13 d’oct. 2013

Gravity (2013)


Aquesta setmana tenim la xarxa astroaficionada una mica alterada amb l'esperada estrena de la pel·lícula Gravity (2013). Jo, que sempre he tingut com a fons de pantalla a l'ordinador fotos com aquestes, doncs vaig fer també la peregrinació cap a un cinema i en 3D.

Gravity és una de les millors pel.lícules de l'espai que, segons el meu parer, només la superen la mítica 2001, A space odyssey (1968) i l'extraordinària Apollo 13 (1995).

Hi han hagut aquests dies diversos post de gent que hi entén més que jo comentant-la, con ara els blocs Eureka o Pols d'estels, i és que si bé la pel.lícula és molt fidel en la reproducció de la feina dels astronautes i naus espacials actuals, també s'agafa un munt de llicències cinematogràfiques considerables. En els post citats en podeu veure uns exemples.

Ara bé, la meva pregunta és si ja que s'ha volgut reflectir amb tanta fidelitat la realitat, calien aquestes llicències per poder explicar la mateixa història amb el mateix dramatisme?
Jo crec que potser no i és això el que fa de Gravity només una bona cinta enlloc d'una obra mestre.

Fer servir un transbordador que no s'ha construït mai com l'Explorer no és cap problema, però potser no calia posar l'ISS en la mateixa òrbita que el Hubble. Ni tan sols un transbordador com el Columbia hagués pogut fer la maniobra d'anar d'un lloc a l'altre, molt menys doncs amb una motxilla propulsora com les que es feien servir a mitjans dels 80.

No és problema si no hi ha prou pressupost per fer els efectes de fer surar els cabells de la Bullock tal com farien realment en l'espai, però com és que l'ISS te una soyuz i no hi ha ningú a l'estació? El mateix podríem dir de la Tiangong.  
I així podríem anar qüestionant si cadascuna d'aquestes llicències ( no crec que siguin errors) s'hauríen d'haver evitat o no. Pel públic en general potser passaran desapercebudes però fan que un aficionat a l'astronàutica li costi més ficar-se dins la pel.lícula.

Bé, en tot cas no oblidem que fins hi tot Apollo 13 té llicències per tal de fer més atractiva la narració, clar que no son tan evidents com aquí i cal  que sigui el propi James Lovell qui ho expliqui en la versió comentada del DVD per adonar-se'n.

Pel que fa a la critica purament cinematogràfica, doncs no sabria què dir-vos, a mi m'ha agradat molt tot.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada