28/11/2011
27/11/2011
Camí de Mart
Benvolguts amics i amigues,
com que tot el tema del viatge de l'MSL Curiosity cap a Mart estava agafant molt protagonisme en aquest bloc, he decidit fer un petit canvi per posar una mica d'ordre i evitar confusions.
Així doncs a partir d'ara tot el que publiqui sobre aquesta temàtica ho podreu llegir al meu nou bloc
... i així fons de pantalla continuarà divagant sobre temes d'us de la xarxa amb més tranquilitat.
Els 18 post que hi havien escrits sobre el tema els he traslladat al nou bloc. S'han perdut alguns comentaris amb el canvi, però espero que us agradi el nou format.
Ens hi veiem!!
com que tot el tema del viatge de l'MSL Curiosity cap a Mart estava agafant molt protagonisme en aquest bloc, he decidit fer un petit canvi per posar una mica d'ordre i evitar confusions.
Així doncs a partir d'ara tot el que publiqui sobre aquesta temàtica ho podreu llegir al meu nou bloc
... i així fons de pantalla continuarà divagant sobre temes d'us de la xarxa amb més tranquilitat.
Els 18 post que hi havien escrits sobre el tema els he traslladat al nou bloc. S'han perdut alguns comentaris amb el canvi, però espero que us agradi el nou format.
Ens hi veiem!!
15/11/2011
Els avis i els iPads
Els nostres avis, o pares pels que ja tenim una edat, van néixer a la primera meitat del segle passat.
El més grans potser encara recorden haver viscut una guerra, però segur que tots recorden haver crescut en les penúries de la post-guerra com les que varem veure a Pa Negre.
Així com també poden recordar escoltar la ràdio en família, o la primera vegada que varen anar al cine, en blanc i negre abans de l'emoció de veure la primera peli en color.
Anaven creixent quan, poc o molt, van començar a escoltar la musica rock o folk que venia primer de l'estranger i després es va copiar aquí. Això mentre descobrien el turisme, les turistes i les vacances.
També van veure l'arribada de la televisió, l'arribada de l'home a la lluna i l'arribada dels vehicles utilitaris, per poc després veure com apareixia la musica en estèreo i la tele es tornava en color.
Sí, i també van passar d'una dictadura a una democràcia. D'anar en bicicleta a poder agafar l'avió.
Alguns d'ells encara s'han atrevit a comprar-se un mòbil, a remenar l'ordinador i a navegar per internet.
A aquesta generació, que ha viscut tot això, creieu que els pot impressionar gaire un iPad o qualsevol dels trastos de l'Steve Jobs?
El més grans potser encara recorden haver viscut una guerra, però segur que tots recorden haver crescut en les penúries de la post-guerra com les que varem veure a Pa Negre.
Així com també poden recordar escoltar la ràdio en família, o la primera vegada que varen anar al cine, en blanc i negre abans de l'emoció de veure la primera peli en color.
Anaven creixent quan, poc o molt, van començar a escoltar la musica rock o folk que venia primer de l'estranger i després es va copiar aquí. Això mentre descobrien el turisme, les turistes i les vacances.
També van veure l'arribada de la televisió, l'arribada de l'home a la lluna i l'arribada dels vehicles utilitaris, per poc després veure com apareixia la musica en estèreo i la tele es tornava en color.
Sí, i també van passar d'una dictadura a una democràcia. D'anar en bicicleta a poder agafar l'avió.
Alguns d'ells encara s'han atrevit a comprar-se un mòbil, a remenar l'ordinador i a navegar per internet.
A aquesta generació, que ha viscut tot això, creieu que els pot impressionar gaire un iPad o qualsevol dels trastos de l'Steve Jobs?
14/11/2011
Informació de valor
En una societat saturada d'informació com és aquesta en la que estem, on qualsevol (afortunadament) pot aportar dades a la xarxa, jo m'atreviria a fer servir una classificació per aquest allau de dades, sense prejudici que se'n puguin fer més per a altres usos.
Primer hi han aquelles dades que directament esquivem i que evitem perdre-hi temps focalitzant-hi la nostre atenció. No tan sols em refereixo a l'spam, sinó també a aquella informació que per conjuntura d'espai o temps no volem.
Després vindria la informació que, bé, podríem dir que ens entreté o que no ens molesta. Que ens distreu i que, com a animals socials que som, ens serveix per veure que passa al nostre voltant, ja sigui proper o llunyà.
Finalment tenim aquella informació que ens arriba i que fem servir per a prendre decisions, que ens aporta valor.
Una noticia com ara la de la fallada de l'il·luminació de les pistes de l'aeroport és una informació que per a cadascun de nosaltres pot quedar encabida en qualsevol dels tres grups segons la nostra situació personal.
Penso que qui vulgui guanyar-se el sou en tot això d'internet ha de focalitzar els seus esforços en oferir informació del tercer grup si vol pretendre aconseguir els diners dels receptors.
Abans fer això era tasca complicada i per tant calia vendre la informació empaquetada en grans paquets on hi havia ( ... i encara hi ha) varietat informativa amb l'esperança que alguna o altra noticia quedés situada en el tercer grup i així deixar al client satisfet.
Mirar una pantalla és més incomode que llegir un paper i això limita molt el temps d'atenció del possible client, de manera que l'estratègia de vendre grans paquets informatius perd eficàcia a internet.
Caldria anar a buscar altres estratègies per afinar la punteria i col.locar la noticia en la forma adequada per crear valor.
Els rss, unes mètriques adequades, el feedback, la geolocalització, la segmentació, l'inmediatessa, la traçabilitat en el temps, infinitat de punts de vista, ... podrien ser aspectes que permetessin afinar una eina per poder oferir un flux informatiu de valor.
Primer hi han aquelles dades que directament esquivem i que evitem perdre-hi temps focalitzant-hi la nostre atenció. No tan sols em refereixo a l'spam, sinó també a aquella informació que per conjuntura d'espai o temps no volem.
Després vindria la informació que, bé, podríem dir que ens entreté o que no ens molesta. Que ens distreu i que, com a animals socials que som, ens serveix per veure que passa al nostre voltant, ja sigui proper o llunyà.
Finalment tenim aquella informació que ens arriba i que fem servir per a prendre decisions, que ens aporta valor.
Una noticia com ara la de la fallada de l'il·luminació de les pistes de l'aeroport és una informació que per a cadascun de nosaltres pot quedar encabida en qualsevol dels tres grups segons la nostra situació personal.
Penso que qui vulgui guanyar-se el sou en tot això d'internet ha de focalitzar els seus esforços en oferir informació del tercer grup si vol pretendre aconseguir els diners dels receptors.
Abans fer això era tasca complicada i per tant calia vendre la informació empaquetada en grans paquets on hi havia ( ... i encara hi ha) varietat informativa amb l'esperança que alguna o altra noticia quedés situada en el tercer grup i així deixar al client satisfet.
Mirar una pantalla és més incomode que llegir un paper i això limita molt el temps d'atenció del possible client, de manera que l'estratègia de vendre grans paquets informatius perd eficàcia a internet.
Caldria anar a buscar altres estratègies per afinar la punteria i col.locar la noticia en la forma adequada per crear valor.
Els rss, unes mètriques adequades, el feedback, la geolocalització, la segmentació, l'inmediatessa, la traçabilitat en el temps, infinitat de punts de vista, ... podrien ser aspectes que permetessin afinar una eina per poder oferir un flux informatiu de valor.
08/11/2011
e-Periódico
A partir d'avui dimarts es posa en marxa l'edició digital de pagament e-Periódico.
Podeu accedir a la portada i als continguts de la secció Gran Barcelona de manera gratuïta, però per a la resta cal pagar. De moment, i com a promoció, només valdrà 2,99€ pels tres primers mesos.
Aquesta és l'aposta de la gent d'El Periódico per tal d'aconseguir rendibilitzar l'edició digital de la seva capçalera i poder oferir periodisme de qualitat. Si en sou subscriptors, a més podeu socialitzar-ne els continguts, és a dir, podreu enviar als vostres amics aquelles pàgines que considereu interessants. També hi ha una app molt xula per a l'iPad, of course, i admeto que l'aplicació web també està molt ben aconseguida.
Tot això, i més, és el que ens varen explicar l'@Enric_Hernandez i el seu equip aquest dilluns als blocaires convocats a la seva redacció.
Jo, pels que no ho sapigueu, no tinc cap vinculació amb el sector de la premsa. M'hi varen convidar com a blocaire i afeccionat al món del 2.0.
Després de les explicacions hi va haver un debat molt interessant. Tot i que molts dels convidats no ens coneixíem personalment, de seguida varem coincidir en algunes opinions.
A veure, e-Periódico és una bona eina per a consumir a través de la xarxa els continguts que ofereix la redacció d'El Periódico en un format com el del paper. La gent acostumada a aquest tipus de format, tindrà doncs una molt bona opció, sens dubte.
L'edició en paper és un format conseqüència de les limitacions que ofereix la pròpia impressió en tinta. És a dir, no deixa de ser una forma de vendre continguts empaquetats, que té els seus avantatges, com ara l'amigabilitat del tacte i lectura del paper.
Passa però, que els frikis del 2.0 de seguida varem començar a demanar si podia fer això, si podia fer allò altre,... i els nostres amfitrions ens varen haver d'aturar i dir-nos que de moment es feia el que es podia i que, com a eina a desenvolupar, tot aniria venint.
Des de la meva opinió, la gran diferència conceptual entre les dues bandes de la taula estava en que mentre ells encara veuen el seu ofici basat en vendre continguts empaquetats, nosaltres estem ja totalment immersos en consumir fluxos d'informació.
Admeto també la meva incapacitat per definir quin dels dos models pot sostenir una iniciativa empresarial periodística a la xarxa.
Tot i que potser e-Periódico encara no és ven bé allò que els geeks voldríem, si que és un pas endavant important i és molt d'agrair a la gent d'El Periódico que hagin fet aquesta aposta, ... i també que hagin volgut compartir l'engegada amb nosaltres i conèixer la nostra opinió.
Una salutació molt gran per a la gent d'El Periódico en aquesta nova singladura i també pels companys blocaires que ens varem trobar al voltant de la taula de la seva redacció.
També ho han explicat:
- emartinborregon's notes d'Edu Martín @emartinborregon
- La lupa de Dídac Boza @didacboza
- llumperlaCLARAboia de Clara Chinchilla @c_chinchilla
- Saül Gordillo @saulgordillo ha fet un Storify i un post a seu bloc d'El Periódico en xarxa.
- També la noticia a ElPeriódico.cat
- Blog personal d'un pratenc qualsevol de Francesc Gelabert @fgelabert
- Álvaro Martínez @alvaromartinez al seu bloc : L'ePeriódico no tanca el problema, però obre la via
Podeu accedir a la portada i als continguts de la secció Gran Barcelona de manera gratuïta, però per a la resta cal pagar. De moment, i com a promoció, només valdrà 2,99€ pels tres primers mesos.
Aquesta és l'aposta de la gent d'El Periódico per tal d'aconseguir rendibilitzar l'edició digital de la seva capçalera i poder oferir periodisme de qualitat. Si en sou subscriptors, a més podeu socialitzar-ne els continguts, és a dir, podreu enviar als vostres amics aquelles pàgines que considereu interessants. També hi ha una app molt xula per a l'iPad, of course, i admeto que l'aplicació web també està molt ben aconseguida.
Tot això, i més, és el que ens varen explicar l'@Enric_Hernandez i el seu equip aquest dilluns als blocaires convocats a la seva redacció.
Jo, pels que no ho sapigueu, no tinc cap vinculació amb el sector de la premsa. M'hi varen convidar com a blocaire i afeccionat al món del 2.0.
Després de les explicacions hi va haver un debat molt interessant. Tot i que molts dels convidats no ens coneixíem personalment, de seguida varem coincidir en algunes opinions.
A veure, e-Periódico és una bona eina per a consumir a través de la xarxa els continguts que ofereix la redacció d'El Periódico en un format com el del paper. La gent acostumada a aquest tipus de format, tindrà doncs una molt bona opció, sens dubte.
L'edició en paper és un format conseqüència de les limitacions que ofereix la pròpia impressió en tinta. És a dir, no deixa de ser una forma de vendre continguts empaquetats, que té els seus avantatges, com ara l'amigabilitat del tacte i lectura del paper.
Passa però, que els frikis del 2.0 de seguida varem començar a demanar si podia fer això, si podia fer allò altre,... i els nostres amfitrions ens varen haver d'aturar i dir-nos que de moment es feia el que es podia i que, com a eina a desenvolupar, tot aniria venint.
Des de la meva opinió, la gran diferència conceptual entre les dues bandes de la taula estava en que mentre ells encara veuen el seu ofici basat en vendre continguts empaquetats, nosaltres estem ja totalment immersos en consumir fluxos d'informació.
Admeto també la meva incapacitat per definir quin dels dos models pot sostenir una iniciativa empresarial periodística a la xarxa.
Tot i que potser e-Periódico encara no és ven bé allò que els geeks voldríem, si que és un pas endavant important i és molt d'agrair a la gent d'El Periódico que hagin fet aquesta aposta, ... i també que hagin volgut compartir l'engegada amb nosaltres i conèixer la nostra opinió.
Una salutació molt gran per a la gent d'El Periódico en aquesta nova singladura i també pels companys blocaires que ens varem trobar al voltant de la taula de la seva redacció.
També ho han explicat:
- emartinborregon's notes d'Edu Martín @emartinborregon
- La lupa de Dídac Boza @didacboza
- llumperlaCLARAboia de Clara Chinchilla @c_chinchilla
- Saül Gordillo @saulgordillo ha fet un Storify i un post a seu bloc d'El Periódico en xarxa.
- També la noticia a ElPeriódico.cat
- Blog personal d'un pratenc qualsevol de Francesc Gelabert @fgelabert
- Álvaro Martínez @alvaromartinez al seu bloc : L'ePeriódico no tanca el problema, però obre la via
07/11/2011
Reunió de blocaires a El Periódico
La relació de la premsa amb el món 2.0 és un tema encara no resolt del tot. Potser per això és d'agrair, i en el meu cas un luxe participar, que els responsables d' El Periódico, encapçalats pel seu director @Enric_Hernandez, hagin convocat a una quinzena de blocaires i tuitaires aquest dilluns per la tarda a una reunió en la seva redacció per explicar-nos i comentar la posada en marxa de l'edició digital de pagament e-Periódico.
Només d'arribar ja m'hi he trobat a @fgelabert i @trinamilan ...
... i de què hem estat parlant durant dues hores i mitja? Doncs deixeu-me que això us ho expliqui, però en un altre post...
Només d'arribar ja m'hi he trobat a @fgelabert i @trinamilan ...
... i de què hem estat parlant durant dues hores i mitja? Doncs deixeu-me que això us ho expliqui, però en un altre post...
04/11/2011
El debat de l'Osonosfera ...
... vist des del meu mòbil.
.... per sort a l'Osonosfera també tenim en Jordi Vila, que ha fet més i molt millors fotos.
Bonus track : de tot plegat n'he fet un Storify.
.... per sort a l'Osonosfera també tenim en Jordi Vila, que ha fet més i molt millors fotos.
Bonus track : de tot plegat n'he fet un Storify.
03/11/2011
El debat de l'Osonosfera
A la reunió de blocaires osonofèrics de després de vacances ens vam proposar fer un altre debat com el de la tardor passada. Aleshores el tema d'actualitat eren les eleccions i varem fer una taula rodona per parlar sobre l'ús de les xarxes socials.
Enguany ens va semblar debatre l'ús que en poden fer les empreses d'aquestes xarxes socials i de les eines 2.0. Ens va semblar adient també fer-ho en col.laboració amb el nou centre Vic Integració Tecnològica de Vic dedicat a les noves tecnologies.
Després d'unes quantes reunions i unes quantes hores més dedicades a moure fils ha arribat el dia. Aquest dijous 3 a les 20:00 a l'auditori del VIT tindrem una taula rodona on quatre ponents moderats per @Hugo_pardo ens exposaran la seva aposta en l'ús de les xarxes socials per millorar la seva activitat empresarial. Vindran responsables 2.0 de Banc de Sabadell, Yslandia, Gaufix i Carol Bruguera. Després tindrem l'ocasió de parlar-ne tots plegats.
Ho podreu seguir via twitter i G+ amb el hashtag #empresa2_0, i segurament també via l'streaming de l'e-week, doncs la nostra iniciativa obre la setmana digital vigatana.
Us hi esperem!
Presentació a La Terrassa d'El 9 TV.
Enguany ens va semblar debatre l'ús que en poden fer les empreses d'aquestes xarxes socials i de les eines 2.0. Ens va semblar adient també fer-ho en col.laboració amb el nou centre Vic Integració Tecnològica de Vic dedicat a les noves tecnologies.
Després d'unes quantes reunions i unes quantes hores més dedicades a moure fils ha arribat el dia. Aquest dijous 3 a les 20:00 a l'auditori del VIT tindrem una taula rodona on quatre ponents moderats per @Hugo_pardo ens exposaran la seva aposta en l'ús de les xarxes socials per millorar la seva activitat empresarial. Vindran responsables 2.0 de Banc de Sabadell, Yslandia, Gaufix i Carol Bruguera. Després tindrem l'ocasió de parlar-ne tots plegats.
Ho podreu seguir via twitter i G+ amb el hashtag #empresa2_0, i segurament també via l'streaming de l'e-week, doncs la nostra iniciativa obre la setmana digital vigatana.
Us hi esperem!
Presentació a La Terrassa d'El 9 TV.
01/11/2011
Castanyes i carbasses
Sempre m'ha agradat fer la castanyada, és una festa de les quatre grans junt amb cap d'any, el carnaval i St. Joan, que una mica marquen les estacionalitats de l'any.
La tardor, el foc a fora, el pa amb tomàquet i botifarra, torrar castanyes, moniatos, panellets, moscatell, la nit, els amics...
En els darrers anys, a més ha anat prenent força el tema del hallowen , així com també el "conflicte" entre les dues formes de celebrar la data de Tot Sants.
Si bé jo en un principi era dels defensor aferrissats del la tradició pròpia, amb el temps he anat flexibilitzant una mica la meva postura fins a arribar al punt en que em sembla bé el mestissatge resultant d'agafar dels altres allò que ens pot servir per millorar.
Enguany hem decorat com mai el sopar de la castanyada amb carbasses, taronges i altres suports d'espelmes per crear un ambient més càlid i confortable, i ens va quedar molt bé. (disculpeu la qualitat de les fotos).
De fet això de buidar carbasses i posar-hi un llum a dins ja es feia per aquestes contrades antigament.
Malgrat tot, em segueixen fent molta pena aquella gent que es limita a agafar tots els tòpics d'una festa forania i ignorar tot allò que tenim aquí de tradició de la nostra terra. Pobres.
La tardor, el foc a fora, el pa amb tomàquet i botifarra, torrar castanyes, moniatos, panellets, moscatell, la nit, els amics...
En els darrers anys, a més ha anat prenent força el tema del hallowen , així com també el "conflicte" entre les dues formes de celebrar la data de Tot Sants.
Si bé jo en un principi era dels defensor aferrissats del la tradició pròpia, amb el temps he anat flexibilitzant una mica la meva postura fins a arribar al punt en que em sembla bé el mestissatge resultant d'agafar dels altres allò que ens pot servir per millorar.
Enguany hem decorat com mai el sopar de la castanyada amb carbasses, taronges i altres suports d'espelmes per crear un ambient més càlid i confortable, i ens va quedar molt bé. (disculpeu la qualitat de les fotos).
De fet això de buidar carbasses i posar-hi un llum a dins ja es feia per aquestes contrades antigament.
Malgrat tot, em segueixen fent molta pena aquella gent que es limita a agafar tots els tòpics d'una festa forania i ignorar tot allò que tenim aquí de tradició de la nostra terra. Pobres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
