28/05/2011
26/05/2011
25
M'havia descuidat d'explicar-vos que l'altre dia vaig anar a la llibreria Muntanya de Llibres a una presentació que va fer Marc Serena del seu llibre "La volta dels 25".
No se que ho fa, però darrerament només compro llibres de blocaires.
El bloc del Marc el vaig descobrir, em sembla recordar, quan passava a la Xina dins el seu periple de donar la volta al mon. Em va cridar l'atenció el fet que postejés tant sovint i també per ser un dels primers blocs de viatjers als que vaig seguir.
La llàstima dels blocs de viatges és que s'acaben a l'acabar el viatge.
En Marc va començar la seva setmana vigatana el programa Voranit d'El 9 TV.
... el llibre l'he començat i està força bé.
No se que ho fa, però darrerament només compro llibres de blocaires.
El bloc del Marc el vaig descobrir, em sembla recordar, quan passava a la Xina dins el seu periple de donar la volta al mon. Em va cridar l'atenció el fet que postejés tant sovint i també per ser un dels primers blocs de viatjers als que vaig seguir.
La llàstima dels blocs de viatges és que s'acaben a l'acabar el viatge.
En Marc va començar la seva setmana vigatana el programa Voranit d'El 9 TV.
... el llibre l'he començat i està força bé.
24/05/2011
Jo no.
Sóc d'Osona i jo NO he votat a PxC.
Potser que comenci a quedar clar qui són els irresponsables que ho han fet.
Potser que comenci a quedar clar qui són els irresponsables que ho han fet.
17/05/2011
Què és tot això del 2.0?
Aquests dies estic fent apologia de tot el que envolta aquest concepte i m'estan fent molt aquesta pregunta. A veure si aquest post em serveix per explicar que vol dir aquest numero que ens va tan bé per resumir una idea.
El nombre prové del món de la informàtica. Quan es posa a la venda un programa informàtic es diu que és la versió 1.0, però com que aquesta gent no saben estar-se quiets ràpidament el comencen a remenar i en van treien noves versions, com ara la 1.01, 1.018, 1.2, 1.23, ... Quan el canvi és substancial i acaben fent un programa nou, aleshores canvien el numero de davant del punt, es a dir 2.0, 3.0, ...
Doncs bé, fa un temps un expert d'aquells que hi han i que no recordo mai el nom va dir que internet, que està constantment evolucionant, havia fet un canvi tan profund que havia entrat en la versió 2.0.
Quin ha estat aquest canvi?
Doncs l'aparició i popularització d'aplicacions que permeten a tothom, d'una manera fàcil i gratuïta, aportar contingut a la xarxa. És el que en diem eines 2.0 i que serien els blocs, Twitter, Facebook, Youtube, ...
... i això que té d'important?
Fa no tans anys, quan a casa nostre hi havia un regim dictatorial el conjunt de mitjans de comunicació tenien forma piramidal i estaven controlats des de d'alt pel dictador. Amb el canvi democràtic van aparèixer molts nous mitjans i la piràmide és va fragmentar en moltes (no tantes) altres piràmides comunicatives.
Malgrat la proliferació de canals i mitjans en els darrer anys, l'accés a aquests fluxes d'informació seguia restringit a la voluntat d'aquells que tenien el poder per comprar un micròfon.
Ara, en l'era 2.0, qualsevol persona pot d'una manera fàcil emetre continguts a l'abast de tothom. Ara tots tenim micro.
Si, ja se que tenir un bloc no vol dir que tot el món el llegeixi, que al twitter no hi han grans audiències, que si tothom parla alhora ningú escolta i que hi ha molt de soroll i tot el que vulgueu, però només cal endinsar-se una mica en aquest mundillo per veure la llum que dóna.
A partir d'aquí doncs, podem també aplicar el concepte a diversos elements de la nostra societat com ara la premsa 2.0, política 2.0, biblioteques 2.0, amics 2.0 ... i tot allò que adopti aquesta filosofia de facilitar la paraula a tothom que tingui quelcom a dir.
El nombre prové del món de la informàtica. Quan es posa a la venda un programa informàtic es diu que és la versió 1.0, però com que aquesta gent no saben estar-se quiets ràpidament el comencen a remenar i en van treien noves versions, com ara la 1.01, 1.018, 1.2, 1.23, ... Quan el canvi és substancial i acaben fent un programa nou, aleshores canvien el numero de davant del punt, es a dir 2.0, 3.0, ...
Doncs bé, fa un temps un expert d'aquells que hi han i que no recordo mai el nom va dir que internet, que està constantment evolucionant, havia fet un canvi tan profund que havia entrat en la versió 2.0.
Quin ha estat aquest canvi?
Doncs l'aparició i popularització d'aplicacions que permeten a tothom, d'una manera fàcil i gratuïta, aportar contingut a la xarxa. És el que en diem eines 2.0 i que serien els blocs, Twitter, Facebook, Youtube, ...
... i això que té d'important?
Fa no tans anys, quan a casa nostre hi havia un regim dictatorial el conjunt de mitjans de comunicació tenien forma piramidal i estaven controlats des de d'alt pel dictador. Amb el canvi democràtic van aparèixer molts nous mitjans i la piràmide és va fragmentar en moltes (no tantes) altres piràmides comunicatives.
Malgrat la proliferació de canals i mitjans en els darrer anys, l'accés a aquests fluxes d'informació seguia restringit a la voluntat d'aquells que tenien el poder per comprar un micròfon.
Ara, en l'era 2.0, qualsevol persona pot d'una manera fàcil emetre continguts a l'abast de tothom. Ara tots tenim micro.
Si, ja se que tenir un bloc no vol dir que tot el món el llegeixi, que al twitter no hi han grans audiències, que si tothom parla alhora ningú escolta i que hi ha molt de soroll i tot el que vulgueu, però només cal endinsar-se una mica en aquest mundillo per veure la llum que dóna.
A partir d'aquí doncs, podem també aplicar el concepte a diversos elements de la nostra societat com ara la premsa 2.0, política 2.0, biblioteques 2.0, amics 2.0 ... i tot allò que adopti aquesta filosofia de facilitar la paraula a tothom que tingui quelcom a dir.
16/05/2011
Ling cover Rachel
No he trobat cap clip que estigues bé de la Rachel Yamataga cantant aquesta canço, però m'ha agradat aquest cover.
09/05/2011
La lluita per la pregunta
"La gent creu que una campanya electoral consisteix en dues respostes oposades a una mateixa pregunta, i no és així. Es tracta de lluitar per la pregunta adequada."
Josh Lyman, The West Wing 7x02 The Mommy Problem
Si en un col.legi electoral podéssiu preguntar a la gent per que han escollit aquella papereta per votar, cadascun d'ells us donaria una resposta. La pregunta a aquesta resposta és a la que és refereix en Josh Lyman.
M'ha costat entendre-ho, millor dit, m'ha costat donar-hi importància, però com que aquests dies estic seguint les campanyes electorals del meu poble, hi he acabat dedicant temps a veure que volia dir i té tota la raó del món.
Ens passen mil coses pel cap i pel nostre entorn, hi han mil temes que associem a la feina que ha de fer un alcalde, d'aquestes mil preguntes una serà la que triarem per decidir a qui votar. És a dir, que triarem a fulanito perquè és el que dóna la millor resposta a la pregunta que nosaltres considerem més important, i la considerem la més important perquè hem estat escoltant tot el que ens han estat dient i hem arribat a aquesta conclusió.
Una campanya consisteix en lluitar per tal que els electors considerin que la pregunta clau que determina el seu futur sigui aquella per a la qual el candidat té la millor solució.
Sou candidats? ... quina és la vostra pregunta?
Josh Lyman, The West Wing 7x02 The Mommy Problem
Si en un col.legi electoral podéssiu preguntar a la gent per que han escollit aquella papereta per votar, cadascun d'ells us donaria una resposta. La pregunta a aquesta resposta és a la que és refereix en Josh Lyman.
M'ha costat entendre-ho, millor dit, m'ha costat donar-hi importància, però com que aquests dies estic seguint les campanyes electorals del meu poble, hi he acabat dedicant temps a veure que volia dir i té tota la raó del món.
Ens passen mil coses pel cap i pel nostre entorn, hi han mil temes que associem a la feina que ha de fer un alcalde, d'aquestes mil preguntes una serà la que triarem per decidir a qui votar. És a dir, que triarem a fulanito perquè és el que dóna la millor resposta a la pregunta que nosaltres considerem més important, i la considerem la més important perquè hem estat escoltant tot el que ens han estat dient i hem arribat a aquesta conclusió.
Una campanya consisteix en lluitar per tal que els electors considerin que la pregunta clau que determina el seu futur sigui aquella per a la qual el candidat té la millor solució.
Sou candidats? ... quina és la vostra pregunta?
08/05/2011
Com faria jo una campanya 2.0
Ja vaig explicar fa unes setmanes en el post "Collonades 2.0 ... o no" les raons per les quals crec que s'han d'utilitzar les xarxes socials en política.
Després d'estar uns dies queixant-me de que no m'acaben de convèncer com s'estan fent les campanyes en aquestes eleccions, passo doncs a rumiar i a postejar com crec jo que s'haurien de fer.
Benvolguts candidats,
penso que una campanya electoral 2.0 s'ha de moure en tres eixos:
- Fer xarxa, una xarxa pròpia. A partir del nucli dur de partit és poden anar traçant cercles de contactes per tal de poder difondre el que volem dir. Això s'ha d'estructurar una mica, no val deixar-ho a la bona voluntat dels simpatitzants. Tampoc cal abusar-ne i voler fer quelcom semblant a un arxiu policial. N'hi ha prou amb parlar-ne obertament i tenir-ho una mica clar.
Sovint tots els candidats us queixeu de que no sortiu prou als mitjans, que la premsa us menysté, doncs bé amb una xarxa una mica currada podeu arribar a la gent sense dependre de ningú.
Ah! ...i que sigui una xarxa oberta, no endogàmica entre militants.
- Continguts, els grans oblidats. En un municipi és fàcil estar d'acord en moltes coses i a vegades cal anar a discutir sobre el tipus de bombetes o de llambordes per tal que l'oposició pugui desmarcar-se del govern i tenir un discurs diferenciat.
Molt bé, és a vosaltres a qui us toca decidir, expliqueu-nos una mica però, perquè ho voleu fer així.
No hi ha res més avorrit i desencisador que un discurs electoral generalista d'eslògans i frases fetes buides de contingut que el podria subscriure qualsevol partit.
Candidats, us heu de mullar i opinar. Us perdonarem les rectificacions i canvis d'opinió, no ho farem amb els silencis ni amb la sospita de que no us interessen els nostres problemes.
- Dinamització, poseu-ho fàcil. No ens feu empassar sermons dominicals, volem quelcom fàcil d'entendre i recordar. No ens importa escoltar-vos moltes vegades si cada vegada ens aneu explicant la vostre història de mica en mica. Compartiu els vostres nervis de campanya i l'emoció d'unes eleccions. Deixeu-nos participar, ens costarà doncs no hi estem acostumats, però de mica en mica hi anirem entrant.
... i per fer tot això, doncs que cadascú triï les eines 2.0 que li resultin més còmodes.
Després d'estar uns dies queixant-me de que no m'acaben de convèncer com s'estan fent les campanyes en aquestes eleccions, passo doncs a rumiar i a postejar com crec jo que s'haurien de fer.
Benvolguts candidats,
penso que una campanya electoral 2.0 s'ha de moure en tres eixos:
- Fer xarxa, una xarxa pròpia. A partir del nucli dur de partit és poden anar traçant cercles de contactes per tal de poder difondre el que volem dir. Això s'ha d'estructurar una mica, no val deixar-ho a la bona voluntat dels simpatitzants. Tampoc cal abusar-ne i voler fer quelcom semblant a un arxiu policial. N'hi ha prou amb parlar-ne obertament i tenir-ho una mica clar.
Sovint tots els candidats us queixeu de que no sortiu prou als mitjans, que la premsa us menysté, doncs bé amb una xarxa una mica currada podeu arribar a la gent sense dependre de ningú.
Ah! ...i que sigui una xarxa oberta, no endogàmica entre militants.
- Continguts, els grans oblidats. En un municipi és fàcil estar d'acord en moltes coses i a vegades cal anar a discutir sobre el tipus de bombetes o de llambordes per tal que l'oposició pugui desmarcar-se del govern i tenir un discurs diferenciat.
Molt bé, és a vosaltres a qui us toca decidir, expliqueu-nos una mica però, perquè ho voleu fer així.
No hi ha res més avorrit i desencisador que un discurs electoral generalista d'eslògans i frases fetes buides de contingut que el podria subscriure qualsevol partit.
Candidats, us heu de mullar i opinar. Us perdonarem les rectificacions i canvis d'opinió, no ho farem amb els silencis ni amb la sospita de que no us interessen els nostres problemes.
- Dinamització, poseu-ho fàcil. No ens feu empassar sermons dominicals, volem quelcom fàcil d'entendre i recordar. No ens importa escoltar-vos moltes vegades si cada vegada ens aneu explicant la vostre història de mica en mica. Compartiu els vostres nervis de campanya i l'emoció d'unes eleccions. Deixeu-nos participar, ens costarà doncs no hi estem acostumats, però de mica en mica hi anirem entrant.
... i per fer tot això, doncs que cadascú triï les eines 2.0 que li resultin més còmodes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
