Una història fascinant

Veig que el nombre de posts escrits aquest any ha minvat força respecte a altres anys anteriors. La causa és sens dubte l'augment de la meva activitat en altres mitjans com el twitter, el G+ o el facebook, i en els darrers mesos el nou bloc.
M'haureu de disculpar però em fa por que durant el proper any també serà així, sobretot pel que fa a Camí de Mart doncs és un tema que em té força enganxat.

És que és una història realment fascinant, a veure on podeu trobar res semblant ...

Tenim un protagonista memorable, el robot més sofisticat construït mai.
És el relat d'un viatge sense retorn a un altre món, que podem seguir gaire bé en temps real per que és una història que està passant ara mateix, en aquest moment.
És una història èpica, en que es va a buscar evidències que poden capgirar la percepció de l'univers que té tota la humanitat. Anem tan lluny per saber més coses de nosaltres mateixos.
És una història llunyana, molt i molt llunyana que per veure (o imaginar) on passa només hem d'aixecar el cap una nit i mirar el cel estrellat.

Passen coses, moltes coses, si no cada dia, si que quasi bé hi ha quelcom a explicar cada setmana.
És un relat amb els seus moments vibrants, com ara l'enlairament, o increïblement emocionants com serà l'arribada a Mart. Seran uns minuts d'infart.
Hi ha emoció, drama i tragèdia, recordem que la sonda russa que també havia d'anar a Mart va fallar i a mitjans de gener es desintegrarà contra l'atmosfera terrestre.
És una història ben planificada, seqüenciada, amb un guio definit i calculat, sotmès a milers imprevistos que en qualsevol moment poden posar a prova l'enginy del(s) protagonista (es), l'MSL Curiosity (i l'equip que el fa anar).

Hi han hagut al llarg de la història relats semblants, però no hem tingut la ocasió de viure'ls tan detalladament com ara amb les eines 2.0, i per tant comprendreu que m'ho estigui passant pipa amb el bloc.
De totes maneres, si voleu, ens seguirem veient per aquí. Bon Any Nou!

Bon Nadal

Que cadascú trobi el Nadal que està buscant ...

Eliyahu M. Goldratt (1947-2011)

Fa unes setmanes vaig saber de la mort del Dr. Eli Goldratt i tenia pendent escriure'n un post abans de final d'any, doncs és un dels autors que més m'ha influenciat.

Mireu, jo vaig estar treballant uns anys com a comptable i sobretot en comptabilitat de costos. Durant aquests anys hi havia quelcom a la feina que no m'acabava de quadrar del tot, fins al punt en que vaig acabar dubtant de mi mateix.
Va ser gràcies al llibre La Meta (The Goal, 1984) del Dr. Goldratt que vaig endreçar alguns conceptes i redefinir la meva manera de veure que és i com funciona una empresa.
El llibre és una novel.la on s'explica la Teoria de les Limitacions (T.O.C. Theory Of Constraints), aquesta teoria en certa manera vindria a ser com una mena de sopa d'all , però que va molt bé per endreçar les idees.
A més també va publicar altres llibres com No es questión de suerte ( Its not luck, 1994) o Cadena Critica (Critical Chain, 1997).

No entraré pas en detall de tot això però per si en voleu un tastet al Youtube hi he trobat la versió en pel.lícula de La Meta, ... un pel carrinclona però vaja, 100% recomanable doncs la TOC també es pot aplicar a altres aspectes de la vida.

Recondita armonia

Aquest cap de setmana han dedicat l'Òpera en Texans del Canal 33 a una de les millors obres de Puccini, Tosca.

Ha estat un programa fantàstic, simple, elegant, superb, .... brutal! com dirien ells.
Però, alerta! aquesta vegada hi hem trobat un però, ... un PERÒ a més en majúscules. Resulta que s'han deixat, ai las! ni més ni menys que de mencionar-hi el recondita armonia!
D'ençà que vaig saber que aquest diumenge tocava Tosca que la musiqueta ha estat voltant pel meu cap i a mesura que anava passant el fabulós programa aquest immemorable fragment no sortia per enlloc.
A veure, no és que jo hi entengui gaire d'òpera, més aviat no hi entenc gens ni mica, però és que aquesta ... aquesta me la sabia!
Tot seguit li vaig comentar al @ramongener pel twitter, i em va contestar que si, que tenia raó però que en 30 minuts no hi cabia tot.

Bé, com que ja sabem que a la tele no hi ha temps per tot però al blocs si, doncs uns poso el recondita armonia i ara podem discutir, si voleu, si aquesta és la millor versió que hi ha al Youtube.

Tot seguit, com no, també us enllaço el magnífic programa. ;-)