12 de jul. 2012

Caixa Manlleu, dos anys després.

foto: Adrià Costa de www.osona.com

Fa un parell d'anys vaig ser conseller en l'assemblea que va  aprovar la dissolució de la centenària entitat. Us ho vaig explicar en aquest bloc i ho podeu recuperar clicant en l'etiqueta caixa manlleu.

Aquest dimecres la capçalera www.osona.com del Grup Nació Digital van organitzar un debat a Vic en l'auditori Unnim amb el títol "Com i per què va desaparèixer Caixa de Manlleu".

 L'enllaç us portarà a l'article on s'explica el que es va dir en la xerrada/debat, però jo el que volia és dir-vos el que en penso tot plegat.

A veure, el meu pas per Caixa Manlleu va ser molt curt, just per participar en l'assemblea de dissolució, i tinc que dir que el tracte sempre em va semblar tot molt correcte, formal i com cal.
El tema doncs, és si vaig fer bé donant el meu vot, (1 entre 60 consellers) per aprovar la fusió per formar Unnim.
En el seu moment vaig estar informant-me, preguntant i no vaig trobar cap argument en contra. Una caixa petita com la de Manlleu era viable en un entorn amb moltes caixes, on podien associar-se i compartir serveis per tal de competir amb les grans. Si hi havia el procés de fusions que es promovia des de Madrid, una caixa petita li seria impossible competir sola en un mercat copsat per gegants financers. Un fet sabut de sempre, semblava que és feia realitat amb l'excusa de la crisi del totxo.
Si, Caixa Manlleu patia els errors del totxo i potser també hi van haver alguns interessos personals en les preses de decisions, però no crec que siguin fets rellevants en aquesta història.
Bé, seguim, com ja sabeu tot és va precipitar. Una vegada fet l'esforç de crear Unnim tal com aconsellava tothom, la classe política va anar canviant les regles del joc precipitant l'adquisició de la nova criatura en mans del BBVA per 1 trist euro.

Calia fer desaparèixer Caixa Manlleu? no ho se.
Si s'havia de competir directament contra La Caixa, per exemple, en un entorn de macro-entitats, doncs si que calia. La pregunta potser és si hi havien altres alternatives, altres models de negoci o altres entorns que no fossin aquests que descrivim. No se si és van avaluar altres possibilitats, tant des de les directives bancaries com des de la classe política.
En tot cas, queda clar que Caixa Manlleu ja no hi és, si realment existeixen altres alternatives o altres entorns correspondrà a qui tingui la capacitat i empenta ocupar-los des d'un nou projecte, ja sigui empresarial o de país.



3 comentaris:

  1. clarament tot el procés de les caixes hauria pogut anar millor... i si ha estat un desastre segurament és per una combinació d'interessos concrets, i de falta de capacitat de gestionar-ho. poca idea vaja i desinterès pel bé públic, vaja.

    ResponElimina
  2. Recordo aquella sèrie de posts que vas publicar, jo sóc (era, de fet) client de Caixa Terrassa i van ser una bona manera d'entendre com va anar la fusió a Unnim.
    El que ha passat després, encara no ho he acabat d'entendre més enllà de que s'han fet desaparèixer unes entitats que feien una funció, per dimensió i proximitat territorial, que dubto que puguin fer els mega-bancs que han quedat. Com sempre, el peix gran s'ha menjat el petit i, també com sempre, el banquet ens l'han fet pagar a nosaltres.

    ResponElimina
  3. Si, segurament haurem d'esperar temps per saber-ho tot del tot.

    Salut kika i McAbeu.

    ResponElimina