer conèixer als seus convilatans el teixit associatiu del municipi i alhora "incitar-los" a participar-hi.


Una iniciativa molt ben pensada en quant a contingut, però que altra vegada ha estat concebuda i gestada en entorn analògic i que de moment no he vist que hagi tingut presència digital.
Em diran que es vol arribar a tothom, que cal evitar l'escletxa digital, que hi ha molta gent que això d'internet encara no, que un llibre repartit casa per casa arriba a tots, ...

"Todo va a cambiar" es titulava del llibre que treia l'any passat el blocaire Enrique Dans i ja ens avisava de la falsedat del títol, la realitat és que tot ja ha canviat.

Aquest dies el govern d'Egipte ha tallat internet a tot el país per intentar controlar les protestes i les manifestacions contra el seu regim. Una autèntica revolució que s'estén pel món àrab país a país.
Aquest dies també, Alex de la Iglesia dimiteix al capdavant de l'acadèmia del cinema espanyola com a protesta pel l'animalada que suposa la imposició de l'anomenada llei Sinde.
Wikileaks està sacsejant dia si, dia també tot el món polític, ...

Internet 2.0 no és el futur, es la nostra realitat quotidiana.

Dic tot això perquè ja comença a empipar que una administració publica concebi una iniciativa en analògic i que després, com a molt, amb un pdf ja es pensin que han complert.
Doncs no, al 2011 els projectes s'han de concebre, gestar i incentivar en digital 2.0, després alhora d'exposar-los si que hem de pensar com crear "ponts" que ens permetin salvar l'escletxa digital i arribar a tothom.

A Palafolls (Maresme) ho van fer diferent. El mateix concepte, la mateixa idea, igual empenta associativa, diferent mentalitat, diferents resultats.

Què més !?!!

El refrany que diu "Cuando el rio suena, agua lleva" és perfectament aplicable al Twitter.
Portava jo uns quants dies llegint piulades sobre la feina del nou portaveu del Govern, Francesc Homs i em vaig preguntar si n'hi havia per tant. La resposta em va adreçar cap als vídeos de les rodes de premsa i he estat uns dies escoltant-les. No senceres, però si alguns fragments.

En Carles Banús, però, més àgil i coneixedor del tema que ens ocupa va fer-ne aquest post al seu bloc. Jo per no repetir-me el subscric, us n'aconsello la lectura i reprenc el debat agafant-me en un dels comentaris que li han deixat. Concretament aquell que, molt encertadament, planteja la conveniència de donar massa importància a les formes per damunt el contingut.

Jo penso que les formes son importants, sobretot si estan al servei d'una millor difusió del contingut.
Quantes vegades després del 28N hem escoltat la frase: "no ens vam saber explicar", nois doncs, convé explicar-se bé i per fer-ho cal cuidar les formes. A més, unes formes encertades permeten també avaluar millor la credibilitat del contingut exposat. És a dir, que si t'ho expliquen clar els enganxes abans si et volen enganyar.

Els que vam seguir la serie de TV, The West Wing, tenim com a referència comunicativa a la impecable C.J. Cregg. No podem pas demanar al Quico Homs que competeixi amb un personatge de ficció, però si que és cert que el seu estil comunicatiu em recorda al de la televisiva portaveu de la Casa Blanca, que alhora estava inspirat en un personatge real.

Així doncs, després d'haver repassat algunes de les rodes de premsa, si que situo a l'Homs al costat d'aquells polítics catalans que m'agraden escoltar, i no hi té res a veure que sigui osonenc, eh!

No us sembla?. Va vinga doncs, alguna pregunta m... vull dir, ... Què més !?!!

La foto l'he agafada del post de'n Carles

Cursa d'orientació

Aquest diumenge al matí hem anat a la Cursa d'Orientació popular de Sant Vicenç de Torelló.
De fet més que popular quasi podríem dir que és casolana, però malgrat segur escandalitzaríem a algú de la FEDO, està feta amb molt bona voluntat i , com en les altres edicions, ens ho hem passat pipa.

Després d'apuntar nosaltres mateixos la situació de les vuit fites al mapa, jo n'he fet una foto, comencem el nostre grupet tots junts a la seva recerca i captura.


Lo de travessar varies vegades el riu glaçat i amb risc de mullar-te amb temperatures sota zero no era necessari del tot, però ja sabeu que l'esperit competitiu a vegades ofusca una mica l'enteniment.

Un fantàstic matí assolellat i glaçat al nord d'Osona.







La cursa és fa en els actes de la festa major d'hivern del poble ... i finalment la recompensa, enguany hem quedat tercers.

La terra ... des de la lluna

En aquest any la lluna plena segueix tenint la capacitat de fer sorgir clips en aquest bloc, i a més segueix amb la línia dels darrers mesos en que siguin noies les que canten.

Com llegeixo el diari ARA

Cadascú té la seva manera de llegir el diari, que pot canviar fins hi tot segons quin sigui el diari.

Jo a l'Ara ja li he agafat una rutina.

Començo fent un bon repàs a la portada. Passo pàgina i vaig de dret a l'opinió del director. Per a mi això és important, si no estic d'acord amb la manera de pensar del director en costarà confiar amb la resta de la gent que ha triat per treballar al diari.
A les pàgines quatre i cinc vaig a buscar el dia que m'espera i en primera persona, m'hi he acostumat i m'agraden, així com també fer una ullada als tuits destacats de a la xarxa...

... i quan a la següent pàgina ja entren en matèria, m'aturo i tanco el diari.
Buf! encara no estic preparat pel contingut més espès, el giro i a repassar la contraportada. M'agraden les contres dels diaris però, al meu entendre, de moment l'Ara encara no està encara a l'alçada de LV, per exemple.

Segueixo obrint pàgines i llegint el diari al revés fins que penso que ara si, que ja he fet l'escalfament i ja estic apunt per encarar-me amb el contingut gruixut del dia. D'un salt, me'n torno allà on ho he deixat abans i m'hi capbussó en la lectura, i així vaig fent de mica en mica fins al final.

Lo de la foto gran al mig del diari ... home, que voleu que us digui,... està bé posar-la, però el paper no permet una gran definició i la foto surt massa pixelada. Crec jo que amb mitja pàgina n'hi hauria prou.


És normal llegir el diari així? Com ho feu vosaltres?

Puigsacalm pel ganxos nous

El Puigsacalm és sens dubte un dels cims que més vegades he pujat a la meva vida. No soc capaç de recordar quantes vegades hi he estat.
Aquesta vegada però, enlloc d'anar-hi per les suaus carenes que venen d'Osona, hem triat pujar-hi per les cingleres de la Garrotxa.
Ho hem fet perquè fa poc vaig veure aquest post en el fantàstic bloc de l'Antoni i ens varem posar en l'agenda de "tasques pendents per fer el més aviat possible" aquesta ruta.

La caminada ha començat aquest diumenge a la sortida del sol en el bucòlic poble de Joanetes. El camí, molt bonic, no dona gaires concessions i s'enfila ràpid cap amunt. És bonic, però carai com puja.




Ja en la cinglera, seguim el camí molt marcat, trobem la canal dels ganxos nous i ens enfilem amunt. Aquesta zona no és tècnicament molt difícil per una persona que hagi fet una mica de muntanya, però aneu amb molt de compte si porteu canalla o gent amb vertigen, o poc habituada.




A Sta Magdalena s'acaba la grimpada i continua el camí vers el Puig dels Llops i després al Puigsacalm.



Per cert que he estat mirant el llibre de signatures i n'he trobat a faltar unes que haurien d'haver estat fetes dos dies abans. Algú es va descuidar de signar ;-)

Per tornar hem fet el camí que explica la Dolo fins al Coll de Bracons, on ens esperaven per baixar en cotxe fins a Joanetes. Darrerament el camí de Bracons al Puigsacalm s'ha tornat en una mena de rambla molt transitat, amb molta gent de l'àrea metropolitana.

Tot plegat ha anat molt més depresa del que em pensava, des de Joanetes en dues hores i mitja ens hem plantat al cim, fer l'entrepà i anar cap a Bracons en una hora i mitja més. Quatre hores en total, que ens han deixat molt cansats.

Com anem?

Estava escrivint un post pel bloc i a mig fer me n'he adonat que era un tema massa espès per començar l'any, i que cal cuidar una mica les maneres.
Així doncs, el deixo per després de festes i aprofito per fer-ne un d'aquells que surten tal com ragen.

Com que, a l'igual que la majoria de blocaires, també tinc que confessar que el Facebook i el Twitter li prenen una mica de temps al bloc, doncs me n'he anat a ells i els he pres un parell de fotos per fer un post.

Encara que vagi un parell de dies tard, començo l'any explicant-vos que cada vegada em ratlla més anar-me'n a dormir tard per Cap d'Any i que cada vegada m'agrada més llevar-me aviat per Any Nou, i per tant vaig aprofitar per anar amb uns amics a veure com sortia el sol des de Bellmunt, un dels cims d'Osona. Enguany ens va fer nuvol i no el vam veure el sol, però ens ho vam passar bé igual.


Vaig arribar a casa just a temps per picar de mans tot seguint la marxa Radetzky i per qüestionar-me (a bona hora) si calia haver fet un bon esmorzar, doncs ja sabia que hi havia canelons per dinar.


Però vinga, que acabem d'estrenar any i convé agafar-s'ho amb força i ganes, que diuen que aquest serà tot pujada, ... que "la cuesta de enero" arribarà fins al proper Nadal, vaja.


Per cert, i enllaçant amb el post de l'altre dia (Sortir a caminar), tot esperant al sortida del sol a Bellmunt vam coincidir amb en Josep i la seva senyora. En Josep és aficionat a enviar fotos a espais de meteorologia com el temps del telenotícies o l'espai terra, ens va explicar que durant l'any passat n'hi van publicar més de dos-centes.