Com que no soc prou bo per sintetitzar certes idees en 140 caràcters a vegades utilitzo al meu bloc per intentar donar forma a quelcom que he apuntat en un tuit.
No se com serà el futur de la premsa digital, ni com ho ha de fer aquest sector per sortir de la crisi, ni tampoc se com s'ha de fer una capçalera digital per tal que sigui viable econòmicament.
Hi han però una serie de punts que fa temps que tinc més o menys clars, jo no he deixat de comprar sovint els diaris perquè siguin en paper. No és el suport, és com aquest suport condiciona el contingut. Una edició en paper té limitacions de format que, amb els anys, han anat condicionant la manera d'explicar-nos les coses. Conceptes com l'hora de tancament, la portada, el concepte de columnista, la noticia unicel.lular en si mateixa, vendre la informació empaquetada, .... tot això ha condicionat als professionals del paper a una manera de fer que han traslladat a les capçaleres digitals quan a internet no existeixen aquestes limitacions.
Conceptes com el real-time, la gestió d'etiquetes, la construcció de continguts, la segmentació i focalització directes, participació 2.0, ... no son possibles en el paper, i alhora tampoc s'estan fent servir a les noves capçaleres digitals que segueixen fent les coses a la xarxa amb els mateixos esquemes i limitacions mentals que tenien en el paper.
