VIT & #catosfera

Aquest divendres per la tarda em vaig apropar una estona a l'inauguració a Vic del nou i flamant VIT. Un nou equipament de la ciutat destinat a ... coses d'aquestes dels ordinadors.

Hem de veure si des de l'Osonosfera hi podem col.laborar.





Com que no hi havien canapès, tot seguit vaig desfilar cap a Granollers a la jornada d'obertura de la Catosfera.

Sempre és interessant escoltar què s'explica de nou sobre el món del 2.0, encara que no s'expliqui res de nou. Tot i que precisament això pot arribar a ser el més interessant.

Collonades 2.0 ... o no.

Aquest matí, casualment, he tingut uns moments per anar a esmorzar en un bar. Casualment l'únic diari que hi havia per llegir era El 9 Nou. Ha estat també per pura casualitat que en les pàgines de cartes dels lectors m'hagi fixat en un escrit dels molts que hi havien. Que l'hagi trobat interessant no ha estat pas casual ...


Fa poc l'Edgar Rovira va fer un molt interessant post al seu bloc titulat Tot per l'audiència, estimat candidat on, molt encertadament, explica alguns consells sobre què no funciona utilitzant les eines 2.0 en una campanya electoral.
Aquest post m'ha tingut rumiant uns dies sobre perquè si serveixen les eines 2.0 en una campanya electoral. En unes eleccions i en la vida en general.

La resposta l'he trobada casualment llegint aquest mati el diari, concretament en una carta al director.

L'escrit el signava en @marcfontsere, regidor de medi ambient del municipi osonenc de Torelló i candidat a l'alcaldia pel PSC a les properes eleccions del 22M. En ella en Marc donava explicacions a una anterior carta on algú s'havia queixat d'una tala d'arbres al municipi. La resposta, molt ben argumentada, m'ha agradat molt.
Tot i que tenia coneixement d'aquesta tala, personalment no m'hi havia amoïnat sobre si s'havia fet bé o no. Malgrat això, m'ha agradat llegir l'explicació.


"... i que té que veure una cosa amb l'altra?" - us preguntareu.


Anem doncs per explicar-ho.
Al regidor i alcaldable torellonenc el segueixo pel seu bloc, twitter i facebook, i tot i que no li hagés costat res, podia haver reproduït aquesta carta també per les seves eines 2.0, però, almenys en el moment d'escriure aquest post, no ho ha fet.
Segur que amb la publicació a El 9 Nou aquest text ha tingut molta més audiència no pas la que hagés tingut només internet. Es a dir que ho ha llegit més gent i possiblement ha convençut a més possibles votants.
Però, ai las! resulta que els que el seguim a ell (a ell l'estic posant com a exemple, però podríem estar parlant de qualsevol altre candidat, ok?) a través dels followers del Twitter ho fem perquè tenim l'actitud pro-activa de voler escoltar tot allò que diu.
I precisament ha estat a aquest col.lectiu a qui no ha arribat la seva acurada explicació.


Gent, la frontera ( o l'abisme) que hi ha entre l'1.0 i el 2.0 no és res més que una qüestió d'actitud. Amb l'1.0 arribareu (potser) a la gent apoltronada al sofà. Amb les eines 2.0 us escoltarà aquell que tingui interes en escoltar-vos.


En tota campanya electoral hi ha una massa critica de l'electorat (que és la que acaba decantant la balança) que almenys dedica tres segons del seu temps en mirar-se amb actitud responsable i pro-activa les diferents opcions que té alhora de decidir qui administrarà els recursos públics.
Només son tres segons, just per fer una ullada a una pàgina web ... o per començar a explicar una història.

Biblioteques, Spotify i Madam Butterfly

He rebut per e-mail la llista que envien periòdicament des de la biblioteca amb les novetats de CD's. M'ho he mirat, he vist que hi havien un parell de grups desconeguts i he anat a l'Spotify a escoltar-los.
No m'han fet gaire el pes i he seguit escoltant Madam Butterfly, malgrat que escoltar opera a l'Spotify impliqui que et posin una publicitat totalment inadequada pel mig.
De fet aquesta òpera de Puccini la tinc també en CD, però per mandra, acabo tirant quasi sempre de l'Spotify per escoltar musica, doncs puc endollar l'ordinador a l'equip de musica i escoltar-ho molt bé.

Tot això m'ha fet pensar que ja no hi vaig a la biblioteca a buscar música. Abans m'hi deixava caure de tant en tant, remenava els CD's i quasi sempre marxava amb algun d'ells.

Així doncs, com afecta l'Spotify a les biblioteques? Al marge del meu cas particular, no em vaig capaç de quantificar-ho. Però està clar que convindria replantejar-se el paper que han de fer.

Al meu entendre, l'Spotify no és ni una competència, ni un rival per a les biblioteques, més aviat tot el contrari. Crec que hauria de ser un aliat.

A veure, el préstec de CD',s és tan sols un mètode que serveix a la finalitat de difusió de la cultura musical, no un fi en si mateix. Les noves eines que van apareixen a internet donen oportunitat a les biblioteques de superar les feixugues limitacions que suposen la difusió cultural a través de copies físiques i permet dedicar recursos a dinamitzar i fer més efectiva aquesta promoció.

No tinc cap llibre electrònic, ni se massa com funcionen però diria que aquest plantejament també hi ha de ser vàlid.

De tot això n'estem parlant i donant voltes a la iniciativa de l'Osonosfera Biblioteques 2.0

SuperLluna plena

Editorial Alpina

Soc de la quinta que va començar a fer caminades amb els clàssics mapes de l'Editorial Alpina.

Aquests mapes són tot un referent per a una època de l'excursionisme català. Eren la única ajuda que teníem per endinsar-nos en la terra incognita que eren (aleshores) molts dels indrets del nostre país que quedaven allunyats de les carreteres. En aquells inicis anàvem justos de recursos i compràvem només els mapes que necessitàvem.
Més endavant, un dia al veure el deteriorament en que estaven els meus, vaig adreçar-me a una llibreria i vaig renovar-los.


Just poc després l'Institut Cartogràfic de Catalunya va començar a editar nous mapes molt més detallats i els vells van caure en l'oblit, alguns encara per estrenar.
Els vaig anar conservant de caixa en caixa, com a un cert exercici de nostàlgia d'una època.

Fa poc remenant les caixes de d'alt de tot els vaig tornar a trobar i, com aquell qui no vol la cosa, en vaig posar un dins la motxilla, ... i és va quedar allí fins que al mig d'una caminada ho vaig recordar i el vam tornar a treure.

Va estar bé, doncs acostumats com estem ara al Google Earth, els GPS i el detall cartogràfic dels mapes actuals tornar a utilitzar aquelles referències clàssiques va ser un exercici entranyable.



L'Editorial Alpina, per sort, no es va quedar amb aquells formats i ha anat evolucionant.

Biblioteques 2.0

Enguany ens ha costat una mica. Ens havíem deixat emportar un xic pel desànim generalitzat però, potser animats per la nova musica dels Manel i amb l'empenta de la presidenta, s'ha començat a posar fil a l'agulla i l'Osonosfera ja té projecte per entretenir-se aquesta primera meitat de 2011.

Per votació varem decidir que el tema havia de ser Biblioteques 2.0. És a dir, que debatrem sobre com poden incidir les eines 2.0 en el funcionament de les biblioteques.
En la darrera reunió que vam fer per començar a donar forma a l'asuntu va semblar adient de tornar a utilitzar el bloc com a eina aglutinadora de l'activitat. Als premis ja l'havíem fet servir, no obstant en Eleccions 2.0 ens vam decantar per utilitzar una pàgina al facebook. Alhora de repartir-nos les tasques amb la reste de companys em vaig oferir a fer la plantilla del bloc, i ja la podeu veure a ...

http://biblioteques2punt0.blogspot.com/

Ara haurem d'anar donant forma al projecte i omplint-lo de contingut. Us convido a seguir-lo i a participar-hi si voleu.

Sobre la tasca de fer-ho us volia comentar un parell de coses.
La primera és que per evitar liar-me entre les meves coses personals i les de l'Osonosfera vaig decidir descarregar-me el navegador Opera i fer-hi allí tot el referent a l'associació blocaire. Al principi no m'agradava gaire, però amb una mica d'ús l'he trobat força interessant.

El segon tema és que he descobert com posar un widget de Twitter en un bloc o espai web. És molt fàcil, només cal anar al lloc de Widgets a Twiter i configurar-ho. :-)

Ànima del 33

Aquest diumenge vaig tenir al Twitter una petita conversa amb el Community Manager del programa Ànima del Canal 33, via @anima33.

No miro gaire la tele, però em vaig deixar convèncer i l'endemà dilluns vaig estar al cas per veure-ho.

El programa em va produir una sensació una mica agredolça.

Té moltes coses que m'agradaven, però alhora em costava molt enganxar-m'hi. El contingut, el ritme pausat, la veu en off de la Txe Arana, un plató agradable, ... ho posaria en el braç de la balança favorable.

Com que no m'acabava d'aclarir en què posar a l'altre cantó, he posat el vídeo en una segona pestanya del navegador i m'he posat a escriure aquest post mentre el tornava a escoltar.
No m'agrada el format, se sembla massa a un suplement dominical del diaris en paper. Diu moltes coses, però no les explica. Per enganxar-m'hi haurien de tocar menys temes però més a fons.
Estic encara intentant digerir la veu de Sílvia Pérez Cruz quan el presentador ja em parla d'un llibre que no tinc temps a assimilar de que va.

Preferiria un format que em permetés apalancar-me al sofà amb la voluntat de deixar-me convèncer emocionalment, no informativament, de la varietat cultural que tenim.

Malgrat tot us recomano que mireu el programa que adjunto aquí i jutgeu vosaltres mateixos.






Dels Community Managers potser quedaria millor dir-ne Dinamitzadors 2.0, no?